Capcalera_altres1
Agenda Territori: Nacional
9
Des

Trobada virtual de 3 dies que reunirà organitzacions/ entitats/ associacions/ xarxes dirigides per joves, així com joves individuals de la regió euromediterrània per tal de debatre, repensar i desenvolupar conjuntament accions per la crisi climàtica a la Mediterrània

Aquest fòrum fomenta la cooperació nord-sud i preveu la participació d’entre 150-200 joves de les dues ribes de la Mediterrània i constarà d'una sèrie de tallers, debats, taules rodones i activitats, així com sessions plenàries per intercanviar resultats i elaborar conclusions.

Perfil dels/ de les participants al Fòrum: joves de 16 a 30 anys de les dues ribes del Mediterrani que juguin un paper clau en fer front a la crisi climàtica a la regió, principalment si actuen col·lectivament com a entitat/associació/entitat juvenils, o be individualment. S’assegurarà la participació paritària de gènere i la representativitat tant del nord com del sud de la conca Mediterrània.


Joves i Mediterrània 
Quan pensem en la regió mediterrània, ens adonem que la joventut n’és el col·lectiu més nombrós i el que té menys oportunitats pel que fa a aspectes essencials de la vida, com ara les oportunitats formatives i laborals o la participació i la incidència política, entre d’altres. Aquest fet dificulta el desenvolupament de la seva trajectòria vital, que els hauria de permetre emancipar-se, associar-se amb els seus iguals i participar activament en l’entorn i transformar-lo.

Així doncs, aprofitant la commemoració dels 25 anys de la Declaració de Barcelona, que va consolidar les relacions mediterrànies, la Generalitat de Catalunya ha decidit fer una acció de govern a partir de l’Estratègia Mediterrània de Catalunya: dur a terme iniciatives relacionades amb la creació d’oportunitats per a joves i acompanyar la promoció de polítiques públiques favorables per a aquest col·lectiu.

En aquest context s’obre una línia de treball específica per a joves de la Mediterrània, que enguany encetem amb una acció vinculada al clima, concretament a la tasca que la joventut està liderant entorn a l’emergència climàtica a la regió esmentada. Tanmateix, la intenció del Govern de Catalunya és que cada any la temàtica canviï en funció de les necessitats que s’identifiquin en la població jove de la Mediterrània.

Joves i Clima
La Mediterrània és una de les regions del món més vulnerables als impactes de l’escalfament global, ja que s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana mundial. L’emergència climàtica ha agreujat els reptes i problemes ambientals ja existents a la conca mediterrània, causats per la combinació de canvis en l’ús del sòl, l’augment de la contaminació i el deteriorament de la biodiversitat (MedECC, 2019). Recentment, la joventut, preocupada pel seu futur en un planeta amb temperatures més altes i conscient de que haurà de suportar una càrrega desproporcionada dels impactes més devastadors del canvi climàtic, ha sortit als carrers per tal de demanar als governs accions més contundents per afrontar l’emergència climàtica. Per primera vegada, aquest moviment liderat per joves ha demostrat una acció climàtica coordinada arreu del món i amb grans nombres de participació, que ha donat forma al debat sobre canvi climàtic.

D’acord amb el compromís que té la Generalitat amb els reptes globals, l’agenda climàtica a la Mediterrània i el foment del paper de les persones joves com a agent de transformació social, es planteja l’organització d’un gran "Fòrum de Joves i Clima a la Mediterrània+25".

Més informació
Inscripcions

ON-LINE
2
Des

Trobada amb la Neus Monllor per conèixer la tasca desenvolupada entorn l'"Estratègia Catalunya 2022 post covid-19"
Neus Monllor és Doctora en Geografia i Medi Ambient per la Universitat de Girona i màster en International Comparative Rural Policy Studies per la Universitat Autònoma de Barcelona.  Consultora agrosocial, especialista en desenvolupament rural, nova pagesia i cuina compromesa. Treballa en la cerca de solucions creatives pels reptes del món rural. Actualment és membre del grup de treball de l’estratègia "Catalunya 2022".

Més informació
Inscripcions

ON-LINE
2
Des

Els espais compartits de transformació i elaboració agroalimentària i els escorxadors de baixa capacitat i pròxims són peces clau per la viabilitat de petits projectes ramaders i agrícoles. Permeten treballar els productes de manera més artesanal i eficient, donar valor afegit i arribar amb els propis productes frescos o elaborats al client final i enfortir lligams amb els consumidors. 
Així mateix, aquest tipus d’infraestructures promouen el treball en equip, valors de pertinença a un mateix projecte, sinèrgies entre els diferents productors i oportunitats de desenvolupar noves línies de producte, vies de comercialització conjunta i molt més.

Des de fa anys el sector reclama la reobertura de petits escorxadors o fins i tot la possibilitat de disposar d’aquesta infraestructura a la pròpia explotació, ja que són peces imprescindibles. Aquesta jornada ens permetrà conèixer algunes iniciatives públiques que s'estan treballant en aquest sentit com el projecte PECT “BCN Smart Rural" i la Xarxa d’Espais d’Emprenedoria Agroalimentària de Catalunya (XEMAC). A la vegada, també s'ha previst una taula de debat on es presentaran alguns projectes ja en funcionament. 

Programa

ON-LINE
1
Des

FinancESS es concep com un espai de trobada i coneixement entre iniciatives i empreses de l’economia social amb entitats de serveis financers i plataformes de finançament.
Les jornades es divideixen en tres espais per donar resposta a les diferents necessitats. A través de tres taules rodones en streaming s’exposaran què són les finances ètiques, què signifiquen les inversions d’impacte i quines eines de finançament participatiu existeixen i com les poden aprofitar els projectes de l’economia social.
Les jornades culminen en un espai de trobades virtuals i breus entre els projectes interessats i les entitats presents per poder establir un primer contacte de cara a obtenir diferents línies de finançament.

Si formes part d’un projecte de l’economia social i necessites finançament, assessorament financer per a consolidar o fer créixer el teu projecte, aquest és el teu espai!

Més informació
Inscripcions

ON-LINE
30
Nov

La transició energètica representa principalment un canvi en la producció de l’energia, substituint els combustibles fòssils per fonts renovables i locals. Però també és un procés de canvi progressiu en la manera de gestionar i utilitzar l’energia, incrementant-ne l’ús compartit i fent-ho d’una manera més eficient.
En aquesta jornada es vol presentar eines per desenvolupar la transició energètica a Ponent, i ser un punt de reflexió per afrontar aquest nou model energètic.

Programa

ON-LINE
28
Nov

L’Associació Catalana de Dones de la Mar, amb la col·laboració del GALP Mar de l’Ebre i del GALP Costa Brava, organitzen una interessant jornada sobre dones i economia blava.
Una sessió en la qual es volen tractar temàtiques com:  

  • Dones i GALPS, projectes inclusius i amb perspectiva de gènere
  • La dona al món científic marítim
  • Cloenda a càrrec de la l’honorable consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya Teresa Jordà

Més informació i inscripcions 

ON-LINE
27
Nov

L’actual context de pandèmia de la COVID-19 i de canvi climàtic ha tornat a posar al centre del debat les qüestions sobre la producció d’aliments, i com aquesta afecta la nostra salut i al nostre entorn. Un fet que ha provocat que termes com sostenibilitat i proximitat ressonin molt aquests dies a totes les xarxes i mitjans de comunicació.

Davant aquest gran repte que se’ns planteja sembla que hi hagi més preguntes que respostes. Algunes de les més rellevants són si és possible avançar cap a un model alimentari més sostenible i local sense caure en l’autarquia? O quin és el sistema agropecuari que pot respondre millor a les nostres necessitats alimentàries sense sobrepassar els límits ecològics del nostre territori.

El consum de carn està molt arrelat als nostres costums però com la consumim, la produïm i qui hi té accés ha canviat molt al llarg de la història. Els resultats del projecte de recerca europeu "ZooMWest" desenvolupat al CSIC, on s’analitzen els canvis en la ramaderia i el consum de carn al llarg de la història, demostren que el que mengem és el resultat de decisions polítiques basades en l’optimització de la productivitat i del benefici econòmic.

Les dades arqueològiques i les fonts històriques adverteixen que cal trobar un equilibri entre els límits ecològics del nostre medi, les necessitats alimentàries i la integració i ús de la tecnologia en els models productius. La manca d’informació i de perspectiva històrica ens fa més vulnerables, dificulta l’anàlisi crític de la situació, i posa en perill el nostre benestar i el futur dels productors/es del nostre territori.

Només a partir del treball col·lectiu i el diàleg entre les diferents disciplines científiques, institucions, actors econòmics, productors locals i la ciutadania, es podran bastir estratègies sòlides per avançar vers un model productiu més sostenible, inclusiu, autosuficient, rendible i de proximitat.

La taula rodona permetrà escoltar diverses persones del món acadèmic, professional i polític en un diàleg per trobar les millors solucions als reptes actuals de la ramaderia.

Inscriu-te aquí abans del 24 de novembre.

Més informació

ON-LINE
26
Nov

La nova realitat econòmica fruit de la pandèmia de la Covid19 ha transformat de forma dràstica la realitat de les empreses rurals: el comerç quotidià i de proximitat ha reafirmat la seva importància com un element clau per garantir la qualitat de vida als territoris rurals; el turisme de proximitat ha revifat com alternativa a les destinacions tradicionals i la venda on-line ha experimentat un creixement com mai no ho havia fet fins ara.

Aquestes jornades pretenen donar a conèixer i preparar les empreses rurals davant aquests nous reptes que estan sorgint de la nova realitat, tenint en compte aquests sectors especialment protagonistes de la revifalla dels pobles durant els darrers mesos.

Programa

ON-LINE
26
Nov

Des de la segona meitat del segle XX, cada nova generació de catalans superava el nivell de benestar dels seus progenitors. En un context econòmic expansiu, d’absència de conflictes i de creixement de les polítiques públiques i socials, la trajectòria social del conjunt de les noves generacions era ascendent. Les crisis dels anys vuitanta i noranta van ser percebudes, i generalment viscudes, com a entrebancs que, en l’àmbit col·lectiu, es van superar amb certa celeritat. El nou mil·lenni, però, ha evidenciat que les crisis no són circumstancials, sinó cícliques, llargues i profundes.

La crisi sanitària, social i econòmica a què ens ha abocat l’arribada de la COVID-19 no ha fet més que agreujar i polaritzar la situació, amb la qual cosa ha sacsejat tots els escenaris de futur i de treball que teníem previstos durant l’any en curs. Atesa la rellevància d’aquest fenomen, a més d’atendre l’emergència, hem de poder compaginar les nostres actuacions amb una reflexió que permeti aproximar-nos a un diagnòstic de la situació i a construir nous escenaris de futur que siguin viables i sostenibles, i que ens ajudin a sortir del context d’incertesa i de neguit imperant. És necessari un punt d’inflexió per poder redreçar una dinàmica que exclou molts joves d’un futur engrescador. En aquest context, la Direcció General de Joventut i l’Agència Catalana de la Joventut han considerat que no es podia prosseguir amb la definició d’un nou Pla nacional de joventut aliena a aquesta realitat. Per aquest motiu es vol aprofitar la conjuntura i l’escenari que ens ofereix el Fòrum d’Estudis sobre la Joventut de Lleida en aquesta XXII edició per obrir un espai de debat i construcció conjunta entre els àmbits acadèmic, investigador, professional i els agents implicats en la matèria.

Es posarà un èmfasi especial en el paper que pretenem que tinguin les persones joves a l’hora de plantejar-nos com ha de ser aquest procés de trànsit entre la situació actual i les futures polítiques de joventut que es volen dibuixar en el pròxim Congrés de la Joventut de Catalunya que es preveu el juny de 2021. Amb aquesta finalitat, es proposa un programa per treballar quatre eixos paradigmàtics en l’articulació de les polítiques de joventut

  • Els (nous) processos d’emancipació de les persones joves.
  • Socialització participativa per a la construcció d’identitats juvenils.
  • Acompanyament a la transformació digital de la joventut.  
  • Joves i pandèmia. 

Més informació

ON-LINE
25
Nov

La jornada vol posar en valor les construccions de pedra seca de la Catalunya central i les iniciatives dels que treballen amb aquest objectiu.
Al Bages trobem una gran quantitat de construccions bastides amb pedra que donen resposta a múltiples necessitats existents en l’època que es van construir. Es tracta d’una arquitectura sempre integrada a l’entorn, i que s’ha practicat amb tanta abundància que ha contribuït decisivament a la configuració del seu paisatge.
Per aquest motiu es vol difondre i posar en valor les construccions i activitats relacionades d'aquest territori.

Programa

ON-LINE
Segueix-nos a Youtube Linkedin Twitter Facebook

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i oferir-li continguts interessants mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Poden canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies

Acceptar