Acompanyar i assessorar als emprenedors amb l'objectiu de consolidar els seus projectes, objectiu principal d'"Start-Up Rural". En parlem amb Jordi Paris
El projecte “Start-Up Rural” acompanya i assessora emprenedors i emprenedores del programa Leader amb l’objectiu de poder consolidar els seus projectes més enllà de la seva creació, posant al seu abast nous recursos per a la seva consolidació i guiant-los dins el món de l’emprenedoria per tal que no es perdin oportunitats.
Jordi Paris ens explica el perquè d’aquesta iniciativa:
- Quin és l’objectiu d’“Start-Up Rural”?D’on sorgeix la idea d’aquest projecte?
Els Grups d’Acció Local (GAL) són les entitats que s’encarreguen de gestionar el programa d’ajuts Leader (emmarcat en el PDR Catalunya) per caminar cap a unes economies rurals més diversificades i amb alternatives a allò que tradicionalment s’ha fet. Aquests ajuts, a més, també són un procediment d’impuls i coneixement del teixit emprenedor d’un territori vinculat a una aportació econòmica que li dóna suport. Ara bé, des del Consorci Leader del Camp es va considerar que calia fer un pas més, i va proposar que aquest suport als emprenedors i emprenedores anés més enllà d’una suma econòmica, i que també es materialitzés com un pont de recursos, eines, informació... que ajudés al seu desenvolupament, a avançar i a créixer el més ràpidament possible; atorgant també un ajut immaterial. Aquest és l’esperit que mou el projecte “Start-Up Rural”, el voler esdevenir, per part dels GAL, referents d’emprenedoria al territori per la seva capacitat de donar resposta a projectes i iniciatives que cerquen ajuda i que la poden trobar en aquests agents. En aquest sentit, una pota definitòria del projecte ha estat, i és, l’acompanyament i seguiment que es fa als emprenedors, així com les sessions formatives que se’ls ofereixen arreu del territori rural català. - Quin tipus de formació i acompanyament s’ofereix?
És important assenyalar que l’acompanyament i la formació que s’ofereix des d’“Start-Up Rural” sorgeix de les pròpies demandes dels emprenedors, ja que són accions pensades i dissenyades des del coneixement de la realitat a la qual van dirigides. En aquest sentit, l’equip tècnic del projecte, present a tots els grups GAL, realitza una “diagnosi d’accelerabilitat” a tots els beneficiaris Leader que permet conèixer quins són els punts febles i les necessitats més importants i que requereixen una major atenció.
Parlem de més de 500 diagnosis realitzades. Una font d’informació clau per conèixer la realitat emprenedora de cada territori i, el més important, saber quines són les seves necessitats.
Unes demandes que han permès treballar en àmbits com el màrqueting digital aplicat al sector agroalimentari, la gestió estratègica dels projectes, la cerca i consolidació de socis, i les eines de control intern d’un projecte, entre d’altres.
Així mateix, aquesta diagnosi també permet localitzar i assenyalar els projectes que presenten més possibilitats de millora, aquells que tenen unes característiques pròpies que els proposa per assumir un creixement important en un termini no molt perllongat de temps. De forma conseqüent, cada territori té els seus projectes “top” que, amb la col·laboració de l’Agència Catalana per a la Competitivitat (ACCIO), acceleren i optimitzen processos, principalment aquells que fan referència a la introducció de la innovació dins de la seva cadena de valor.
Finalment, cal esmentar que actualment s’està treballant en una plataforma de formació i recursos online, per introduir “Start-Up Rural” al món digital i fer arribar la informació a tot el territori d’una forma àgil i fàcil. - Un dels objectius que es fixa el projecte és posar en valor i coordinar els recursos que des del territori s’ofereixen als emprenedors. Quines actuacions s’han impulsat en aquest sentit?
El projecte “Start-Up Rural” és una iniciativa que s’ha endinsat en un camp com és el de l’acompanyament a l’emprenedoria, el qual no era, ni és, poc concorregut: organismes autònoms, agències, consells comarcals, cambres de comerç, associacions, agrupacions.... Afortunadament, la xarxa d’actors és àmplia i densa, i es treballa intensament per ajudar a generar activitat que doni llocs de treball i riquesa al territori. Ara bé, perquè aquesta presència esdevingui un recurs real i funcional es requeria també d’una certa coordinació que permetés donar a conèixer l’oferta de serveis de forma ordenada, amb l’objectiu de no enviar missatges contradictoris i evitar duplicitats de serveis que, en alguns casos, poden ser contraproduents amb l’objectiu inicial que es proposa. Aquesta coordinació ha estat un element cabdal del projecte, intentant sempre estar atents a les accions que realitzaven altres organismes, així com comunicar-los-hi les pròpies, tot intentant sumar sinèrgies i esforços. En aquest sentit, la tasca desenvolupada per l’equip tècnic del projecte ha estat molt important, perquè també han ajudat a visualitzar aquestes complementarietats, en alguns casos, i han permès corregir desajustos, en d’altres. Evidentment, queda clar que el projecte ha cercat compartir objectius i propòsits de millora amb altres agents, ja des del seu inici, fet que s’ha realitzat mitjançant la signatura de convenis de col·laboració, o la realització d’accions conjuntes. - Des d’“START-UP-RURAL”, però, feu un pas més i ajudeu als projectes amb més potencial a créixer i convertir-se en referents al territori. Com s’escullen les iniciatives? I el procés d’acceleració, en què consisteix? Algun exemple.
Com ja hem comentat, gràcies a la “diagnosi d’accelerabilitat” detectem aquelles propostes més reeixides de cada anualitat. Una tasca que, en part, ja ens ve donada pel mateix procés de selecció de projectes Leader, on ja es fa una avaluació de les iniciatives i de les seves capacitats i competències. Per tant, podem dir que ja es parteix d’un nivell remarcable de projectes.
A partir d’aquí, els projectes que es valoren amb més potencial són aquells que demostren seguir, també, els criteris que tenim al Consorci com a bàsics de la nostra Estratègia de Desenvolupament Local, com són l’aprofitament de recursos de proximitat, que es vinculi amb els valors territorials patrimonials i que tinguin un múscul emprenedor resilient (un pla de negoci potent i fiable, una visió estratègica ambiciosa, una marca amb garanties...). Un procés que cada GAL desenvolupa prenent de referència la seva Estratègia de Desenvolupament Local, de tal manera que, al final, “Start-Up” rellança aquelles iniciatives representatives d’una forma d’entendre l’activitat econòmica al medi rural i que serveix, com ve dius, per ser referents en el seu àmbit d’acció.
Un cop feta la tria, el protocol d’acceleració s’ha desenvolupat amb la col·laboració d’assessors experts en matèries específiques amb les quals els emprenedors hi estiguessin d’acord i, a la vegada, es comprometessin a realitzar les adaptacions i canvis que d’aquest procés sorgissin. En aquest sentit, els àmbits treballats han estat similars als tractats en l’àmbit formatiu: estratègia, màrqueting, cooperació i gestió interna. No obstant, durant aquesta anualitat, i gràcies a l’enfortiment de la col·laboració del projecte amb ACCIO, les empreses a accelerar s’han derivat al programa “Reinnova’t” de la pròpia agència, emprant així un recurs de la pròpia administració, amb una més que solvent trajectòria professional i de servei a l’emprenedoria. Com hem comentat anteriorment, el projecte treballa per posar en valor, donar a conèixer i optimitzar tots recursos existents.
Com a cas concret, al nostre territori destaca “Salses Fruits SCP”, una empresa de l’Alt Camp que s’ha especialitzat en productes alimentaris tradicionals, amb una forta innovació en els formats i el packaging, tot utilitzant els productes propis del territori. En aquest cas, l’acceleració va servir per reorientar la seva estratègia empresarial i fixar millors criteris de seguiment de resultats.
- Els vivers agroalimentaris són una de les línies prioritàries del projecte. Es tracta d’un sector estratègic pel territori?
Certament, un dels trets distintius i definitoris del nostre territori pel que fa al suport a l’emprenedoria ha estat la creació de diferents espais de suport i de desenvolupament de projectes agroalimentaris, encapçalats aquests pel “Viver de Celleristes”. Aquest projecte neix durant el període anterior (2007-2013), i s’ha consolidat any a any gràcies a les iniciatives que n’han sorgit i a la qualitat dels productes que s’obtenen. A més, el Viver ha servit per evidenciar la potencialitat del treball conjunt entre administracions, alineades amb objectius compartits. El concepte de viverisme associat tradicionalment a espais urbans ha anat evolucionat. Avui en dia el concepte també s’ha redefinit en molts casos com a espais de coworking. Mes enllà del nom, es tracta d’espais comuns adaptats als productes i serveis del territori, per donar suport al naixement d’iniciatives empresarials evitant grans inversions.
Així, “Start-Up Rural” no podia sinó seguir amb el seu suport a aquesta iniciativa, vinculant en aquest cas formació especialitzada i viver agroalimentari. Com hem dit, la part formativa és un dels puntals del projecte, un dels seus elements definitoris; la seva aplicabilitat en el context del viver ha estat la d’aportar uns continguts i coneixements que s’adaptessin a l’especialització del mateix espai. Aquesta és una tendència que es està agafant força dins d’aquests entorns d’emprenedoria, això és, no només oferir infraestructura, sinó també la possibilitat d’una formació de qualitat i encaixada a les carències dels seus usuaris.
Durant aquest darrera anualitat, i juntament amb altres línies de suport, “Start-Up Rural” ha destinat el seu esforç a la difusió i promoció dels vivers d’empresa del territori gràcies a la revista “El Temps”, un setmanari d’àmplia repercussió al nostre país i on, mitjançant un apartat especial, es va fer un repàs de les principals iniciatives de vivers que es donen als territoris rurals de Catalunya. Aquesta acció es va orientar, en aquest cas, a donar a conèixer a un àmbit urbà de la tasca que els organismes públics desenvolupen per fomentar l’economia en zones que, per les seves característiques, semblarien no aptes per a això.
El projecte també pretén detectar aquells promotors i petites activitats econòmiques que tenen grans possibilitats de creixement. Aquests projectes també poden accelerar-se abans de sortir dels espais de suport empresarial i, en tot cas, crear la seva pròpia empresa amb una major solidesa.
- Un model de vivers que ha despertat l’interès d’altres Grups d’Acció Local i que s’estendrà a nivell internacional.
El programa Leader dóna molta importància a la cooperació entre grups per tal d’impulsar projectes en comú i intercanviar experiències. És important donar a conèixer experiències a altres grups d’arreu d’Europa que tenen les mateixes inquietuds, així aquests poden avançar sense cometre errors detectats prèviament.
El projecte “Start-Up Rural” també entén com d’important és l’efecte demostratiu dels vivers agroalimentaris on actua el Consorci. Si en una primera fase, l’aposta era fer aquests espais actius i dinàmics, mostrar-los i captar emprenedors; actualment, i mitjançant “Start-Up”, es veu necessari fer un pas cap a una sistematització del procés de formació i creixement d’un viver amb l’objectiu de ser un model que pugui ser replicat. En aquest sentit, el conveni de col·laboració internacional que el Consorci ha signat amb quatre GALs de Polònia té com a element bàsic la transmissió de l’expertesa en la formació i gestió d’aquest tipus d’espais. La materialització d’aquest conveni han de ser unes jornades especialitzades on els casos del nostre territori siguin els elements d’anàlisi i debat. De l’àmbit estatal, la xarxa de vivers agroalimentaris també ha despertat l’interès de diferents GALs, com per exemple “Mariñas Coruñesas e Terras do Mandeo”, de Galícia; i també d’“ADECUARA”, del Pirineu Aragonès. En aquest darrer cas, arrel d’una visita per conèixer l’experiència del Consorci el grup ha impulsat dos espais d’elaboració agroalimentària. En aquest sentit, “Start-Up Rural” es planteja també com el pont que comuniqui aquests coneixements i experiències, ja que sabem que el major recurs d’un projecte és l’aprenentatge durant el seu desenvolupament i les reflexions que genera. - Si parlem de l’impacte que ha generat el projecte, quants emprenedors s’han acompanyat? I per sectors, en destaca algun? S’ha calculat l’impacte econòmic del projecte?
Quantitativament, el projecte “Start-Up Rural” ha acompanyat directament a més de 500 beneficiaris Leader gràcies a la seva “diagnosi d’acceleració”, la qual cosa l’ha permès apropar-se al territori i fer-ho com un servei útil. Evidentment, no tots els beneficiaris participen del projecte, ja que n’hi ha de tipus públic (ajuntaments, consells comarcals...) que no tenen el perfil; no obstant, són la majoria els que sí hi prenen part, i són la majoria els que es mostren satisfets durant les accions formatives, tal i com recullen les enquestes d’avaluació realitzades. D’aquesta manera, veiem com el disseny formatiu a mida té el seu retorn amb una alt grau d’acceptació de continguts i experiències.
Així mateix, el tipus d’activitat també és un element bàsic que perfila la formació. Els sectors més representats són l’agroalimentari, el turístic i el sector serveis, molt connectats a les perspectives de desenvolupament local dels diferents grups GAL, apostant per donar valor a les produccions locals, que aprofitin el patrimoni natural i cultural del territori, o que aportin activitats de suport al teixit social dels àmbits rurals.
Amb xifres econòmiques, el projecte té una despesa anual de gairebé 70.000 € per a les seves diferents accions. Dels resultats, si parlem d’aspectes com la generació de llocs de treball, la consolidació dels projectes, l’augment de facturació o l’ampliació de mercat, això són elements d’avaluació que cal considerar a llarg termini; ara bé, pel que fa a les interaccions directes amb els emprenedors, ja sigui amb formacions o assessoraments, aquests es mostren molt satisfets i indiquen com allò treballat dins del projecte és molt aplicable al seu dia a dia.
També cal remarcar l’impacte qualitatiu. Més enllà de les xifres macroeconòmiques, la fixació de la població en zones rurals, el desenvolupament d’activitats econòmiques en poblacions on no existeix, implica donar “vida” i mantenir l’activitat en el territori.
El projecte “Start-Up,” el programa Leader, i altres accions de suport al desenvolupament rural, no són la solució ni aportaran de forma definitiva solucions estructurals; però contribueixen de forma conjunta amb altres projectes, programes i actors, a avançar cap a territoris més dinàmics i cap a una economia més justa i competitiva.
Els resultats cal estudiar-los a llarg termini. Parlem de projectes de llarg recorregut, més enllà d’una legislatura política o d’un període de programació europeu. Es necessita continuïtat per poder observar petits canvis.
- I si parlem de futur, quines són les actuacions previstes per aquest 2019?
El plantejament que segueix el projecte de cara a aquesta nova anualitat és el de consolidació; hem de considerar que els objectius que es planteja “Start-Up” estan pensats des d’una perspectiva de mitjà i llarg termini, ja que proposa impactes estructurals, que demanen una certa adaptabilitat. D’aquí la importància de continuar amb les formacions especialitzades que s’han anat succeint, i que ja representen un segell propi del projecte, a més de donar resposta directa als beneficiaris que hi participen. Una altra pota formativa que es vol impulsar és la implantació de la plataforma digital, amb una vessant clarament didàctica, a més de ser un espai per explicar el projecte i trobar els recursos generats.
Des del punt de vista del vincle amb els vivers, “Start-Up Rural” es planteja l’elaboració d’un manual de com crear i gestionar espais d’emprenedoria especialitzats en el sector agroalimentari; una necessitat que ha sorgit de la interacció amb els diferents socis del projecte i que vol, a la vegada, sistematitzar el procés que demana un viver, des del seu inici i amb el seu desenvolupament. Una acció que vol ajudar també, a convertir aquests espais entorns demostratius i explicatius per a tots aquells que vulguin iniciar una “aventura” com aquesta.
Pel que fa a la participació amb iniciatives que ajudin al desenvolupament d’una economia verda i circular, el projecte, que durant aquest any ha impulsat l’eina “ResiduRecurs” gràcies a la seva col·laboració amb el Consell de Cambres i l’Agència Catalana de Residus, vol també ser trampolí d’una altra eina, “Encercla”. Impulsada per l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, amb “Encercla” es pretén avaluar el grau de “circularitat” d’un projecte. D’aquesta forma, també es fomenta una emprenedoria responsable i compromesa amb el medi ambient.
Pel que fa a la nostra vinculació amb altres GAL, a més de comptar amb els grups de Catalunya, es vol continuar col·laborant amb els grups GAL de Polònia, els quals es van mostrar molt interessats en el camp del viverisme. Resultat d’aquesta col·laboració, el projecte ha traduït al polonès l’“enquesta d’accelerabilitat”, a fi que també puguin utilitzar-la com element per avaluar els projectes del seu territori. En aquest sentit, la coordinació d’“Start Up” els ha explicat el seu funcionament i com es pot utilitzar per conèixer millor els problemes dels projectes i plantejar les accions necessàries per a la seva millora. Aquesta propera anualitat vol servir per reforçar aquest intercanvi, valorant l’aplicació i els resultats d’aquesta eina.
Finalment, el projecte vol continuar reforçant i eixamplant la seva xarxa de col·laboradors a partir de la consolidació del propi equip. Així, es vol comptar amb un tècnic per territori que desenvolupi les accions previstes, i que a la vegada es vinculi amb el teixit propi de cada zona. Cal insistir en aquesta feina de participació i complementarietat, la qual s’alinea perfectament amb la filosofia dels Grups d’Acció Local com a referents de participació i punt de confluència publico-privada. En definitiva, el futur passa per estar a disposició dels emprenedors i activitats econòmiques del territori, i facilitar i col·laborar en tot allò que contribueixi a la seva fixació al territori, creixement econòmic, creació d’ocupació i desenvolupament rural.
FONT: Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp
Publicat a la plataforma Ajuntament Impulsa
