El nou planter de pastors es compromet amb la terra i els ramats

Canviar el projecte de vida i posar el seu granet de sorra per a una ramaderia que recuperi el ritme pausat de la terra i que revaloritzi la figura del pastor. Aquesta és la intenció de moltes de les persones que s’inscriuen a l’Escola de Pastors de Catalunya, que treballa des del 2009 per formar nous ramaders i fer possible la dinamització de la pagesia i la gestió sostenible dels ramats.

El model garanteix amb força eficàcia la incorporació al món laboral d’una gran part dels seus alumnes. El 68,6% de les 132 persones que hi han fet la formació (de 335 sol·licituds) han aconseguit treballar a pagès. Només el 31,4% no han continuat o bé encara estan pendents de trobar feina. La mitjana d’edat dels nous pastors és de 31 anys.

A la Cerdanya, just a l’entrada del petit nucli d’Éller, s’hi han instal·lat Sara Gutiérrez (38 anys) i Miquel Àngel Queralt (40 anys), que el 2015 van ser alumnes de l’escola. Junts van decidir deixar enrere Barcelona i la fotografia freelance -amb la qual havien arribat a voltar tot el món seguint el Campionat Mundial de motocròs- per una vida més tranquil·la a la muntanya. “Teníem claríssim que el nostre projecte de vida era aquí”, explica Gutiérrez.

El que van aprendre a les pràctiques que van fer a l’Arieja, al País Basc i també en una finca de Montellà, així com el que els han ensenyat a l’escola, els ha servit per començar a desenvolupar el seu projecte a Éller. “Estem molt il·lusionats”, asseguren. Ja fa vuit mesos que, a Éller, la Sara i el Miquel tenen un petit ramat de 36 cabres de llet. A totes les criden pel nom de pila que els han posat i els animals es deixen acaronar.

Canvi de vida

Cada dia les acompanyen a pasturar i s’estan amb elles. Però la idea és que l’Ossa, una gossa de muntanya dels Pirineus, en sigui la guardiana i que, per tant, puguin deixar-les al seu aire pels terrenys de la finca mentre ells fan formatge.

“Va arribar un moment que la vida que dúiem no tenia gaire sentit, aleshores vam comprar la casa i ens vam plantejar desenvolupar-hi una activitat que fos respectuosa amb el paisatge”, relaten. Malgrat que els han advertit que traurien més rendiment amb un ramat més nombrós, tenen clar que no volen que creixi més enllà de les 50 cabres.

Amb seu a Rialp (Pallars Sobirà), l’escola aposta per fomentar una ramaderia que parteix de la gestió compromesa amb la terra i els ramats. El curs té una durada de sis mesos i inclou contingut teòric i pràctic.

L’ebrenc Joan Gumbau té 26 anys i hi ha estat en l’última edició. “M’he quedat on vaig fer les pràctiques: a la Casa Mestre Pere de Pobellà (Pallars Jussà), que es dedica a la carn de vedella ecològica”, explica. Ell és de Campredó (Tortosa) i abans treballava de carnisser en un obrador. “No soc de ciutat, però igualment volia venir a viure als Pirineus. Soc partidari de la ramaderia que procura pel benestar dels animals”, diu.

De la fornada del 2016, Merlès Martínez, de 28 anys, és enginyera agrícola. “El meu propòsit era tenir explotació pròpia. La finca que he trobat és a Vacarisses, dins del projecte Life de prevenció de grans incendis a través de les pastures, i hi tindré cabres”.

Segons indica Vanesa Freixa, responsable de l’Escola de Pastors, el 44% dels aspirants de l’escola provenen de l’àmbit urbà, mentre que el 56% són originaris del medi rural -tot i que no necessàriament tenen vincles amb el món dels ramats-. El 42% tenen estudis universitaris i gairebé el 90% provenen de les comarques de Barcelona. L’escola, que dirigeix l’Associació Rururbans, té el suport del departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat i l’Escola Agrària del Pallars.

Vaques de la Vall d’Aosta

L’italià Simone Brusaferri (41 anys) va créixer a Milà, però sempre havia estiuejat a la Vall d’Aosta, als Alps. A Barcelona hi va arribar per estudiar arquitectura i, més tard, desenvolupar-hi aquesta professió. Però va esclatar la crisi.

Pel vincle familiar amb l’ofici -un dels seus avis era pastor- va fer el pas d’incorporar-se a l’escola. Les pràctiques va fer-les al mas Pujol de Dachs, a les Llosses (Ripollès). A partir de llavors va replantejar-se la vida de dalt a baix. Dit i fet, es va vendre el pis de Barcelona i va decidir quedar-se a viure i treballar al Pirineu.

¿El més difícil per a un jove que s’inicia en el món de la pagesia? Accedir a l’ús de la terra. Hi ha poques masies assequibles. Brusaferri ha recuperat un mas abandonat a Sant Joan de les Abadesses i s’hi ha establert amb un ramat de vaques de la raça Valdostana, dels Alps, molt adaptades a l’ambient de muntanya. Aviat vendrà llet fresca, però també vol fer formatges.

FONT: ara.cat