Els Grups de Desenvolupament Rural i la REDR defineixen el LEADER del futur. Un altre LEADER és possible!

Eivissa va acollir, els dies 17 i 18 d'octubre, les jornades de la Red Española de Desarrollo Rural (REDR) en què han participat un centenar de representants de Grups d'Acció Local i Xarxes Territorials de tot el país. La trobada ha tingut com a principal objectiu compartir experiències concretes i "reflexionar sobre què fer en el futur per dinamitzar el medi rural", tal com va explicar Secundino Caso, president de REDR.

"Els programes LEADER de la Unió Europea -encaminats a revitalitzar àrees rurals i crear llocs de treball- porten operant gairebé trenta anys a tot el territori nacional", va assenyalar Caso. En aquest sentit, el president de la REDR va recordar que el Pla Estratègic 2014-2020 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació està a punt de finalitzar i en aquest nou període de programació "és hora de pensar quin LEADER volem ser" va apuntar.
Una cita que ha servit per analitzar l'estat del programa Leader 2014-2020, debatre sobre els reptes a aconseguir en la pròxima programació 2021-2027 i reflexionar sobre les amenaces i possibles debilitats d'aquesta metodologia.

"Totes les directrius apunten a haver de tornar als principis, a ser més dinamitzadors, no estar tant en una finestreta donant subvencions". Així, el president de la REDR va indicar que "haver triat Eivissa no és una casualitat, és perquè el grup d'aquí, en total sintonia i suport amb l'Autoritat de Gestió, es dedica pràcticament en exclusiva a dinamitzar el territori amb projectes no productius. Per tant, un altre LEADER és possible".

Al final del primer dia, es van celebrar mini plenaris de treball amb nombroses intervencions i un excel·lent desglossament de propostes per millorar el disseny i aplicació de la metodologia LEADER. El centenar de participants va aportar les seves opinions, idees i propostes des de la seva dilatada experiència en la gestió de fons de desenvolupament rural, a través de diverses taules de treball temàtiques. 

Aposta per l'Eivissa originària
L'Ajuntament de Sant Joan, municipi amb més superfície rural de l'illa, ha estat la seu d'aquestes jornades, on dijous i divendres es van dur a terme les primeres taules de treball i xerrades informatives, donant a conèixer, entre d'altres, el treball del Grup Leader Eivissa i Formentera.

"Eivissa és un clar exemple del que està passant amb la migració de la població rural cap a la urbs. Veiem com Eivissa és molt coneguda precisament per tot el que comporta una ciutat turística, de costa, de serveis, però l'illa és molt més. Hi ha la part de la població rural", va explicar Rosario Andújar, vicepresidenta de la REDR.

El president en funcions de RECAMDER, Jesús Ortega, va assenyalar que "és fonamental establir el paper dels Grups d'Acció Local davant els reptes que la nova societat i el nou reglament europeu determinaran", i va recordar que "els Grups d'Acció Local han de seguir estant presents en els territoris rurals, i fins i tot augmentar la seva força, perquè no s'ha d'oblidar que els Grups són la principal eina del Leader, a més de ser capdavanters en la lluita contra la despoblació i dinamitzadors dels territoris rurals per excel·lència".

Per la seva banda, el gerent del grup Leader a les Pitiüses, Pep Martínez, va destacar la tasca empresa per recuperar i promocionar les varietats i espècies autòctones de les Pitiüses, així com el seguiment que es porta a terme entre els productors per equilibrar l'oferta i la demanda cada temporada. El cas de les Pitiüses també va ser destacat com a exemple per a la posada en marxa d'estructures compartides entre els diferents productors, com és el cas d'una estació d'emmagatzematge i conservació dels cereals, així com un molí per al gra que s'està planificant a Eivissa i el projecte d'una almàssera a Formentera.

Visita de projectes LEADER
Durant el divendres, els assistents a les jornades van visitar el viver d'empreses del polígon sa BlancaDona, amb projectes que han rebut ajudes LEADER per part del GAL Eivissa i Formentera, com una formatgeria comunal o una cooperativa ecològica. 

Més informació

FONT I FOTOGRAFIES: REDR