L’ensenyament és el servei més ben valorat en el món rural, mentre que el transport, el que menys

El 41,6% dels catalans pensa que la qualitat de vida en els municipis petits ha millorat o ha millorat molt en els darrers anys. Precisament, aquest és un dels aspectes (23,5%), juntament amb la tranquil·litat (32,6%), que més positivament es valoren de viure en l’àmbit rural. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta de Percepció del Món Rural 2016, presentada aquest dimarts 13 de desembre pel director de la Fundació, Marc Riera, i el de l’Institut Opinòmetre, Josep Ribó, al Col·legi de Periodistes de Lleida.

Tot i que l’indicador de qualitat de vida baixa lleugerament respecte 2010, any de l’anterior enquesta, la valoració és positiva tant per les persones que viuen en un entorn urbà (3,29 d’una escala d’1 a 5) com rural (3,49). En relació amb l’evolució de la qualitat de vida en el propi municipi, cal assenyalar que la percepció dels rurals (3,53) és més bona que la dels urbans (2,97).

L’ensenyament és el servei més ben valorat, tant per la seva accessibilitat com per la qualitat, en els pobles petits, seguit de l’atenció a la gent gran i la seguretat. Mentre que el transport públic se situa a la cua, seguit de l’oferta cultural i la sanitat en termes d’accessibilitat. Per les persones que viuen en l’entorn rural, la pitjor puntuació, en termes de qualitat, se l’enduu el transport públic i la cobertura telefònica i d’internet.  Segons l’enquesta, la percepció és que tots els serveis al món rural han millorat en qualitat des del 2010, excepte la sanitat i el transport públic.

A favor d’una acció política específica

Un 64,2% dels catalans creu que són molt necessàries les polítiques públiques a favor del món rural, seguit d’un 27,2% que ho considera bastant necessari. En aquest sentit, un 71,1% està molt d’acord en què ‘tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots’.

Tot i que un 52% de la població creu que les ajudes/subvencions al món rural són insuficients, un 52,4% opina que no es reparteixen correctament i un 47,9% que no s’aprofiten tot el que es podria. Amb tot, aquesta percepció negativa decau respecte 2010, quan ho afirmava un 69,1% i un 55,4% de la població, respectivament.

Pobles més petits, opció majoritària entre els qui canviarien de municipi

L’enquesta revela que només un 17% de la població catalana considera la possibilitat de canviar de municipi, una proporció més elevada com més urbà és el municipi (17,5% enfront el 13,1% dels pobles més petits). Així mateix, d’entre els que sí que es plantegen canviar de municipi, la majoria (60,7%) ho faria cap a un municipi més petit i motivat per la recerca d’una major qualitat de vida (45,8%). No obstant, aquest indicador sofreix un retrocés respecte 2010, quan se situava al 56,1%, en favor d’altres motius, com ara estar més a prop dels serveis, impostos més baixos o millor comunicacions.

Segons la majoria d’enquestats (54%), els joves que opten per marxar dels municipis petits ho fan per qüestions laborals, seguit d’altres motius com l’accés als estudis o la cultura o més opcions d’oci.

Sector agrari, clau pel desenvolupament del país

Pel que fa a la percepció del sector agrari, els enquestats estan bastant d’acord (4,45 sobre 5) en què el sector agrari és necessari pel desenvolupament del país, així com que ajuda al desenvolupament econòmic i social dels pobles petits (4,29) i que permet conservar el territori i paisatge (4,28). Per contra, es mostren poc favorables (2,99) a l’afirmació que ‘el sector agrari viu gràcies a les subvencions’, una percepció que es va consolidant si es compara amb el 2009 (3,70).

Des del 2010, millora la percepció sobre el futur del sector agrari, passant d’una valoració negativa a una visió actual més equilibrada on es percep un futur mitjanament bo. Per zones, els que viuen en entorns rurals densos (2,77 sobre 5) són més crítics amb el sector, que els rurals (3,01) i urbans (3,22).

Vinculat també amb l’agricultura, cal destacar que la majoria de població cada cop està menys d’acord amb l’afirmació que ‘en el sector agrari es malgasta molta de l’aigua utilitzada’ (el 28% està poc d’acord i el 19,4% gens d’acord), mentre que cada cop té més adeptes l’afirmació que l’aigua utilitzada en agricultura no es malgasta ja que serveix per produir aliments que la societat es menja (44,2% molt d’acord i 35,3% bastant d’acord).

Emprendre al món rural, més difícil que en l’entorn urbà

A l’hora de posar en marxa un negoci, la majoria dels enquestats (54,8%) creu que tindria més possibilitats d’èxit en un entorn urbà, enfront del 9,5% que confia més en el rural. Per edats, són els més joves (entre 18 i 29 anys) els que mostren un percentatge més alt (13,1%) favorable a emprendre al món rural, mentre que per zones, els que viuen en un municipi rural dens ho escolliria en un 11,9%.

Prioritzar la protecció del medi ambient

El 45,5% dels catalans creu que la protecció del medi ambient ha de ser prioritària per sobre el desenvolupament econòmic, enfront del 18,3% que pensa el contrari i el 32,8% que considera que cal buscar un equilibri entre les dues variables. La proporció de persones que considera que les dues qüestions són igual d’importants ha augmentat notablement respecte fa sis anys (ho afirmava un 20,6%), mentre que ha disminuït els que pensen que cal prioritzar primer l’economia (al 2006 ho assegurava el 32%).

Relacionat també amb la conservació ambiental, cal destacar que un 54,6% de la població creu que el manteniment dels boscos ha empitjorat en els darrers anys i, respecte l’any 2010, es valora més l’extracció de fusta com a eina de gestió forestal i es redueix la percepció que no fer res millora el manteniment dels boscos.

L’enquesta, elaborada per l’Institut Opinòmetre, s’ha fet sobre una mostra de 600 entrevistes telefòniques amb sistema CATI entre el 26 de setembre i el 10 d’octubre de 2016.

FONT: Fundació Món Rural