La PAC: Sorpreses d'última hora
El que semblava un tema tancat des de fa temps, la reforma de la PAC, ha donat un gir d'última hora i, a hores d'ara, i amb la informació disponible, encara no es coneix el detall de l'aplicació del primer pilar de la PAC a Espanya.
La Direcció General d'Agricultura de la Comissió Europea, amb un comissari d'Agricultura al capdavant diferent del que va negociar l'aplicació de la reforma a Espanya, ha revisat la proposta espanyola i ha obligat a canviar algunes qüestions essencials.
Al llarg de l'últim any i mig, hem analitzat la reforma i la seva aplicació a Espanya. Una de les qüestions que no s'entenien era que, després de l'estiu, seguissin sense conèixer-se les regions en què s'aplicaria la convergència del pagament bàsic. La resta de qüestions, a grans trets, es van donar per tancades ja fa força temps. Doncs bé, ara sembla que ni aquestes estaven tan tancades...
És el cas de la definició d'agricultor actiu on, probablement, més problemes es generaran. Nombrosos agricultors i ramaders i, en general, perceptors dels ajuts de la PAC, van adaptar les seves situacions particulars, de les seves empreses, els seus contractes d'arrendament o la titularitat dels drets, per complir amb el requisit, ideat pel Ministeri d'Agricultura, que almenys el 20% dels ingressos agraris del particular o de l'empresa provinguessin de l'activitat pròpiament dita, i no dels ajuts de la PAC.
En ocasions anteriors, en aquest mateix blog, hem analitzat aquesta proposta d'una manera crítica, perquè encara que constitueix un petit avanç en la línia que els ajuts es destinin als professionals de l'agricultura, es queda molt lluny del que podria haver-se aconseguit si s'hagués incrementat l'esmentat percentatge, o s'hagués posat, per exemple, la condició que almenys el 20% -o un percentatge major- del total dels ingressos de l'agricultor o l'empresa, provinguessin del sector primari. D'aquesta manera, l'ajust en el nombre de beneficiaris hagués estat molt superior i els ajuts es podrien haver concentrat més en els professionals.
Doncs bé, la Comissió Europea no ha acceptat la tímida proposta espanyola i obre la porta a que siguin perceptors dels ajuts, agricultors i empreses que no compleixin el requisit del 20%; tan sols caldrà que mantinguin en bon estat de conservació la superfície agrària de les seves explotacions. Això té dues conseqüències molt importants.
En primer lloc, s'ha perjudicat a tots aquells que, al maig de 2014, en el termini establert, van adaptar la seva situació i la de les seves empreses al requisit del 20%, que es va donar com a definitiu i que es va publicitar com un dels principals punts de l'aplicació de la reforma de la PAC a Espanya. En segon lloc, es perd una bona oportunitat d'apostar pels professionals de l'agricultura. Es tracta, sens dubte, d'un revés considerable.
Per més inri, en el cas de les ajudes en superfícies de pastures, es suprimeix el requisit de tenir una càrrega ramadera mínima, i ja no és indispensable figurar en el Registre d'Explotacions Ramaderes (REGA), per percebre els ajuts. Tampoc aquestes mesures, òbviament, van en la direcció de primar als professionals.
També, en els reials decrets pels quals s'aplica la reforma de la PAC a Espanya, que sembla es van aprovar en el Consell de Ministres del 19 de desembre, s'inclouen altres novetats, conseqüència de la postura de la Comissió Europea, entre elles, l'ampliació del nombre de regions per a la convergència a 50. A més, en cadascuna d'elles, pot haver-hi una sola activitat productiva (llenyosos, secà, regadiu i pastures). Sens dubte, una major complexitat administrativa.
Amb aquesta notícia, que podem considerar gairebé com d'última hora, finalitzem l'any 2014.
FONT: ruralsiglo21
