La legislació, en totes les àrees, acostuma a fer-se pensant en els nuclis urbans, simplement perquè en ells hi viu més gent. Però aquesta legislació ‘urbanocentrista’ pot ser lesiva en aplicar-se en els territoris poc poblats.

Rural Proofing és una expressió anglesa (en aquest cas, amb raó, perquè el Regne Unit i Irlanda van ser els primers a posar-la en pràctica) que en català, en una traducció no massa directa, però molt correcta, rep el nom de Mecanisme Rural de Garantia.

Aquest mecanisme, que està impulsant ara la mateixa Unió Europea, pot explicar-se molt senzillament. És absolutament necessari avaluar l'impacte que pot tenir en el medi rural tota llei que aprovin els òrgans legislatius dels Estats, especialment aquells en els quals el problema de la despoblació sigui més apressant.

Per a afrontar amb èxit els grans reptes i tendències conseqüència de la mundialització, la urbanització i l'envelliment, i aprofitar els avantatges de les transicions ecològica i digital, es necessiten polítiques i mesures adaptades localment que tinguin en compte la diversitat dels territoris de la UE, les seves necessitats específiques i els seus punts forts relatius.

En les zones rurals de tota la UE, la població és, de mitjana, de major edat que en les zones urbanes, i començarà lentament a disminuir en la dècada vinent. Això, sumat a la falta de connectivitat, el subdesenvolupament de les infraestructures, la falta d'oportunitats d'ocupació i l'accés limitat als serveis, fa que les zones rurals resultin menys atractives per a viure i treballar. Al mateix temps, aquestes zones exerceixen també un paper actiu en les transicions ecologica i digital de la UE. Aconseguir els objectius de les ambicions digitals de la UE per a 2030 pot brindar més oportunitats per al desenvolupament sostenible de les zones rurals més enllà de l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura, en crear noves perspectives per al creixement de la indústria manufacturera i, especialment, dels serveis, i en contribuir a un millor repartiment geogràfic dels serveis i les indústries.

El 4 de novembre es va realitzar la jornada PATT ‘Models viables cooperatius agroalimentaris a la Catalunya Central’ on es presentaven els resultats de l’acció agrosocial en el marc del projecte BCN Smart Rural. Un dels principals resultats és un estudi de models viables cooperatius de la Catalunya Central que ha de servir per posar en valor la diversificació d’iniciatives d’economia social del sector agroalimentari actuals així com posar en valor les oportunitats que representa aquest model per futurs negocis agroalimentaris.

La jornada va començar amb una benvinguda on la Gemma Estany, coordinadora tècnica d’ARCA, va presentar breument el projecte BCN Smart Rural i en Gil Mercader, tècnic agrosocial, l’acció agricultura social on s’ha pogut mostrar els resultats de l’acció i la necessitat de realitzar un estudi de models viables cooperatius agroalimentaris.

Posteriorment, en Pere Ribas, soci de Calidoscoop i autor principal, va presentar l’estudi ‘Models viables cooperatius agroalimentaris a la Catalunya Central. Més enllà del cooperativisme agrari’ elaborat entre Calidoscoop, ARCA i l’Ateneu cooperatiu de la Catalunya Central. L’explicació de l’estudi es va dividir en tres parts. La primera on es va contextualitzar l’economia social i solidària i el cooperativisme. A la segona on es van explicar les diferents tipologies de models cooperatius agroalimentaris existents, i per última es va exposar les diferents iniciatives d’economia social i solidària a la Catalunya Central.

Concloses les Jornades ‘30 anys LEADER’ i una vegada escoltades i sumades les voluntats dels grups d'acció local i fent gala d'una aptitud propositiva, aquestes són les conclusions: 

LEADER: PROPOSTES

1. Polítiques públiques. Els GAL reivindiquem el reconeixement com a instrument de gestió més enllà de FEADER-PAC; després de 30 anys, deixem constància que treballem en pro d'una política TERRITORIAL i no sectorial.

2. Visió a llarg termini. Sent aquesta una evidència i al seu torn una exigència; és necessari articular respostes estratègiques i estructurades per a un medi rural amb una visió més a llarg termini.

3. Partenariat públic-privat. Els GAL som l'única eina de concertació territorial contrastada públic-privada rellevant i eficaç. Som -i això ningú ho pot dubtar-, una part important, activa i influent de la caixa d'eines per a aconseguir un desenvolupament territorial integral i una cohesió social dels territoris rurals. Hem estat pioners a posar en valor els actius del medi rural, que ha servit i serveix per a traçar les noves polítiques territorials sobre una base sòlida.

El Museu de Camins, un museu a l’aire lliure situat a la Vall de Siarb (Pallars Sobirà) que pretén ser una reserva viva de senders al Pirineu, ha rebut aquest estiu més de 200 voluntaris i voluntàries catalans i internacionals que han participat en els camps de treball de recuperació de camins antics que s’han dut a terme aquest estiu a diverses localitzacions del municipi de Soriguera. Juntament amb els camps de treball, el museu ha consolidat les visites a una de les sales principals, el Despoblat de Santa Creu de Llagunes, que ha ofert quatre modalitats de visita i ha acabat rebent un total de 740 visitants: visita per lliure (180), visites guiades (372), visites teatralitzades (110) i Les nits al Despoblat (78).

A una altra de les sales principals del museu, els Búnquers i Trinxeres de la Guerra Civil situades al Tossal de Sant Joan de Vilamur, s’hi ha realitzat més una cinquantena de visites guiades. Juntament amb les activitats de participació i de divulgació d’aquest espai, durant la resta de l’any el Museu de Camins organitza formacions en murs i empedrats de pedra seca, organitzades amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i amb Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i acull també diversos estudiants que realitzen treballs de recerca sobre els camins antics conformant, així, un museu a l’aire lliure al servei de la societat que conserva, documenta, estudia, exhibeix i difon els camins antics per a la recerca, l’estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, constituint un espai per a la participació cultural, lúdica i acadèmica.