Compensar econòmicament la gestió agrària i forestal pels seus beneficis ambientals reforça la lluita contra els incendis

La gestió del territori genera beneficis ambientals que van més enllà de la pròpia activitat agrària o forestal. La conservació de la biodiversitat, la millora de la qualitat de l’aigua, la captura de carboni o el manteniment del paisatge són alguns dels avantatges que determinades pràctiques poden proporcionar al conjunt de la societat. Reconèixer aquests beneficis i compensar econòmicament les persones que contribueixen a generar-los és l’objectiu dels anomenats pagaments per serveis ecosistèmics (PSE), una fórmula que ja compta amb experiències en diferents territoris i que també s’ha començat a aplicar a Catalunya.

Per analitzar l’estat d’aquests mecanismes, els seus àmbits d’aplicació i les diferents maneres d’articular-los, l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) ha encarregat a l’Institut Metròpoli l’estudi Pagaments per serveis ecosistèmics: estat de la qüestió, àmbits d’aplicació i mecanismes d’articulació a escala internacional, elaborat per Laura Calvet Mir i Elena Domene. La recerca s’emmarca en el Repte II de l’Agenda Rural de Catalunya i en el projecte “Adaptació al canvi climàtic dels sectors agroramader, forestal, pesquer i turístic a Catalunya, en el marc del Life eCOadapt50”, finançat amb el Fons Climàtic de Catalunya del Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica.

Catalunya ja compta amb experiències pioneres

A Catalunya ja hi ha experiències que incorporen elements propis d’aquests mecanismes. D’una banda, el Contracte Agrari de Collserola, impulsat des de 2022 al Parc Natural de la Serra de Collserola, remunera pràctiques agràries que generen beneficis ambientals, socials i culturals fent participar a la pagesia i actors locals. El programa ha passat de 75.000 euros anuals en les primeres convocatòries a 90.000 euros en les edicions més recents, i ha contribuït a impulsar actuacions relacionades amb la biodiversitat, la prevenció d’incendis, la conservació de varietats locals, la fertilitat del sòl i la transició agroecològica. La convocatòria de 2026 manté una dotació de 90.000 euros.

D’altra banda, el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya, impulsat per la Generalitat, vol mobilitzar inversió privada per promoure la gestió forestal sostenible amb l’objectiu de contribuir a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Durant la fase pilot s’han desplegat nou projectes forestals que han generat 486 crèdits climàtics, dels quals més de la meitat ja han estat adquirits per empreses, administracions públiques i altres entitats. El sistema vincula els crèdits als resultats de projectes de gestió forestal multifuncional i té en compte els serveis ecosistèmics vinculats al carboni, l’aigua i la biodiversitat.

Aquestes experiències mostren diferents maneres de vincular la gestió del territori amb els beneficis ambientals que genera i aporten aprenentatges sobre les possibilitats i els reptes d’aquest tipus de mecanismes a Catalunya.

Una fórmula que funciona quan s’adapta al territori

L’estudi revisa 46 experiències de PSE desenvolupades entre 2015 i 2025 en quatre àmbits: agroecosistemes, ecosistemes forestals, sistemes aquàtics continentals i ecosistemes marins de diferents regions del món. L’anàlisi mostra que aquests mecanismes poden generar beneficis ambientals rellevants en àmbits com la conservació de la biodiversitat, la millora de la qualitat de l’aigua, la captura de carboni o el manteniment del paisatge, però també posa de manifest que la seva efectivitat no és automàtica i depèn en gran part del seu disseny i de la seva adaptació a cada context territorial.

Segons les autores, molts programes no assoleixen els resultats esperats per manca de seguiment, dificultats administratives, finançament insuficient o per no tenir en compte les realitats socials i institucionals dels territoris on s’apliquen. En canvi, les experiències més exitoses comparteixen alguns factors comuns: participació activa dels actors locals, contractes adaptats al context territorial, sistemes de verificació robustos i fonts de finançament estables a llarg termini.

“La nostra recerca mostra que no existeixen receptes universals per remunerar els serveis ecosistèmics. Els programes que funcionen millor són aquells que neixen del territori, que impliquen activament les comunitats locals i que s'adapten a les seves necessitats i realitats. Les iniciatives més petites, arrelades i construïdes des de la participació generen més confiança, més compromís i, en conseqüència, millors resultats ambientals i socials. Però perquè aquests impactes es mantinguin en el temps, cal també un finançament estable i compromisos a llarg termini que donin seguretat a les persones que gestionen el territori. Quan els mecanismes es dissenyen lluny de la realitat local o amb una complexitat administrativa excessiva, sovint perden eficàcia i legitimitat.", afirma Laura Calvet Mir, autora de l'informe.

Els PSE poden contribuir a afrontar reptes com la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic o la degradació dels ecosistemes, però la recerca assenyala que no són una solució universal ni poden substituir les polítiques públiques de conservació i gestió del territori. Es plantegen, més aviat, com una eina complementària dins d’un conjunt més ampli d’instruments de gestió ambiental.

En aquest sentit, l’estudi destaca que moltes de les pràctiques que generen serveis ecosistèmics ja formen part de la gestió habitual dels territoris agraris i forestals. Els mecanismes de compensació poden contribuir a mantenir i reforçar aquestes pràctiques i evitar-ne l’abandonament, especialment quan aquest comporta costos ambientals i socials. En determinats contextos, per tant, els PSE poden permetre reconèixer i reforçar pràctiques existents que generen beneficis ambientals per al conjunt de la societat.

Perquè aquests sistemes siguin efectius, la recerca identifica tres principis fonamentals: l’addicionalitat flexible, la condicionalitat i l’estabilitat financera. Els pagaments han de contribuir a generar o mantenir beneficis ambientals, han d’estar vinculats a pràctiques o resultats que es puguin verificar i han de comptar amb recursos suficients i previsibles a mitjà i llarg termini.

Aquests elements s’han d’acompanyar de sistemes robustos de seguiment i verificació i d’una capacitat institucional adequada. L’estudi també considera necessari avançar de manera gradual i selectiva, a través de projectes pilot que permetin generar evidència, avaluar els resultats i adaptar els mecanismes abans d’estendre’ls.

La dimensió territorial i social és igualment determinant. La participació activa de les persones que gestionen el territori, el codisseny dels mecanismes i la incorporació del coneixement ecològic local poden contribuir a garantir-ne la legitimitat i l’efectivitat. Per això, l’estudi posa èmfasi en la necessitat de definir els mecanismes d’acord amb les característiques i prioritats de cada territori, en lloc d’aplicar models homogenis.

“A Catalunya ja hi ha unes quantes experiències de PSE amb diversitat d’enfocaments, cosa que ha generat expectació i interès des de múltiples agents de l’àmbit rural. En aquests territoris, que estan patint un retrocés de les activitats agroramaderes de caire familiar i de la gestió forestal, els PSE es veuen com una oportunitat per a fer viable una gestió del paisatge que reverteixi positivament en la biodiversitat i el benestar de les persones, alhora que contribueixi a capgirar la tendència del despoblament i abandonament rurals”, apunta, Guillem Bagaria, tècnic d’adaptació al canvi climàtic d’ARCA.

L’estudi planteja també la necessitat d’explorar fórmules de finançament mixtes, que no depenguin exclusivament dels recursos públics i que puguin incorporar fonts privades, instruments climàtics o altres mecanismes de finançament ambiental. La previsibilitat i l’estabilitat del finançament són especialment importants per garantir la continuïtat dels compromisos adquirits amb les persones gestores del territori.

Com a conclusió, les investigadores Calvet-Mir i Domene assenyalen en la recerca que Catalunya disposa de capacitats científiques, institucionals i socials per avançar en el desenvolupament d’aquest tipus de mecanismes, sempre que es plantegin de manera rigorosa, adaptada a les especificitats territorials i integrada amb les polítiques públiques existents.

Els pagaments per serveis ecosistèmics poden contribuir així a conservar els sistemes naturals, reforçar la resiliència socioecològica, diversificar les economies locals i reconèixer el paper de les persones que gestionen el territori en la generació de beneficis ambientals per al conjunt de la societat.