Cristina Sánchez: “És cabdal identificar i planificar accions encarades a resoldre els reptes dels territoris rurals”

Què en penseu de que s’estigui desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya?

Considerem cabdal identificar i planificar accions encarades a resoldre els reptes dels territoris rurals. Com a entitats del tercer sector ambiental, tenim l’expectativa de que l’Agenda Rural de Catalunya serveixi per tractar la qüestió rural d’una manera integral, transformadora i socioambientalment ambiciosa. Així, cal anar més enllà de fixar i atraure població des d’una òptica quantitativa, i parar molta atenció a aspectes qualitatius i llarg-terministes que poden ser menystinguts des de la política pública: els valors naturals, la funcionalitat dels ecosistemes, la justícia ambiental, la justícia social, les relacions interpersonals, la relació entre nosaltres i la natura, la resiliència dels pobles... Si l’Agenda incorpora genuïnament aquestes i d’altres qüestions, creiem que pot suposar un bon punt de partida per a teixir un sistema socioeconòmic encarat al bé comú. Tot això, des dels indrets rurals i en coordinació amb els territoris de caire més urbà, a qui l’Agenda ha d’interpel·lar.

Ara bé, és massa d’hora per saber si l’Agenda Rural serà coherent amb els reptes socioambientals que encarem a Catalunya, com la degradació dels ecosistemes o la crisi energètica i de materials. Encara és més difícil avaluar si l’Agenda tindrà una visió planetària, incorporant per tant accions per a reduir l’impacte del nostre model de producció i consum en el sud global. Alguns podran pensar que tot plegat no és objecte de debat en una Agenda Rural, però nosaltres considerem que sí: si repensem la ruralitat, la repensem a fons i de manera coherent amb els reptes socioambientals.

Si el Parlament aprova, dota de pressupost i implementa una Agenda així, pensem que tot el seu procés de desenvolupament haurà valgut la pena.

Quins aspectes importants del vostre àmbit d’actuació considereu clau treballar en un futur immediat als territoris rurals?

En línia amb el que comentàvem, detectem accions que son clau des del punt de vista ambiental. Moltes serien incloses dins el repte 2, de transició ecològica, però d’altres fan referència al sistema alimentari i al sistema forestal, entre d’altres. I això és lògic, per la naturalesa transversal que considerem que han de tenir les qüestions ambientals. Per exemple, considerem vitals les accions relacionades amb el foment de l’agroecologia i la consolidació de sistemes alimentaris sostenibles, incloent-hi en aquests conceptes l’adaptació de la planificació i de les pràctiques agràries a les previsions de canvi climàtic. De la mateixa manera, és necessari posar ja en marxa les accions encarades a frenar sistemes de producció d’alt impacte negatiu (indústria porcina, determinats models de regadiu, etc.) i articular alternatives econòmiques que satisfacin les necessitats ecològiques i socials dels territoris afectats.

Pel que fa al sistema forestal, des de la XCN considerem que és imprescindible promoure accions encaminades a garantir la conservació de la biodiversitat als entorns forestals, incorporant criteris de millora de la biodiversitat en el plans tècnics de gestió.  També cal establir una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural representativa de la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada en boscos madurs. Considerem que aquests aspectes son clau per a desenvolupar-nos qualitativament, i que a la vegada poden suposar un recurs pel manteniment ordenat i mesurat de certes activitats econòmiques.

Altres aspectes importants estan relacionats amb la planificació hidrològica realment orientada a l’adaptació al canvi climàtic, la remunicipalització de l’aigua o el manteniment de cabals ecològics. També és vital que la crisi energètica i de materials sigui tractada amb rigor a l’Agenda, i que les accions que se’n derivin estiguin alineades amb un model de producció d’energia descentralitzat, participat i sostenible. En aquesta línia, cal que posem sobre la taula qüestions com el decreixement material, i que paral·lelament creixem en altres esferes, com la social, la cultural o l’espiritual.

Aquests aspectes són tant complexes d’implementar com conflictius, però l’evidència científica posa de manifest la necessitat de fer-ho. Si no som capaços d’adreçar aquestes qüestions a través de l’Agenda Rural, considerem que aquesta haurà estat un fracàs.

Com podeu contribuir des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya?

Moltes de les entitats que conformen la XCN ja fan una gran tasca de gestió i conservació de la natura, de recerca o de sensibilització. Actuen tant en àmbit forestal i agrari com litoral, fluvial i costaner. La custòdia del territori, el voluntariat ambiental i d’altres iniciatives afins poden suposar un referent a seguir. Alhora, aquestes entitats i les seves bases socials representen una part del capital humà present als territoris rurals de Catalunya i tenen un alt potencial transformador, podent contribuir així en la implementació d’algunes accions.

Com creieu que l’Agenda Rural de Catalunya pot beneficiar el treball que feu des de les vostres entitats?

Si l’Agenda Rural de Catalunya incorpora finalment accions ambicioses a nivell socioambiental, i si ho fa de manera transversal i coherent, considerem que estarem remant en la mateixa direcció. Això pot suposar diversos impactes positius en les entitats de custòdia del territori, de voluntariat ambiental o de dinamització agroecològica: suport i facilitació en l’execució de les iniciatives, major acceptació i reconeixement social, accés a finançament i, en definitiva, major èxit en la consecució d’objectius.