Amb el títol “Eines per trobar solucions i pensar diferent”, la sessió anirà a càrrec d’Eduard Ramos
Notícies
S'anima a empreses, start-ups i emprenedors a presentar propostes innovadores, viables i adaptades per a un o diversos dels reptes plantejats
Joan Jordi Obiols és tècnic d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Urgell. En aquesta entrevista ens parla sobre quines són les principals problemàtiques en relació a l'accés a l'habitatge al món rural, així com quines iniciatives s'estan desenvolupant des del Consell Comarcal de l’Urgell per augmentar l’habitatge disponible als seus municipis. A més, constata que "l’habitatge cooperatiu, que és un model força consolidat en altres països europeus, s’està començant a implantar a Catalunya".
Marc Roca és l'alcalde de Rocafort de Queralt, un poble de 211 habitants a la Conca de Barberà, que fa poc ha rebut el premi d’Arrelament al territori de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En aquesta entrevista parlem amb ell sobre les dificultats que tenen els micropobles per fer polítiques actives pel repoblament, i ens explica en què consisteix el concepte de cohabitatge i com es gestionarà al seu municipi.
Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre el despoblament i l'habitatge rural al seu municipi. A més, ens explica quines iniciatives han desenvolupat a Vallcebre per augmentar l'habitatge disponible al poble, i assegura que "als pobles petits compensem la manca de personal tècnic i recursos econòmics amb molta il·lusió, perseverància i implicació personal".
Sebastià Mata és regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre els principals problemes per a l'emancipació de les persones joves i l'atracció de nous pobladors als territoris rurals, però també sobre què creu que hauria de fer l'administració local que vulgui millorar l'habitatge disponible al seu territori. Mata ho té clar: "Si ens ho creiem, hem de ser valentes i trencar marcs que, sovint, ens posen frens a polítiques d’habitatge".
Laura Muixí i Nil Saladich són tècnics de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Amb ells parlem sobre com orienten i estructuren la temàtica de l'habitatge com a tècnics en Economia Social i Cooperativa, i sobre quines característiques tenen les futures cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. A més, en aquesta entrevista, Muixí i Saladich avisen que "no tots els projectes acaben fent-se realitat, ja que tirar endavant una cooperativa d’habitatge és un procés de gran envergadura a diferents nivells".
Ricard Grau és membre de LaBoqueria, una cooperativa d'arquitectura nascuda al barri del Raval de Barcelona. Parlem amb ell sobre el projecte, sobre el vincle que tenen amb el món rural, i si hi estan desenvolupant projectes, i li preguntem sobre què hauria de fer un responsable de l’administració local si vol dinamitzar i augmentar l’habitatge disponible al seu territori.
El document constata que 200 municipis catalans estan en situació crítica de despoblament
Els nous índex de relleu rural conclouen que la renovació generacional al món rural català passa per la immigració de joves d'origen estranger
El Planter és un punt de trobada i d’informació per a totes les persones joves que cerquen recursos per a la incorporació agrària a Catalunya
El 30 de juny es farà el sorteig d'una plaça entre totes les persones participants
Albert Alins és el Director General de Polítiques de Muntanya i del Litoral. En aquesta entrevista parlem sobre l'habitatge al mon rural, i li preguntem si és una barrera per al manteniment i l'atracció de població. Alins, que té clar que sí que ho és, també ens fa referència al 'Programa de promoció de l’habitatge en el món rural', impulsat recentment per la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori.
L'edició d'enguany va tractar cinc grans reptes que cal començar a donar resposta des del món rural.
Ferran Aguiló és col·laborador en difusió i formació de la Fundació Dinamo. En aquesta entrevista, ens explica quins són els objectius de la Dinamo, i parlem amb ell sobre si l'habitatge s’hauria d’equiparar a altres serveis bàsics com la sanitat o l’educació. A més, denuncia que "la gent jove no té oportunitats de feina en els seus pobles d’origen i marxen a les capitals comarcals o a les ciutats" i que "en alguns casos, els habitatges han passat a ser segones residències; en d'altres, els propietaris no decideixen què fer amb les cases i no les mantenen, i es van deteriorant".
Per un retorn al món rural conscient i respectuós amb l'entorn i els seus habitants, busquen impulsar junts la reactivació social i el retorn de la vida al camp
L'esdeveniment estarà organitzat en quatre panells temàtics: l'accés a l'habitatge avui, l'habitatge col·laboratiu i els consumidors, la fiscalitat de l'habitatge col·laboratiu, i la cohesió territorial i habitatge.
En un futur, Koobizitza vol arribar a oferir l'acompanyament tècnic que necessiten aquest tipus d'iniciatives i projectes
Jean-Yves Pineau és el director de Les Localos, una associació francesa amb seu a Limoges que s'adreça a totes les entitats i institucions presents en els territoris disposats a unir-se a la transició ecològica i a construir enfocaments de desenvolupament local. Pineau ens presenta Les Localos i incideix especialment en la qüestió de l'habitatge al món rural.
Contxa Torres és membre del Grup Interuniversitari d’Escola Rural. Es tracta d'un equip de professorat de les Facultats d’Educació que tenen en el seu pla de formació l'ensenyament als mestres, i que busca potenciar els coneixements vers l’escola rural als estudiants de mestre, així com vetllar perquè en la formació inicial de mestre es treballi des de diverses assignatures la realitat de l’escola rural. En aquesta entrevista, assegura que l'escola "forma part de la riquesa d’un país".
Carme Sellart és directora de l’Escola Salvador Espriu i coordinadora del projecte FER, i Laura Barrios és mestra del Centre de Recursos de la Noguera, coordinadora d’emprenedoria i del projecte FER. El projecte vol despertar el talent emprenedor, la creativitat i la curiositat per les oportunitats que genera el món rural als alumnes de primària, per tal de contribuir en un futur a afrontar dos dels reptes del món rural: evitar el despoblament i afavorir la diversificació econòmica.
Raül Manzano i Teresa Farré són membres de la Xarxa d’Educació 360 a Lleida. En aquesta entrevista parlem amb ells sobre aquesta xarxa d'entitats que s’uneixen per fer realitat el concepte d’educació a temps complet, i quin paper hi juguen les escoles rurals. "L’escola i l’educació són elements clau per al futur de la vida dels pobles", afirmen.
Consol Vericat és mestra de l’escola Marjal (Les Cases d'Alcanar), que implementa el projecte Futurs Emprenedors Rurals (FER). Amb ella parlem sobre la importància de treballar l'emprenedoria en l'escola rural, i explica amb detalls i exemples què és i en què consisteix el projecte FER. "El nostre alumnat aprèn a desenvolupar habilitats socials, culturals i econòmiques molt específiques del seu entorn, que afavoreixen el seu desenvolupament sociocognitiu", afirma.
Assumpta Duran, Miquel Payaró i Xavi Geis són els autors del llibre “L'escola rural: petita, pública i de poble”. En aquesta entrevista parlem amb tots tres sobre el concepte d'escola rural, les seves maneres de treballar, el paper que juga en la dinamització dels territoris rurals, i també sobre què hi podem aprendre d'ella.
Anna Porté és coordinadora de l’Oficina Jove de la Noguera. Amb ella parlem sobre el 'Programa Arrenca', que té com a objectiu la cerca d’oportunitats al territori i que pretén esdevenir un punt de referència per als joves de la comarca. Parlem amb ella sobre la importància de la cultura emprenedora als centres educatius, i ens dona tots els detalls del projecte que ha impulsat el Consorci GAL Noguera-Segrià Nord col·laborativament amb el Consell Comarcal de la Noguera i l’Oficina Jove de la Noguera.
Carme Sellart és directora de l’Escola Salvador Espriu i coordinadora del projecte FER, i Laura Barrios és mestra del Centre de Recursos de la Noguera, coordinadora d’emprenedoria i del projecte FER. Aquest projecte pretén despertar el talent emprenedor, la creativitat i la curiositat per les oportunitats que genera el món rural als alumnes de primària, per tal de contribuir en un futur a afrontar dos dels reptes del món rural: evitar el despoblament i afavorir la diversificació econòmica. Parlem amb totes dues sobre el projecte FER: què aporta, per quin motiu és essencial treballar l'emprenedoria en les escoles del món rural, per què el/la mestre/a hauria d'implementar-lo, etc.
Aquest PECT vol lluitar contra el despoblament de les àrees rurals a través de dos àmbits d’actuació: la innovació social i l’especialització intel·ligent. D’una banda, s’aplica la tecnologia a l’escola rural i a la cura de la gent gran per tal de millorar la qualitat de vida als pobles. I de l'altra, es posa el focus en el sector vitivinícola, l’agroalimentari i els productes locals per tal de treballar en la seva especialització i augment de competitivitat.
La Gemma Cortada és la gerent del Grup d'Acció Local Noguera -Segrià Nord. Amb ella parlem sobre educació rural, el paper que juga l'escola en l’arrelament de la població al seu municipi rural, educar els infants en emprenedoria, i sobre els projectes FER (Futurs emprenedors Rurals) i “Arrenca: cerca oportunitats en els territoris rurals”.
Treballar la relació entre l’escola i el seu entorn és bàsic per crear un vincle entre l’alumnat de l’escola i el seu entorn i, d’aquesta manera, fomentar un arrelament i estima envers el seu territori que seran claus en un futur perquè un cop hagin anat a estudiar fora, per exemple, es plantegin tornar a viure al poble i emprendre un projecte de vida.
FER és un projecte d'emprenedoria dirigit a les escoles ubicades als territoris rurals.