Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19
|
secretaria@arca-dr.cat
El repte demogràfic i la transició ecològica han estat els àmbits que han recollit més propostes. A partir d’ara, s’activarà la comissió motora i es redactarà el primer esborrany d’Agenda Rural de Catalunya, que serà sotmès a la participació del territori.
Els principals resultats de l’estudi, elaborat per l’empresa Km0.energy en el marc del projecte innovador Pirinowa'tt, es van presentar en una jornada tècnica virtual realitzada durant el passat mes de novembre.
El projecte Renewable Energy és un projecte horitzontal cofinançat pel Programa Interreg Med dedicat a la promoció d'una transició energètica neta a les zones rurals i illes de la regió de la Mediterrània septentrional.
La recollida de propostes continua fins al pròxim divendres 26 de març. Aquesta fase està oberta a tothom que vulgui fer aportacions, ja siguin de manera individual o com a entitats, associacions, administracions, agents econòmics o socials.
El Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, l’Associació per al Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, ADRINOC i ARCA han establert un acord amb la Diputació de Barcelona per enfortir les estratègies de desenvolupament rural durant els propers tres anys.
Els sotasignats del conveni són els ajuntaments de Belianes, Arbeca, Bellpuig, Preixana, Tàrrega, Sant Martí de Maldà, Vilanova de Bellpuig i l’Associació Leader de Ponent.
La silvopastura no és una activitat actual, ni una activitat innovadora. La silvopastura i els projectes que actualment es duen a terme per a la seva promoció tan sols pretenen recuperar un tipus de maneig ramader amb múltiples beneficis ambientals i sobre la ramaderia. En parlem amb Raquel Serrat, ramadera.
La silvopastura és una bona excusa per a recuperar espais oberts pasturables, per a minimitzar el risc d’incendis forestals i per a promoure la col·laboració públic-privada. En parlem amb Pere Domenech, ramader.
La silvopastura no és una activitat actual, ni una activitat innovadora. La silvopastura i els projectes que actualment es duen a terme per a la seva promoció tan sols pretenen recuperar un tipus de maneig ramader amb múltiples beneficis ambientals i sobre la ramaderia. En parlem amb Àngels Guiteras, gerent de l'Associació LEADER Ripollès Ges Bisaura, entitat que està liderant el projecte ENFOCC.
Avui, dilluns 22 de febrer, comença el període de recollida de propostes inicials de la ciutadania que s’allargarà fins al pròxim divendres 26 de març.
La silvopastura és una bona excusa per a recuperar espais oberts pasturables, per a minimitzar el risc d’incendis forestals i per a promoure la col·laboració públic-privada. En parlem amb Guillem Martí, ramader i pastor.
La silvopastura no és una activitat actual, ni una activitat innovadora. La silvopastura i els projectes que actualment es duen a terme per a la seva promoció tan sols pretenen recuperar un tipus de maneig ramader amb múltiples beneficis ambientals i sobre la ramaderia. En parlem amb Laia Batalla, directora de l'Escola de Pastors.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat per als dies 25 i 26 de març les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya. Per primera vegada, les Eleccions Agràries 2021 se celebraran únicament mitjançant la votació electrònica.
Durant l’any 2020, el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014 – 2020 va executar un total de 121,1 milions d’euros. Les mesures que han suposat una major despesa executada han estat les destinades al sector agrari a través del Contracte Global d’Explotació, les quals acumulen una despesa executada de més de 77,4 milions d’euros, és a dir, més del 63% de l’import anual executat.
L’equip de PEFC Catalunya ha posat en marxa la campanya "Pensant en les persones", una iniciativa que vol posar en valor el paper fonamental que tenen els boscos per al medi ambient, la població i l’economia i que gira entorn les persones, les empreses del sector forestal i la seva cadena de valor. L’equip gestor de PEFC Catalunya volen que, amb la campanya, “augmenti el nivell de coneixement del nostre sector entre la societat catalana. La nostra activitat és una feina que garanteix la conservació de la biodiversitat, manté la població a les zones rurals, protegeix els boscos dels incendis forestals i col·labora en la lluita contra el canvi climàtic”.
Impulsat per l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès i el Consorci del Lluçanès, el projecte 'Boscos de Pastura' es basa en acords de custòdia entre propietaris forestals i ramaders per tal que pasturin les finques, mantinguin el sotabosc i redueixin el risc d’incendi.
La conca mediterrània es caracteritza per boscos no gestionats amb una vulnerabilitat creixent als incendis forestals a causa del canvi climàtic. Darrerament, uns pocs incendis han estat els responsables d’una gran superfície cremada, fet al qual han estat incapaços de fer front els mitjans d’extinció (tot i les grans inversions), i suposen un risc cada cop més gran per a la societat. Els especialistes matisen que “l’extinció és la resposta, però no la solució”, i que aquesta darrera passa per la gestió sostenible dels boscos i dels paisatges forestals.
El GAL Cévennes, com els altres 300 Grups d'Acció Local de França, acompanya els promotors de projectes en el muntatge i el seguiment de les seves candidatures, i s'encarrega de la gestió administrativa i financera del programa LEADER. El GAL Cévennes és un territori estructurat de 7 mancomunitats i 1 comunitat urbana, que té com a objectiu acompanyar i impulsar projectes innovadors que afavoreixen la creació de xarxes entre els actors del desenvolupament rural. Parlem amb Georges Zinsstag, membre del GAL Cévennes, sobre la silvopastura i la xarxa de cooperació, intercanvis i millores establerta entre diferents territoris a escala transnacional.
La silvopastura i els projectes que actualment es duen a terme per a la seva promoció tan sols pretenen recuperar un tipus de maneig ramader amb múltiples beneficis ambientals i sobre la ramaderia. No obstant això, per tal de dur a terme aquesta activitat, calen esforços tècnics i una certa inversió econòmica per part de les administracions competents que posi aquestes zones de silvopastura en unes condicions adequades per a l'òptima pràctica d'aquesta. Parlem amb Joan Moret, ramader i president de la Federació d'Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català, sobre la silvopastura, els avantatges que se'n desprenen i les limitacions que actualment condicionen aquesta pràctica.
La ramaderia extensiva és una pràctica tradicional que aporta importants beneficis a la societat (la conservació del paisatge, la gestió del risc d’incendis forestals i la producció de carn i làctics de gran qualitat). Actualment, però, la presència de ramats cada vegada és més escassa i aquest fet comporta la formació de masses forestals més propenses als incendis i a la seva propagació. Per això, la presència de ramats en zones forestals ha esdevingut un interès compartit per propietaris, ramaders, cossos de bombers, agents rurals i establiments que volen oferir als seus clients productes agroalimentaris amb un valor afegit. Aquesta simbiosi va motivar el naixement del projecte 'Ramats de Foc'. Parlem amb Guillem Canaleta, tècnic de projectes de la Fundació Pau Costa, sobre el projecte 'Ramats de Foc', la conservació del paisatge i la importància de la prevenció dels incendis forestals al territori.
En el marc de la jornada tècnica en línia 'Comunitats energètiques locals. Guia per a l'Administració Local', l'Associació LEADER Ripollès Ges Bisaura, amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, va presentar una guia adreçada a les administracions locals per tal que puguin disposar de les eines i informacions necessàries per a potenciar el desenvolupament de les comunitats energètiques dins de l’àmbit local.
La urgència climàtica exigeix una actuació ràpida que passa per una massiva introducció de renovables, però la transició energètica no es redueix només a la substitució de fonts d’energia fòssil per les d’origen renovable, és a dir, no és només un canvi de tecnologia de generació elèctrica. La transició energètica comporta un canvi tecnològic a tots els nivells de generació, distribució i utilització d’energia, i encara més un canvi de model energètic que atorgui una posició activa i predominant a l’usuari i aposti per una generació "de Km.0".
Després de l'èxit obtingut en la primera edició del curs "Un nou escenari rural: ODS, Agenda 2030 i LEADER", impulsat durant el mes de novembre de 2020, i les múltiples sol·licituds per a la seva reedició, la REDR ha decidit obrir de nou les portes d'aquesta formació perquè més gent tingui l'oportunitat de formar-se de manera gratuïta en matèria d'ODS.
El Comitè Europeu de les Regions (CDR) i l'Intergrup Zones Rurals, Muntanyoses i Perifèriques (RUMRA) i pobles intel·ligents del Parlament Europeu, amb el suport de l'Associació Internacional Ruralitat - Medi Ambient - Desenvolupament (R.E.D.) i Euromontana, van organitzar una conferència per debatre les necessitats específiques de les zones rurals després de 2020.
La presidenta de la Comissió Europea ha anunciat el desenvolupament d'una visió a llarg termini per a les zones rurals a fi de permetre a aquestes aprofitar al màxim el seu potencial i fer front als seus propis reptes, com el canvi demogràfic, la connectivitat, el risc de pobresa o l'accés limitat als serveis. La tasca es durà a terme en estreta col·laboració amb les persones que viuen a les zones rurals, així com amb les autoritats locals i regionals.
L’accés a serveis essencials, la revitalització dels territoris, la transició ecològica, l’agricultura, la salut, l’ocupació, la mobilitat, la renovació generacional, l’envelliment, l'aïllament, la cultura o el suport a l’economia social i solidària són alguns dels reptes als quals intenta donar resposta l’informe ‘Ruralitats: una ambició per compartir’.
El 2019, a França, es va aprovar l’informe ‘Ruralitats: una ambició per compartir’, un document que recollia 200 propostes sorgides de baix a dalt i que van ser incorporades pel Govern Francès com a mesures en peu d’igualtat a les previstes per a les zones urbanes, convertint-se en l’Agenda Rural Francesa, la primera Agenda Rural aprovada a Europa. Conversem amb Gérard Peltre, president de l’Associació Internacional Ruralitat – Medi Ambient – Desenvolupament (RED) i del Moviment Europeu de la Ruralitat (MER), sobre l’Agenda Rural Francesa i sobre la necessitat d’impulsar una Agenda Rural en l’àmbit europeu amb objectius concrets per tal de reforçar la dinàmica innovadora dels territoris rurals i fomentar una cooperació interterritorial.
La Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, va encomanar a ARCA, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles i al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible la redacció de l’Agenda Rural Catalana que en consonància amb altres agendes catalanes i europees dibuixi les línies de desenvolupament rural dels propers anys. Parlem amb Meritxell Serret, delegada del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, sobre els reptes que ha de donar resposta la futura Agenda Rural Catalana i sobre el rol del món rural per garantir el benestar i la sostenibilitat.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha impulsat la diversificació econòmica de les zones rurals Leader 2014-2020 amb una nova convocatòria d’ajuts, la sisena d’aquest període de programació, en què s’ha presentat 457 sol·licituds per a realitzar inversions a les zones Leader de Catalunya.
La crisi del coronavirus ha fet créixer l’interès per la vida rural. Fer reviure un poble no és un procés fàcil i ara és una realitat o un boom que s’ha fet evident arran de la pandèmia i el confinament. La pandèmia ha demostrat que les grans aglomeracions no van massa bé per la salut i que és més fàcil controlar el virus en espais oberts i amb poca gent. Moltes famílies han vist que fora de les grans ciutats podrien viure millor i les zones rurals i els pobles petits han trobat l’oportunitat d’evitar el despoblament.
