Consorci Leader Pirineu Occidental
Territori
El Consorci Leader Pirineu Occidental actua a les quatre comarques d’alta muntanya del Pirineu Occidental català: l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Aquesta zona presenta una orografia molt muntanyosa, amb altituds que van des dels 350 m del Pas de Terradets fins als 3.143 m de la Pica d’Estats, cim més alt de Catalunya. El territori està drenat per 3 grans rius: la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i la Garona, tots ells amb múltiples afluents, i presenta un elevat percentatge d’espais d’interès natural sota protecció.
Es tracta d’un territori molt divers, que conté una gran riquesa de recursos naturals convertint el paisatge en el principal atractiu turístic de la zona, essent aquest sector clau en alguns municipis. Posseeix també un important patrimoni geològic i paleontològic i una gran quantitat d’elements patrimonials i culturals de gran valor.
El sector serveis és el que ocupa un major percentatge de treballadors en la majoria de municipis, i representa el principal sector econòmic. El sector agrari té un pes important al Pallars Jussà i és igualment molt rellevant al territori l’activitat ramadera, que ha conformat un paisatge de prats de dall i pastures, que conviuen amb zones arbrades i que actualment es troba en retrocés a causa de l’abandonament de l’activitat. Per la seva banda, els sectors de la construcció i de la indústria són poc importants en termes d’ocupació. Tanmateix, les indústries agroalimentàries garanteixen models de negoci que generen valor afegit.
A nivell demogràfic, el poblament és escàs i molt dispers, amb un índex d’envelliment superior a la mitjana catalana. La manca d’infraestructures de comunicació internes i externes converteixen aquest territori en la zona més aïllada del país respecte els grans nuclis de població.
Estratègia
L’Estratègia de Desenvolupament Local del Consorci Leader del Pirineu Occidental intenta donar resposta als reptes del territori en termes de desenvolupament rural:
- Els grans reptes globals: la crisi climàtica i la crisi energètica.
- Els reptes intrínsecs del territori: l’envelliment de la població, la dificultat del retorn de la gent jove formada, la dependència econòmica del sector serveis o el dèficit de serveis per a les persones.
- Reptes que s’han intensificat en aquests darrers anys: la dificultat per accedir a un habitatge digne.
LES PERSONES, EL BENESTAR I EL REPTE DEMOGRÀFIC:
- Facilitar tant la fixació de la població local com l’acollida de nova població, fent incidència en aquells aspectes clau per a l’arrelament i la qualitat de vida, amb accions adreçades a la coordinació efectiva amb les iniciatives territorials per impulsar:
- L’accés a l’habitatge digne i assequible;
- Una programació cultural estable i de qualitat i la dinamització d’espais comunitaris;
- Accions específiques per millorar la qualitat de vida de la gent gran i dels col·lectius vulnerables;
- La visualització de les oportunitats laborals per als joves;
- I noves fórmules que permetin una mobilitat més sostenible.
LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA I L’ÚS DELS RECURSOS ENDÒGENS:
- Impulsar models econòmics, energètics i de mobilitat que contribueixin a mitigar el canvi climàtic i els desajustos ambientals, i promoure l’ús de recursos endògens i la millora de la seva gestió, amb accions adreçades a:
- Ampliar el coneixement i les potencialitats del sector energètic al territori;
- Crear espais de reflexió;
- Fer una planificació territorial dels recursos energètics per a la transició cap a un model sostenible i sobirà;
- Afrontar la crisi hidrològica;
- Fomentar la col·laboració i el cooperativisme en el sector energètic i forestal;
- I treballar per la viabilitat del sector forestal.
DINAMITZAR I DIVERSIFICAR L’ECONOMIA LOCAL:
- Impulsar el relleu de determinats negocis en traspàs, treballar per incorporar la formació especialitzada en oficis i fomentar la figura de l’aprenent, amb accions adreçades a:
- Ampliar l’oferta de cursos de capacitació demandats des del territori;
- Crear centres de recerca i estudis universitaris al Pirineu;
- Donar suport a noves activitats econòmiques, models de negoci amb valor afegit i formes de treball alternatives com les empreses en espais de treball col·laboratius, els espais de coworking i l’autoocupació.
- Fomentar el turisme regeneratiu.
SECTOR AGRARI:
- Vetllar per la continuïtat del sector agrari de muntanya com a sector estratègic del territori. Per això, les accions s’adrecen a:
- Facilitar el relleu generacional en coordinació amb la Taula de Relleu Agrari del Pirineu;
- I el foment d’estructures i serveis compartits com obradors, escorxadors i altres a partir de les necessitats del sector, així com la col·lectivització de recursos.
GOVERNANÇA I COMUNICACIÓ:
- Millorar la governança i la comunicació, tant interna com amb la resta d’agents del territori.
Interessos de cooperació
- Arrelament i qualitat de vida de la població rural.
- Accés a l’habitatge digne i assequible.
- La cultura com a eina de cohesió social.
- Mobilitat sostenible.
- Mitigació i adaptació al canvi climàtic.
- Gestió dels recursos endògens.
- Model energètic sostenible i sobirà.
- Ús responsable dels recursos hídrics.
- Gestió forestal.
- Qualificació i inclusió laboral dels joves.
- Diversificació econòmica.
- Relleu generacional i oficis.
- Nous models de negoci adaptats a territoris de muntanya.
- Col·lectivització d’espais, serveis i recursos.
- Relleu Agrari.
- Pagesia de muntanya.
- Turisme regeneratiu.
- Models de governança.
Àmbit territorial
Alta Ribagorça: el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller.
Pallars Jussà: Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, la Torre de Cabdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn i Tremp.
Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.
Vall d’Aran: Arres, Bausen, Bossòst, Canejan, Es Bòrdes, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs.