Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19
|
secretaria@arca-dr.cat
Jordi París és Gerent del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp. En aquesta entrevista ens parla sobre la seva vinculació amb el programa Leader i com recorda els orígens. Però també menciona exemples de projectes exemplars, i enumera els trets distintius que el programa Leader aporta al desenvolupament rural.
Laura Dalmau és Subdirectora general de Planificació Rural de la Secretaria d’Agenda Rural, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre els trets distintius de la metodologia Leader a Catalunya, per a què ha servit, i quina és la clau d'èxit d'aquesta metodologia. A més, Dalmau té clar que "l’aplicació dels set principis de Leader ha de continuar sent el nucli essencial per mantenir i incrementar-ne el seu valor afegit".
Mireia Font és la Gerent del Consorci GAL Alt Urgell - Cerdanya. Ella va arribar al món Leader a principis de l'any 2002, i en aquesta entrevista parlem amb ella sobre la seva vinculació al programa i també menciona els aspectes que caldria millorar per a la bona continuïtat del programa Leader.
Secundino Caso és el president de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR). Amb ell parlem sobre com ha evolucionat el programa Leader en aquests 30 anys, quins són els trets distintius que aporta el programa al desenvolupament rural i també sobre què proposa per a la bona continuïtat del programa Leader.
Yves Champetier va ser el coordinador de la xarxa europea Leader I i Leader 2 de 1992 a l'any 2000. Des de llavors, ha estat involucrat en FARNET (xarxa de territoris dependents de la pesca i l'aqüicultura), en la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural, així com en la implementació d'enfocaments similars a Tunísia i Amèrica Llatina. És membre de la Junta Directiva de l'Associació Europea d'Informació sobre Desenvolupament Local (AEIDL).
Maria Costa Ferrer és impulsora del projecte ‘L’Escairador’ i beneficiaria del programa Leader. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre l'estat estat del seu projecte, com va decidir participar del programa Leader, i li preguntem com hauria de ser el programa en el futur.
Paul Soto és Senior Policy Officer a la Red Europea de Desarrollo Rural (ENRD). Amb ell parlem dels orígens del programa Leader, on hi va començar l'any 1990, i sobre com ha evolucionat. A més, vol deixar clar que en aquesta entrevista expressa les seves opinions a títol personal
Josep Maria Martí Climent és el cap de servei de programació i dinamització rural de la Secretaria d'Agenda Rural, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Joan Jordi Obiols és tècnic d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Urgell. En aquesta entrevista ens parla sobre quines són les principals problemàtiques en relació a l'accés a l'habitatge al món rural, així com quines iniciatives s'estan desenvolupant des del Consell Comarcal de l’Urgell per augmentar l’habitatge disponible als seus municipis. A més, constata que "l’habitatge cooperatiu, que és un model força consolidat en altres països europeus, s’està començant a implantar a Catalunya".
Marc Roca és l'alcalde de Rocafort de Queralt, un poble de 211 habitants a la Conca de Barberà, que fa poc ha rebut el premi d’Arrelament al territori de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En aquesta entrevista parlem amb ell sobre les dificultats que tenen els micropobles per fer polítiques actives pel repoblament, i ens explica en què consisteix el concepte de cohabitatge i com es gestionarà al seu municipi.
Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre el despoblament i l'habitatge rural al seu municipi. A més, ens explica quines iniciatives han desenvolupat a Vallcebre per augmentar l'habitatge disponible al poble, i assegura que "als pobles petits compensem la manca de personal tècnic i recursos econòmics amb molta il·lusió, perseverància i implicació personal".
Sebastià Mata és regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre els principals problemes per a l'emancipació de les persones joves i l'atracció de nous pobladors als territoris rurals, però també sobre què creu que hauria de fer l'administració local que vulgui millorar l'habitatge disponible al seu territori. Mata ho té clar: "Si ens ho creiem, hem de ser valentes i trencar marcs que, sovint, ens posen frens a polítiques d’habitatge".
Laura Muixí i Nil Saladich són tècnics de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Amb ells parlem sobre com orienten i estructuren la temàtica de l'habitatge com a tècnics en Economia Social i Cooperativa, i sobre quines característiques tenen les futures cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. A més, en aquesta entrevista, Muixí i Saladich avisen que "no tots els projectes acaben fent-se realitat, ja que tirar endavant una cooperativa d’habitatge és un procés de gran envergadura a diferents nivells".
Ricard Grau és membre de LaBoqueria, una cooperativa d'arquitectura nascuda al barri del Raval de Barcelona. Parlem amb ell sobre el projecte, sobre el vincle que tenen amb el món rural, i si hi estan desenvolupant projectes, i li preguntem sobre què hauria de fer un responsable de l’administració local si vol dinamitzar i augmentar l’habitatge disponible al seu territori.
Albert Alins és el Director General de Polítiques de Muntanya i del Litoral. En aquesta entrevista parlem sobre l'habitatge al mon rural, i li preguntem si és una barrera per al manteniment i l'atracció de població. Alins, que té clar que sí que ho és, també ens fa referència al 'Programa de promoció de l’habitatge en el món rural', impulsat recentment per la Secretaria d’Agenda Urbana i Territori.
Ferran Aguiló és col·laborador en difusió i formació de la Fundació Dinamo. En aquesta entrevista, ens explica quins són els objectius de la Dinamo, i parlem amb ell sobre si l'habitatge s’hauria d’equiparar a altres serveis bàsics com la sanitat o l’educació. A més, denuncia que "la gent jove no té oportunitats de feina en els seus pobles d’origen i marxen a les capitals comarcals o a les ciutats" i que "en alguns casos, els habitatges han passat a ser segones residències; en d'altres, els propietaris no decideixen què fer amb les cases i no les mantenen, i es van deteriorant".
Jean-Yves Pineau és el director de Les Localos, una associació francesa amb seu a Limoges que s'adreça a totes les entitats i institucions presents en els territoris disposats a unir-se a la transició ecològica i a construir enfocaments de desenvolupament local. Pineau ens presenta Les Localos i incideix especialment en la qüestió de l'habitatge al món rural.
Contxa Torres és membre del Grup Interuniversitari d’Escola Rural. Es tracta d'un equip de professorat de les Facultats d’Educació que tenen en el seu pla de formació l'ensenyament als mestres, i que busca potenciar els coneixements vers l’escola rural als estudiants de mestre, així com vetllar perquè en la formació inicial de mestre es treballi des de diverses assignatures la realitat de l’escola rural. En aquesta entrevista, assegura que l'escola "forma part de la riquesa d’un país".
Carme Sellart és directora de l’Escola Salvador Espriu i coordinadora del projecte FER, i Laura Barrios és mestra del Centre de Recursos de la Noguera, coordinadora d’emprenedoria i del projecte FER. El projecte vol despertar el talent emprenedor, la creativitat i la curiositat per les oportunitats que genera el món rural als alumnes de primària, per tal de contribuir en un futur a afrontar dos dels reptes del món rural: evitar el despoblament i afavorir la diversificació econòmica.
Raül Manzano i Teresa Farré són membres de la Xarxa d’Educació 360 a Lleida. En aquesta entrevista parlem amb ells sobre aquesta xarxa d'entitats que s’uneixen per fer realitat el concepte d’educació a temps complet, i quin paper hi juguen les escoles rurals. "L’escola i l’educació són elements clau per al futur de la vida dels pobles", afirmen.
