"Calen polítiques transversals en la defensa dels pobles i de les zones rurals de casa nostra"
Contxa Torres és membre del Grup Interuniversitari d’Escola Rural. Es tracta d'un equip de professorat de les Facultats d’Educació que tenen en el seu pla de formació l'ensenyament als mestres, i que busca potenciar els coneixements vers l’escola rural als estudiants de mestre, així com vetllar perquè en la formació inicial de mestre es treballi des de diverses assignatures la realitat de l’escola rural. En aquesta entrevista, assegura que l'escola "forma part de la riquesa d’un país".
1. Què és el Grup Interuniversitari d’Escola Rural? Qui en forma part?
El GIER és un equip de professorat de les Facultats d’Educació que tenen en el seu pla de formació l'ensenyament als mestres. Reconegut per la Xarxa Vives d’Universitats (antigament Institut Joan Lluís Vives), l’objectiu del grup és el de potenciar els coneixements vers l’escola rural als estudiants de mestre, i vetllar perquè en la formació inicial de mestre es treballi des de diverses assignatures la realitat de l’escola rural (organització i gestió, agrupaments, metodologies, entorn, etc.)
En formen part totes les universitats catalanes: Universitat Ramon Llull, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (Manresa) i Universitat Rovira i Virgili.
2. Quines activitats dueu a terme per incloure l’especificitat de l’escola rural a la Universitat?
S’inicia la primera activitat amb la I Jornada d’Escola Rural el març de 1996 a Vic. L’estructura de les jornades sempre ha estat una conferència o taula amb experts de la temàtica proposada, aportacions dels estudiants de la seva experiència a l’escola rural (pràctiques, vivències...), aportacions dels mestres, a través de tallers, i visita a les escoles rurals on es desenvolupin les jornades.
Cada any s’han celebrat a un territori de Catalunya des de la Seu d’Urgell fins a Terres de l’Ebre.
Sempre ha estat una activitat molt ben valorada pels alumnes, el professorat i els mestres que ens acullen als seus centres, així com per les pròpies universitats i el Departament d’Educació.
Com a GIER també es col·labora en algunes recerques amb les diferents universitats, amb altres entitats com va ser primer OBERC i actualment a ARCA; també hi ha una bona relació amb el Secretariat d’Escola Rural i amb Rosa Sensat a través d’alguns membres del GIER.
També potenciem que els estudiants de mestres facin el seu Treball de Final de Grau a l’àmbit rural.
3. Els territoris rurals i l’escola rural tenen unes característiques específiques que els fan diferents. Penseu que en la formació inicial dels i les mestres s’inclou aquesta especificitat? Què canviaríeu?
Els membres del GIER, a l’estar vinculats a les universitats, procurem treballar i estar atents a que dins de la formació de mestres a través dels programes de les diferents matèries hi hagi continguts vinculats a l’especificitat de les escoles rurals; és un dels objectius.
Actualment ja s’estan replantejant canvis en alguns plans d’estudis, per això serà important tenir en compte tots els tipus d’escola que hi ha a Catalunya i al món, i entre elles els models d’escola rural de casa nostra, per poder preparar millor als nostres mestres.
Els mestres han de conèixer aquesta realitat i per això algunes universitats tenen ja indicat a l’alumnat que una de les pràctiques l’han de desenvolupar a una escola rural.
4. Més enllà de la formació inicial, existeix formació específica que permeti a un/a mestre especialitzar-se en l’escola rural?
Des del Departament d’Educació i els ICEs de les universitats fan formació continuada, potser no de forma específica per l’escola rural, però sí que moltes de les formacions poden ser útils. Com per exemple, treballar amb infants de diversos nivells, etc.
El Secretariat d’Escola Rural també fa una tasca molt important de formació continuada i de motivació vers els mestres que ja estan treballant a l’escola rural.
S’organitzen activitats concretes a les universitats, com per exemple, l’any 2017 a la UdL el Workshop internacional “L’Escola Rural en la Formació de Mestres: reptes i complicitats”, etc.
Aquest curs 20-21 també l’entitat ARCA ha fet quelcom de formació; hi ha hagut dues publicacions importants que els mestres i estudiants podrien llegir: “L’escola rural: petita, pública i de poble. Descobreix l’escola de les tres P” d‘Assumpta Duran, Xavier Geis i Miquel Payaró (àmbit català); i “El reto de la escuela rural. Hacer visible lo invisible” de Pilar Abós, Roser Boix, Laura Peñafiel, Juan Lorenzo i Pascual Rubio (àmbit estatal).
La UB va activar durant dos cursos un màster per treballar l’àmbit rural des de diferents perspectives (territori, educació...) i aquest curs 20-21 s’ha activat un màster interuniversitari UB i URV: “Educació en territoris rurals”.
Totes aquestes propostes fan que es valori l’escola rural i l’apropem als futurs mestres, i també a la societat.
5. Com a investigadors al voltant de l’escola rural, què penseu que aporta l’escola a les societats rurals?
Forma part de la riquesa d’un país i, com es diu sovint, “si hi ha escola, hi ha poble; i si hi ha poble, cal una escola perquè aquesta és una gran part de la vida del mateix”. Així, les persones estimaran el territori i vetllaran per la seva riquesa natural, cultural, tradicional, etc. Per això calen polítiques transversals en la defensa dels pobles i de les zones rurals de casa nostra, cal potenciar el turisme, les petites empreses, l’artesania,... i donar-ho a conèixer al món.
