"El model de cooperativa d’habitatge facilita un model de convivència basat en la comunitat"

1. Com a tècnics en l’Economia Social i Cooperativa, i concretament des de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, com orienteu i estructureu la temàtica de l’habitatge?

Des de que a l’Ateneu Cooperatiu ens vam posar a caminar ja fa uns 5 anys, de seguida vam detectar un gran interès per conèixer fórmules d’accés a l’habitatge no convencionals i també models de convivència comunitaris. De fet, al nostre territori, la Catalunya Central, hi havia especial inquietud en tot això, suposem que en part perquè comptem amb 3 experiències pioneres en el cooperativisme i les comunitats d’habitatge: Cal Cases (2007), Calafou (2011) i La Sequoia (2013).

Així doncs, vam decidir marcar-nos com a prioritària la tasca de promoure les iniciatives de l’Economia Social i Solidària d’accés a l’habitatge. Des d’aleshores que hem realitzat nombroses actuacions per difondre les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, les cooperatives de llogateres, la masoveria... Les actuacions han anat des de l’acompanyament de grups interessats, passant per l’organització d’actes i jornades, fins a l’acompanyament a l’administració pública perquè coneguin els models i experiències i intentin posar facilitats a les iniciatives que vagin sorgint.

2. Arran de la situació sanitària, heu notat un augment de l’interès per iniciar projectes de cooperatives d’habitatge a l’entorn rural? Penseu que els motius de l’aparició de noves iniciatives estan més associats a una voluntat d’un nou model d’accés a l’habitatge o bé hi ha altres factors?

Pels casos que atenem nosaltres, no hem detectat un major interès del que ja hi havia per dur a terme projectes d’habitatge cooperatiu en entorns rurals. De fet, més aviat al contrari. En un inici gairebé tots els projectes ens plantejaven en entorns més aviat rural, però recentment han començat a sorgir també projectes en entorns urbans, com per exemple el cas de La Raval, a Manresa.

Pel què fa a la segona pregunta, en un inici qui es plantejava dur a terme un projecte d’habitatge cooperatiu era gent que ho feia bàsicament per convenciment polític. Creien que calia formes de convivència molt més comunitàries i no tan individualistes, i van decidir predicar amb l’exemple, constituint-se així les primeres cooperatives d’habitatge. Ara que els primers han obert camí i que ja no estem parlant de projectes utòpics sinó reals, molta gent hi està començant a veure avantatges i oportunitats d’anar a viure en col·lectiu. Si a això hi afegim el bloqueig i encariment del mercat de l’habitatge, encara més gent està començant a plantejar-se constituir grups de cooperatius d’habitatge.

3. Com acompanyeu des de l’Ateneu Cooperatiu aquests projectes?

A l’Ateneu Cooperatiu acompanyem inicialment els projectes, per orientar-los en el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i en quines són les principals experiències que hi ha i també les entitats que realitzen acompanyament. Després, els derivem a algunes de les entitats especialitzades en acompanyar grups d’habitatge cooperatiu, perquè els assessorin en temes urbanístics, financers, de governança i estructuració de grup...

4. Quines característiques tenen les futures cooperatives d’habitatge en cessió d’ús?  La majoria dels projectes són casos d’èxit? Amb quines dificultats es troben? Quines virtuts tenen?

Més enllà de la propietat col·lectiva, hi ha diferents característiques que fan que cada cooperativa d’habitatge en cessió d’ús sigui única. N’hi ha que estan en entorns urbans, altres en entorns rurals. N’hi ha que tenen la cessió de sòl públic, n’hi ha que compren terrenys o edificis a privats. N’hi ha que construeixen edificis, n’hi ha que en rehabiliten. N’hi ha que estan formades per més persones, altres per menys. N’hi ha que fan més vida comunitària, n’hi ha que aposten per un model de veïnatge...

Cal tenir en compte que no tots els projectes acaben fent-se realitat, ja que tirar endavant una cooperativa d’habitatge és un procés de gran envergadura a diferents nivells. En general, ens trobem amb processos molt llargs, alguns dels quals acaben tirant endavant, i malauradament altres no. Val a dir que, un cop han aconseguit conformar-se en els diferents àmbits: grupal, legal, financer i arquitectònic; els projectes solen ser molt sòlids i acostumen a tenir una projecció de llarga durada.

Les dificultats que inicialment es troben les cooperatives en cessió d’ús solen ser l’accés a cases, edificis o terrenys i també l’accés a finançament. Ara bé, la dificultat més gran amb què topen, i el que defineix quins projectes acabaran reeixint, té a veure amb la gestió grupal: trobar persones amb qui hi hagi l’afinitat per construir un projecte de vida compartit, la gestió dels conflictes, la presa de decisions, la governança… i tots els conflictes derivats de la convivència, un cop iniciat el projecte! Tot un repte que s’haurà de seguir treballant de manera continuada al llarg de tota la vida del projecte.

Evidentment no tot són dificultats i també hi ha virtuts (i moltes!). En primer lloc, i la més evident, facilitar l’accés a l’habitatge. En un context social en què l’habitatge és una mercaderia i no un dret, les dificultats per accedir a l’habitatge són moltes i ajuntar-nos amb altres persones ens ho facilita. A la llarga, si aconseguim que hi hagi un parc prou gran d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, com s’ha vist en altres països, podríem arribar a tenir incidència el preu del mercat perquè aquest vagi a la baixa. Però les virtuts van més enllà d’això (que no és poca cosa) i és que les comunitats d’habitatge faciliten trencar amb l’individualisme que propicia el model d’habitatge convencional. Propicia construir comunitat més enllà de ser un simple veí o veïna. Algunes cooperatives potser només comparteixen béns comuns (com rentadores, plaques solars o espai per fer trobades), d’altres van més enllà i promouen compartir les cures (des de cuinar per a totes, a fer torns per estar amb les petites, o estar pendents si alguna membre de la comunitat es posa malalta). En tot cas, el model de cooperativa d’habitatge facilita un model de convivència basat en la comunitat.

5. Quin paper penseu que poden tenir en un futur aquestes cooperatives en el repoblament rural? Com us imagineu el futur?

Creiem que és un model amb moltes potencialitats i que pot ser una estratègia clau (no la única) en el repoblament rural. Sobretot en la revitalització de masies. Les masies o cases de pagès solen ser cases grans, sovint amb altres construccions annexes i un entorn de camps i boscos que s’ha de mantenir i gestionar. Com és conegut, antigament eren habitades per nuclis familiars molt amplis. Les cooperatives d’habitatge rurals es podrien entendre com masies 2.0.

Un grup de persones (més enllà del petit nucli familiar) cooperant per facilitar la vida en un entorn aïllat, podent compartir la gran varietat de feines i tasques que hi ha en una masia, i cobrir i gestionar serveis i consums que per una família nuclear actual de 3 o 4 membres es fa molt farragós. Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús en entorns rurals faciliten fer el pas per anar a viure a un entorn rural.

6. Què li diríeu a un representant de l’administració local que vulgui augmentar l’habitatge disponible al seu territori?

En el cas de les administracions locals amb sòl públic, els diríem que en cedeixin l’ús a cooperatives d’habitatge. Pel que fa a les que no tenen sòl públic, que són la majoria, que no caiguin en la idea que no poden fer res per promoure l’accés a l’habitatge. És molt important fer un treball amb els i les propietaris de cases i finques. En entorns rurals, trobem moltes cases buides i moltes que acaben en ruïnes. I alhora, grups de persones buscant espais on crear projectes, i no en troben, perquè els que hi ha tenen uns preus inaccessibles. En el cas que els o les propietàries no tinguin voluntat de vendre, es pot facilitar informació i fins i tot acompanyar a propietaris a fer opcions de lloguer o masoveria. Cal fer polítiques municipals valentes per evitar que hi hagi habitatges buits.

D’altra banda, sovint les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús tenen necessitats específiques a l’hora d’habilitar els habitatges per donar cabuda a diferents nuclis familiars dins d’una masia. És necessari flexibilitzar la normativa urbanística en aquests casos, per no posar entrebancs a aquest tipus de projectes. Sovint enlloc de protegir el patrimoni, s’acaba deixant perdre per no poder-se habitar.