Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"Leader ajuda fent realitat projectes que difícilment haurien estat possibles"

Jordi París és Gerent del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp. En aquesta entrevista ens parla sobre la seva vinculació amb el programa Leader i com recorda els orígens. Però també menciona exemples de projectes exemplars, i enumera els trets distintius que el programa Leader aporta al desenvolupament rural.

Jordi París, Gerent del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp.
Jordi París, Gerent del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp

Quina és la vostra vinculació amb el programa Leader? Com recordeu els orígens del programa Leader?

En el meu cas particular, la vinculació amb el programa Leader s’inicia l’agost de 1994 quan m’incorporo per afrontar a la Conca de Barberà el que llavors era la iniciativa comunitària Leader II.  Des de llavors he estat vinculat amb Leader en els períodes de programació 1994-1999, 2000-2006, 2007-2013 i l’actual període 2014-2020.

Tinc un record molt especial de molta gent que ha anat entrant i sortint de la gestió de les iniciatives de desenvolupament rural. Voldria destacar una de les persones que més em va ajudar en els inicis i que em va fer descobrir la bonança del ‘bottom-up’: el cap de servei Joaquim Fuster Bassas (epd), qui conjuntament amb la formació d’Eduard Bes i l’equip de l’Agustí Robert em van introduir en la gestió de LEADER.

Els inicis foren una descoberta col·lectiva, d’una nova fórmula de gestió d’ajudes, directe des del territori, fins i tot amb un cert punt d’inconsciència i temeritat, vist ara en perspectiva. Els primers companys de grups d’acció local com la Montse, la Carmina, la Teresa, el Jordi i tants i tants altres ens vam ajudar mútuament per anar intentant descobrir com aplicar la metodologia Leader als territoris rurals i afrontar moltes incerteses. 

També recordo mítiques reunions de grups com la de Falset que va significar l’embrió de l’actual ARCA amb la participació d’alguns històrics gerents de Leader, com el Joan i l’Eduard entre d’altres, i la participació inicial a la REDR gràcies al bon saber fer del president Antonio González Cabrera, que va saber integrar a la REDR els grups catalans. Clau fou a nivell personal la primera reunió a Brussel·les dels 800 grups d’acció local europeu i poder conèixer persones com Yves Champetier o Paul Soto per impulsar i fomentar projectes de cooperació.

Des d’aquell inici la implicació de les persones que han estat en l’equip Leader de Catalunya; el cap de servei, subdirectors/es, directors generals i consellers/es ha estat important pel territori i Leader que va iniciar com a Iniciativa Comunitària i per tant en caràcter laboratori es va aconseguir finalment incorporar als PDR i per tant formar part de la política de desenvolupament rural.

 

Quins exemples ens destacaries de projectes exemplars durant tot aquesta etapa teva al leader?

Les persones que em coneixen saben que em costa molt destacar uns projectes per sobre d’altres, tots són importants. També saben que si hi ha algun projecte del que estic especialment orgullós d’haver contribuït a ser una realitat és el Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, que sovint poso com a exemple. La contribució i cooperació entre agents econòmics, socials i territorials com són la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, amb l’Ajuntament de Barberà de la Conca, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la DO Conca de Barberà per impulsar un projecte singular de promoció de l’emprenedoria en una incubadora o viver especialitzat en elaboració de vins, en l’edifici de la primera cooperativa agrària de l’estat, per mi és una de les iniciatives que demostra que Leader ajuda, fent realitat projectes que difícilment haurien estat possibles.

Però si Leader destaca també és per l’ajuda a les petites iniciatives, que cal veure en perspectiva temporal i de forma agregada. Així, el desenvolupament aquests anys del turisme rural (hi havia una sola casa rural l’any 1996 a la Conca de Barberà), l'increment dels vins embotellats, la diversificació econòmica, etc., crec que han estat significatius i basats en petites iniciatives que de forma conjunta sumen i suposen una transformació  i diversificació econòmica del territori.

Si hi ha un altre aspecte que crec que cal destacar és la cooperació entre grups. No destacaria cap projecte en particular sinó el concepte en global, que diferents tecnologies han facilitat i permès que cada vegada sigui més fàcil i que permet conèixer accions realitzades en altres territoris i que poden realitzar-se a nivell local.

 

Quins són els trets distintius que aporta el programa Leader al desenvolupament rural?

En la gestió de la metodologia Leader crec que hi ha dos distintius importants a destacar:

La gestió publico-privada, que desprès de 30 anys encara es posa de model de gestió en diferents àmbits i que, en el món rural, amb les seves mancances i defectes, va incorporar fa molts anys. La participació dels agents econòmics i socials en la gestió i impuls d’iniciatives és clau i cal fomentar aquesta autonomia de decisió territorial, com a principals coneixedors i actors de la realitat local.  Aquesta governança i participació, que dia a dia cal millorar i estimular, és clau en la metodologia Leader.

Als inicis de gestió de Leader, sempre identificàvem que els projectes a impulsar en Leader havien de poder respondre a 3 premisses: Innovadors, demostratius i transferibles. Encara avui penso que és vàlid i que caldria posar cada vegada més en valor i apostar.  La innovació com a clau de futur per a experimentar, el caràcter laboratori de certes iniciatives, el dret a equivocar-se, a provar és fonamental. La demostració orientada a ser possible, a poder intentar-ho i poder mostrar-ho. I la transferibilitat com a element de compartir, que la experimentació pugui exportar-se, adaptant-se però que el coneixement sigui compartit, per avançar més ràpid, en conclusió per cooperar, un dels altres conceptes clau en la metodologia Leader.

 

Què proposaríeu per la bona continuïtat del programa Leader?

Partint de les premisses comentades anteriorment, millorar i ser una mica més agosarats.

El model de gestió, la governança, realment ha de ser més territorial. El marc normatiu europeu, el marc normatiu de la Generalitat de Catalunya deixa un paper decisori reduït al territori. En aquest sentit caldria a tots els nivells fomentar la participació dels agents locals i que fossin els veritables protagonistes del disseny de les accions de suport al desenvolupament local.

Donar una especial importància als conceptes d'innovació, demostració i transferibilitat. Promoure accions que permetin innovar amb dret a l’error, factor que un sistema garantista com l’actual no permet. La demostració i transferibilitat pels casos d’èxit es clau però també aprendre dels errors, dels fracassos i el dret a una segona oportunitat que avui en dia no es dona.

Tenint en compte el marc financer actual, la trajectòria de Leader i l’experiència adquirida també en altres territoris europeus, crec que seria bo caminar cap a projectes col·lectius, que puguin beneficiar a un conjunt de persones, entitats, empreses,... més enllà de les ajudes individuals. Incloure aspectes clau de futur com son la sostenibilitat i aspectes més socials que afecten també a les zones rurals i que no cobreix ni recolza cap administració.

Crec que en la continuïtat del programa Leader també caldrà incloure la gestió. Sempre s’ha estat orientant el programa a la dinamització, a l'impuls, però hi ha un cert abandonament de les iniciatives una vegada creades sense recurs de seguiment, col·laboració en la gestió i cooperació. Incloure també en aquest sentit els projecte propis com a motor clau en aquest aspecte, en col·laboració i cooperació amb els agents i actors locals Crec que cal avançar en la cogestió de projectes.

Finalment, aconseguir també avançar en una cooperació real, un intercanvi d’informació i adaptació d’iniciatives exitoses en altres territoris i que pugui iniciar la implementació en el territori. Els projectes conjunts i activitats conjuntes que siguin les necessàries per implementacions locals i l’homogeneïtzació normativa i de calendaris que permetin afrontar la cooperació.