"Leader és el pont que pot oferir a la població les eines perquè participin en la transició que vindrà"

Com recordeu els orígens del programa Leader?

Jo vaig començar l'any 1990 amb el primer programa Leader, en un Leader de la Vall del Jerte. En aquell moment Leader era realment un programa pilot, un programa experimental. Michelle Laine a la Comissió Europea, que en aquell moment era el pare de Leader, el descrivia com un curtcircuit al sistema de gestió tradicional. L'objectiu era crear una connexió directa entre la Comissió i la població local, i això provocava un canvi de ‘xip’ enorme.

Vam treballar durant gairebé un any parlant amb els 11 pobles de la Vall del Jerte preparant una estratègia. En aquesta zona no hi havia turisme rural, no hi havia productes locals, les cooperatives de la cirera venien tot en el mercat nacional i no s'exportava. El que va fer el Leader va ser fer costat a aquesta transició. Es va crear un sector de turisme rural, es van crear moltes empreses de productes locals, i es va aconseguir estructurar una oferta de cirera, el producte estrella de la vall, que va aconseguir una denominació d'origen i va aconseguir exportar-se. El tema és que aquesta fase ha acabat, aquesta transició es va fer, ara la situació no és la mateixa.

Com ha evolucionat el programa Leader?

El Leader va ser un curtcircuit, un canvi fonamental en com es feien les coses. Va tenir sort també, perquè en aquest moment existia un interès en el turisme rural, en productes locals, Espanya tenia moltíssims recursos naturals sense explotar i hi havia aquesta oportunitat que es podia omplir. Leader va omplir aquest buit i va ajudar a la població local a beneficiar-se d'aquests canvis. Però va començar a patir del propi èxit que va tenir. Quan vam començar l'any 1991 hi havia 200 grups, en la pròxima fase es va ampliar a gairebé 1000, i en la fase següent del ‘mainstreaming’ es van duplicar el numero de grups. Aquesta duplicació va implicar estendre's a zones on no hi havia una tradició d'organització tan forta, i a institucionalitzar-se perquè hi havia molts més diners. Sobretot, en el 2007 Leader, en comptes de ser un programa directament gestionat per Europa, va començar a ser un eix i després una mesura dins dels programes de desenvolupament rural.

La idea i el nostre somni era que la metodologia Leader de baix a dalt s'estengués en altres mesures de desenvolupament rural, però el que va passar va ser realment el contrari. Els sistemes de gestió de les altres mesures dels reglaments normals es van començar a aplicar en la gestió del Leader, i la quantitat de controls i de burocràcia va augmentar exponencialment. La cultura administrativa que realment no encaixa amb la flexibilitat que fa falta per a abordar els problemes i els reptes que tenim ara. El model actual que tenim de gestió s'esgota i al mateix temps tenim uns reptes diferents i enormes. Alguna cosa ha de canviar.

Quin rol han tingut les Xarxes de desenvolupament rural en l'avanç del programa Leader?

Jo vaig treballar en el primer Observatori Europeu Leader, era el principi de les xarxes, i crec que això va tenir un paper fonamental per crear els vincles entre la gent, en aprenentatge mutu. Era un moment preciós perquè es podia veure com l'estaven fent els finlandesos, francesos, italians, etc. I es va aconseguir capitalitzar i aprendre i formalitzar moltes lliçons que ara són el bagatge comú de Leader. El tema és que aquest va ser un període molt innovador i s'ha utilitzat molt d'això i s'ha anat canviant bastant el llenguatge, però molts dels fonaments es van crear en aquesta fase.

Jo crec que les xarxes voluntàries, associacions a nivell europeu ELARD, o a Espanya la REDR o ARCA a Catalunya juguen un paper absolutament fonamental en diversos tipus de representació, de formació de capacitats. I per a mi el mes important és la capitalització del que s'aprèn a nivell local. Perquè l'aprenentatge que es genera a nivell local no es pot substituir per res. Jo crec que el que està fent ARCA, començant per la cooperació estratègica en una sèrie de temes de futur, i ara utilitzar aquesta experiència per a anar creant els vincles i la participació a nivell local amb una agenda catalana, això és realment el paper de les xarxes. Perquè esteu fent propostes de futur. Esteu realment portant el debat a un altre nivell. I el que espero és que això no es quedi només com a debat sinó que es converteixi en acció.

Quins són els trets distintius que aporta el programa Leader al desenvolupament rural?

Si es mira la introducció del reglament comú d'aquest període diu que el Leader té tres objectius fonamentals: creació de capacitats entre la població, la innovació, i el canvi estructural. Això és el que tractem de fer des de 1990 i ho hem aconseguit en determinades àrees. Però ara els reptes són diferents com el canvi climàtic, la transició energètica, la transició digital, la necessitat de resiliència després del Covid, i els vincles urbà-rurals. Tots aquests camps i més, són àrees enormes, molt complexes, i no es pot esperar que la població local resolgui sola tots aquests problemes. Però la població local és absolutament necessària perquè aquests canvis es produeixin.

El tema és que tots aquests canvis surten del que ha fet Leader normalment. Leader treballava fent costat a microprojectes de turisme rural, de productes locals, petites empreses, petites accions locals, obrint convocatòries, fent formació. Tot això està molt bé i una part serà necessària en un futur. Però no és suficient ara. Leader és el pont que pot oferir a la població les eines perquè participin en la transició que vindrà. I si no tenen aquestes eines hi ha un risc immens que la mateixa gent que perd sempre, torni a perdre. Les transicions es poden fer de moltes formes, que poden ser beneficioses o no per al món rural. Aquest per a mi és el paper fonamental.

Que proposaríeu per a la bona continuïtat del programa Leader?

Fins ara el paper principal del Leader ha estat de finestreta per al suport a petites activitats productives, públiques, civils, etc. Crec que la burocràcia ha complicat tant aquest paper que si no es canvia caurà pel seu propi pes. Jo veig ja en moltes parts d'Europa que la població civil es mou més ràpidament, i les convocatòries i la burocràcia i tot el que implica participar en Leader és tan gran que va per una altra banda. Perquè és massa complex participar-hi. No era així abans, però ho és ara. Perquè la finestreta funcioni ha d'haver-hi una simplificació brutal com a costos simplificats, un reglament de gestió molt més àgil, molt més simple. Un reglament fet per a la ciutadania. Jo crec que això és el que heu de fer a Catalunya, heu de ser els líders. El futur ha de ser una simplificació radical d'aquest paper de finestreta.

En segon lloc, Leader com a plataforma ciutadana, que uneix sector públic, privat i civil ha de facilitar les eines, el coneixement, la dinamització, el suport tècnic, a projectes que són col·lectius, que són motors, que siguin el projecte pilot per a aquesta transició energètica, urbà-rural, digital, etc. Per a mi, el que heu començat a fer a Catalunya amb projectes estratègics i cooperació són aquesta idea, i això per a mi és el futur.