Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"És molt difícil fer polítiques de dinamització d’habitatge públic des dels petits municipis"

Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre el despoblament i l'habitatge rural al seu municipi. A més, ens explica quines iniciatives han desenvolupat a Vallcebre per augmentar l'habitatge disponible al poble, i assegura que "als pobles petits compensem la manca de personal tècnic i recursos econòmics amb molta il·lusió, perseverància i implicació personal".

Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre.
Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre

1. Vallcebre és un micropoble de la comarca del Berguedà, teniu problemes de despoblament? Com a municipi, voleu guanyar població?

Sí, Vallcebre té actualment aproximadament 250 habitants censats. Durant els anys 1960-1970, quan estaven en funcionament les mines de carbó, el poble va superar el miler d’habitants. Des de llavors Vallcebre, com molts altres pobles petits de muntanya a Catalunya, està patint un procés de pèrdua i envelliment de la població.

Això és un problema perquè ens aboca a una situació que pot posar en risc la supervivència del mateix municipi. Si no tenim un mínim de població que visqui al poble tot l’any, no seran sostenibles l’escola del poble, els serveis socials, o negocis particulars com la botiga o bars i restaurants, etc. Si aquests serveis bàsics es posen en risc, com podem atraure nova població jove que vulgui venir a viure al nostre poble? Vindràs a viure a un poble que no té escola, ni activitats esportives, ni internet, ni activitat lúdica i cultural? Segurament no... És un peix que es mossega la cua. I no hi ha solucions miraculoses ni immediates per desfer-ho.

I responent a la segona pregunta, no es tracta tant de voler guanyar població perquè sí. Volem que el nostre poble continuï sent això, un poble viu, però viu en maiúscules. I donada la població local tan envellida que tenim actualment, això passa per atraure noves famílies al nostre poble, i facilitar les coses al nostre jovent perquè s’hi pugui quedar a viure si vol.

2. Penses que l’habitatge als municipis poc poblats és un problema a l’hora de mantenir i atreure població? Teniu aquest problema a Vallcebre?

Sí, sense cap mena de dubte en el nostre cas ha estat i continua sent un problema. Al llarg de la darrera dècada hem rebut infinitat de visites i trucades de persones joves interessades a instal·lar-se a viure al nostre poble. La gran majoria d’aquestes han desistit en l’intent perquè no han trobat cap habitatge de lloguer i assequible on viure. També hem viscut amb tristesa situacions en què parelles joves del poble han marxat de Vallcebre per manca d’habitatge de lloguer.

3. Quines iniciatives heu desenvolupat per augmentar l’habitatge disponible al vostre poble?

Des de Vallcebre portem més d’una dècada treballant polítiques actives d’habitatge social. En el nostre cas hem desenvolupat diverses iniciatives pilot conjuntament amb el Servei d’habitatge de la Diputació de Barcelona. També hem treballat conjuntament amb els i les tècniques del consell comarcal del Berguedà, o l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Algunes d’aquestes iniciatives han acabat amb èxit, i d’altres no han acabat de funcionar com esperàvem.

A grans trets, durant els darrers 14 anys, hem actuat sobre el parc privat d’habitatges i el parc públic. L’objectiu està clar: intentar mobilitzar pisos i cases que estaven buides o infrautilitzades cap el mercat de lloguer. Per a persones o famílies que vulguin quedar-se a viure al poble.

En el nostre cas, hem dedicat molts esforços a recuperar i restaurar patrimoni municipal per dedicar-lo a polítiques actives d’habitatge. L’Ajuntament és propietari de 5 edificis, alguns dels quals estava en molt mal estat. Hem pogut actuar sobre 2 d’aquests edificis, obtenint 3 nous habitatges al poble. Dos d’aquests habitatges estan llogats, i actualment estem preparant el concurs d’adjudicació del tercer. Paral·lelament estem treballant un projecte per actuar sobre un tercer edifici municipal que està en molt mal estat, d’on en voldríem obtenir diversos habitatges.

Pel que fa a les actuacions sobre el parc privat d’habitatges, ens hem posat en contacte amb les propietàries i propietaris de pisos i habitatges que actualment estan buits al nostre poble, amb l’objectiu de mobilitzar aquests habitatges cap el mercat de lloguer. A dia d’avui no hem obtingut cap resultat concret en aquest sentit, però hi continuem treballant...

4. Us heu plantejat promoure alternatives al sistema actual d’accés a l’habitatge com l’habitatge cooperatiu o la propietat col·lectiva?

Sí, ens ho hem plantejat tot.

5. Com a regidor, què li diries a un responsable de l’administració local si vol dinamitzar i augmentar l’habitatge disponible al seu territori?

Li diria que no és un tema fàcil ni hi ha varetes miraculoses. Que per obtenir resultats se’ls haurà de treballar molt, i que els resultats es veuran a mitjà o llarg termini. I que si és regidor d’un micropoble com el nostre, ho tindrà encara més complicat perquè és molt difícil fer polítiques de dinamització d’habitatge públic des dels petits municipis, sense diners ni recursos tècnics per fer-ho.

Però tanmateix no és impossible aconseguir-ho. Sempre dic que als pobles petits compensem la manca de personal tècnic i recursos econòmics amb molta il·lusió, perseverància i implicació personal.

Dit això, animaria a tots i totes les responsables de les administracions locals a treballar polítiques d’habitatge social als seus municipis. I molt especialment és interessant que hi apostin les institucions d’àmbit supramunicipal. La situació actual de pandèmia ha obert una oportunitat que caldria saber aprofitar. I crec que això s’hauria de plantejar seriosament a nivell de país, a través d’una aposta política decidida que aposti realment pel reequilibri territorial i demogràfic, a través de polítiques actives d’habitatge social als petits municipis d’àmbit rural.