"Actualment, tirar endavant polítiques actives pel repoblament és una feina titànica per ajuntaments de micropobles"

1. A la Conca de Barberà trobem Rocafort de Queralt, un poble de 211 habitants on fa temps que treballeu activament per fer front al despoblament. Quan i com vàreu iniciar aquest procés?

A Rocafort de Queralt ja fa unes quantes dècades que la tendència al despoblament està descrita i és poc o molt evident depenent de l’any o de l’època. Tot i això, com ha passat a molts pobles amb demografies semblants, s’identifica només com un problema relatiu en la gran majoria dels casos per part dels seus habitants. La cosa canvia a partir que algú se n’adona que està desapareixent la massa crítica de persones necessària per tirar endavant projectes, associacions o un mínim comerç, i que en definitiva la vida del dia a dia dels carrers es va difuminant i alentint.

És veritat però, que molts pobles haguessin volgut actuar en el moment d’identificar aquesta problemàtica i no ho van poder fer, de fet, actualment tirar endavant polítiques actives pel repoblament és una feina titànica per ajuntaments de pobles com el nostre, classificats com a micropobles. Les iniciatives en aquest sentit iniciades i liderades des d’un punt de vista municipal comprometen bona part dels pressupostos municipals i s’ha de tenir molta cura i aplicar-les amb cap.

Per tot això que explico, podem dir que treballem activament pel repoblament dins de les nostres possibilitats. La legislatura passada vàrem iniciar la nostra singladura al capdavant del consistori i aquesta problemàtica va ser un dels punts importants identificats. Les primeres accions van ser la compra d’un solar urbà, dins del nucli del poble i el trasllat del consultori mèdic a l’edifici de l’ajuntament per poder disposar de la infraestructura en el mateix sentit.

2. L’habitatge és un element cabdal pel repoblament. Fa poc heu rebut el premi d’Arrelament al territori de l’Associació Catalana de municipis. Què suposa pel municipi haver guanyat aquest premi?

El cas és que no podem fer res més que interpretar aquest premi com un reconeixement cap a un projecte innovador. Som conscients que per un projecte d’habitatge, els 30.000€ del premi no poden fer més que donar una empenta a la nostra proposta, però que caldrà picar algunes portes més i intentar donar la confiança a altres estaments que apostin pel nostre projecte.

De fet, és molt possible que l’assignació del premi també sigui una de les raons per la qual només s’hagin presentat 19 projectes, sabem com sabem, que la nostra problemàtica transcendeix molt més enllà d’una vintena de pobles. Amb tot, aquesta és l’única estratègia que ens veiem en cor d’aplicar, demanar i convèncer. També cal recordar que Rocafort de Queralt ha estat designat des de Territori com un dels 20 pobles pilot per tirar endavant aquest mateix projecte, i per tot plegat estem segurs que no esmerçarem esforços per aconseguir el capital necessari.

3. Ens pots explicar breument en què consisteix el concepte de cohabitatge i com es gestionarà a Rocafort de Queralt?

Abans de res, cal explicar que aquest projecte s’ha plantejat amb persones que fa temps que piquen pedra per tirar endavant iniciatives semblants, i s’ha d’agrair a l’arquitecte Saül Garreta la seva col·laboració.

Per garantir la viabilitat i l’èxit d’aquests projectes d’habitatge rural, la fórmula del cohabitatge és imprescindible i aquí entenem aquest concepte com una eina per crear comunitat. Per això, en l’edifici de l’antic consultori es preveuen espais que van de la bugaderia fins a espais de convivència comuns, també hi ha prevista la construcció d’espais per les associacions del poble. L’objectiu és la socialització de tots els usuaris d’aquesta infraestructura, i també de fer de focus dinamitzador a nivell de poble.

L’ajuntament de Rocafort en tindrà la propietat i en farà la gestió, tant pel que fa als criteris d’admissió, com pel que fa al seu manteniment.

4. La construcció de la nova escola al poble penseu que serà un punt d’inflexió? Quines particularitats té?

La nova escola és una pota més del projecte de repoblament, i sense aquesta escola seria complicat ser optimista sobre l’èxit del projecte de poble. Actualment, constructivament no deixa de ser un barracot. Els projectes educatius engrescadors també necessiten de ser ubicats en espais adequats i en això portem insistint de fa molts mesos, finalment vam ser escoltats i entesos per part del Departament i esperem que la nova escola sigui una realitat al llarg del que queda de legislatura.

Ara mateix l’escola és una escola rural i verda, i així continuarà sent un cop acabades les obres. Tenim vocació d’escola petita però sostenible en els criteris energètics i mediambientals, que ha de ser una lliçó pedagògica en si mateixa.

5. En un futur, teniu previst fer una crida per atraure nous habitants? En quins perfils esteu pensant?

No tenim previst de fer cap crida, ara mateix. La nostra prioritat és que el jovent del poble que s’hi vulgui quedar ho pugui fer, sabent que compta amb una habitatge digne a un preu just. També hauria de servir per aquelles persones que fan estades esporàdiques al poble, i que vulguin plantejar-se de fixar aquestes estades d’una manera més definitiva. De la mateixa manera, el projecte cooperatiu associat a tot plegat vol ser atractiu per famílies que tinguin curiositat per la qualitat de vida que els pot oferir un entorn rural, lluny i a prop de tot alhora, amb uns serveis molt similars als que tindrien a la ciutat.   

Del que segur que no tenim vocació és de fer de pol d’atracció de persones o famílies expulsades d’entorns metropolitans que apareixen al poble de manera accidental i que no enriqueixen, en cap cas, el teixit humà de Rocafort, i que venen sense cap projecte de vida sota el braç.

6. Com a alcalde, què li diries a un altre responsable de l’administració local que vulgui millorar l’habitatge disponible al seu poble?

Que plantegi un projecte a nivell de poble, i que no únicament pensi en els habitatges com a edificis, sinó com un element més a conformar un projecte conjunt, que pugui tenir un recorregut més enllà d’un parell de legislatures i que pugui donar resposta a una estratègia necessària.

I que sobretot, se l’ha de creure, i d’alguna manera fer una labor comercial de fons, per implicar tots els actors necessaris per tirar-ho endavant.