"L’Administració no pot ser còmplice de l’especulació amb l’habitatge"
Ferran Aguiló és col·laborador en difusió i formació de la Fundació Dinamo. En aquesta entrevista, ens explica quins són els objectius de la Dinamo, i parlem amb ell sobre si l'habitatge s’hauria d’equiparar a altres serveis bàsics com la sanitat o l’educació. A més, denuncia que "la gent jove no té oportunitats de feina en els seus pobles d’origen i marxen a les capitals comarcals o a les ciutats" i que "en alguns casos, els habitatges han passat a ser segones residències; en d'altres, els propietaris no decideixen què fer amb les cases i no les mantenen, i es van deteriorant".
1. Ens pots explicar breument quins objectius té la Fundació Dinamo?
La Dinamo és una fundació que neix amb l’objectiu de fomentar i promoure la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge, així com normalitzar la seva existència.
Volem esdevenir una eina de suport per aquelles iniciatives que contribueixen d’alguna manera en l’extensió dels projectes d’habitatge cooperatiu, i col·laborar amb elles per a fer possible la rèplica d’experiències pel territori.
Treballem també per a fer que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús esdevingui un model d’accés a l’habitatge de referència en l’àmbit de l’economia social i solidària, contribuint a la generació de cooperatives autònomes i autosuficients. Fomentant la intercooperació i impulsant el treball en xarxa, per tal de construir de manera col·lectiva un model alternatiu d’habitatge no especulatiu, inclusiu i sostenible i de propietat col·lectiva.
La Dinamo està homologada com a Promotora Social d’Habitatge per l’Agència d’Habitatge de Catalunya.
2. Consideres que l’habitatge s’hauria d’equiparar a altres serveis bàsics com la sanitat o l’educació? Actualment podem considerar que tothom té dret a l’habitatge?
Jo entenc l’accés a l’habitatge com un dret, equiparable al dret a la salut o l’educació. En aquests moments, aquest dret està en mans del mercat: a Catalunya nomes el 2% el parc d’habitatge es públic En tant que el dret a l’habitatge no sigui reconegut com un dret universal, com l’accés a la salut o l’educació, tal com diu la catra de les NNUU, la majoria de la població no tindrà accés a un habitatge. L’Administració no pot ser còmplice de l’especulació amb l’habitatge.
3. Darrerament, al món rural, el tema de l’habitatge ha tingut més repercussió perquè afecta directament a la possibilitat d’emancipació dels joves i a les possibilitats dels municipis rurals de ser atractius per a nous pobladors. Quin creus què és el problema principal de l’habitatge als pobles menys poblats?
En alguns casos, els habitatges han passat a ser segones residències; en d'altres, els propietaris no decideixen què fer amb les cases i no les mantenen, i es van deteriorant.
La gent jove no té oportunitats de feina en els seus pobles d’origen i marxen a les capitals comarcals o a les ciutats.
Els petits ajuntaments no disposen de sòl públic per habitatge, ni per joves ni per grans dependents, tampoc tenen pressupost ni ajudes de l’administració per construir o rehabilitar.
4. Des de la Dinamo promoveu diverses fórmules sobre la propietat i l’accés a l’habitatge, quines són? Creus que es poden adaptar als municipis rurals?
L’objectiu principal de La Dinamo és promoure la rèplica i consolidació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al territori. Per a fer-ho, es desplegaran tres línies d’actuació. La primera, la rèplica: Impulsant nous projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; donant suport tècnic a grups en el procés de promoció; donant suport tècnic a administracions locals i altres institucions, i mobilitzant recursos i patrimoni privat cap a nous projectes cooperatius.
La segona, de difusió, recerca i formació: Divulgant i oferint recursos per a un major accés a informació sobre l’habitatge cooperatiu; desenvolupant i col·laborant en estudis, investigacions i projectes de recerca en aquest camp; i oferint formació a persones, col·lectius o institucions per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu.
I la tercera, la incidència i consolidació: Impulsant la creació d’un marc legal propi per a l’habitatge cooperatiu, i fomentant polítiques de potenciació i consolidació del model; promovent la intercooperació i treball amb altres sectors de l’economia social, feminista i de caràcter comunitari; i impulsant mesures per afavorir l’assequibilitat, l’inclusivitat i l’eficiència energètica de l’habitatge cooperatiu.
En l’adaptació als municipis rurals caldrà comptar amb subvencions i acompanyament de l’Administració i del Govern, i també caldran modificacions jurídiques i legislatives
5. Què hauria de fer, segons el teu parer, un responsable de l’administració local, si vol dinamitzar i augmentar l’habitatge disponible al seu territori?
Haurà de generar estructures de segon nivell amb altres municipis propers i amb problemàtiques similars, i treballar amb instàncies supramunicipals, com Consells Comarcals i Diputacions. També interpel·lar al Govern i fer participar a la població local, sobretots als joves, en la reivindicació del dret a l’habitatge en els seus pobles.