"El medi rural és ara un lloc millor, amb més oportunitats i possibilitats de futur i Leader hi ha contribuït"
Secundino Caso és el president de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR). Amb ell parlem sobre com ha evolucionat el programa Leader en aquests 30 anys, quins són els trets distintius que aporta el programa al desenvolupament rural i també sobre què proposa per a la bona continuïtat del programa Leader.
Com recordes els orígens del programa Leader?
Els orígens de Leader, cap el 1991, van ser moments il·lusionants i emocionants per al medi rural. Per primera vegada, Europa i Espanya posaven el seu focus en les àrees rurals i en la millora de la qualitat de vida dels pobles i municipis. A més, també de manera inèdita, les necessitats de la població van ser escoltades: el procés participatiu, nucli de la metodologia, permetia donar veu a la població rural en la presa de decisions. Per a tots va ser un moment únic, perquè sabíem que alguna cosa estava canviant en les zones rurals de manera permanent. Avui, 30 anys després, podem afirmar categòricament que així ha estat. El medi rural és un lloc millor, amb més oportunitats i possibilitats de futur i Leader ha estat una de les palanques troncals d'aquesta evolució positiva.
Com ha evolucionat el programa Leader durant aquests últims 30 anys?
Com tots els processos històrics, s'han viscut millors i pitjors moments. D'una banda, la metodologia s'ha perfeccionat i millorat sobre la base de l'experiència, per a polir millor les mesures millorables, ampliar el radi d'acció de Leader i adaptar-se a les necessitats i eines disponibles de cada moment. Si per alguna cosa es caracteritza Leader des dels seus inicis és per la seva flexibilitat i la seva capacitat d'adaptació a la naturalesa canviant i polièdrica del medi rural. D'altra banda, també hem viscut moments complicats, quan s'ha posat en dubte l'eficàcia de la metodologia, per exemple, o quan no s'han fet les coses bé. No obstant això, el balanç de tots els actors rurals sobre Leader sempre és positiu. Avui, les necessitats de la població i dels territoris han canviat respecte a fa tres dècades. La tipologia de projectes des dels començaments del programa (Leader I, Leader II) s'ha ampliat considerablement, permetent, a través de les Estratègies de Desenvolupament, obrir el ventall d'opcions i alternatives per a emprenedors i entitats que volien desenvolupar el seu projecte en una zona rural.
Quin rol han tingut les Xarxes de desenvolupament rural en l'avanç del programa Leader?
El paper de les xarxes de desenvolupament rural és, ha estat, i continuarà sent fonamental per al futur de la metodologia Leader. A més d'actuar com a interlocutors dels grups d'acció local en els llocs de presa de decisions, també el seu paper ha estat crucial en l'intercanvi de coneixements, experiències i capital social i humà. Les xarxes permeten als grups comptar amb un paraigua regional que els representa davant de les autoritats locals, regionals, nacionals i europees i vela pels seus interessos. Durant els últims anys, les xarxes de desenvolupament rural han dut a terme un treball incansable per a traslladar a les Autoritats de Gestió, associacions, emprenedors, etc, els avantatges de continuar apostant per Leader, les possibilitats que ofereix el medi rural i els grups d'acció local per a invertir.
Però, a més, també hi ha nombrosos casos de projectes d'èxit posats en marxa per les xarxes en els quals els grups d'acció local han continuat mantenint el seu paper protagonista, però que s'han beneficiat de comptar amb una xarxa que coordinés i dirigís aquestes iniciatives. És a dir, seria important aprofitar les estructures de les xarxes i valorar positivament la possibilitat que aquestes, en col·laboració amb els grups Leader, tinguin capacitat per a desenvolupar més projectes propis, els resultats i l'eficàcia dels quals s'han demostrat amb escreix.
Quins són els trets distintius que aporta el programa Leader al desenvolupament rural?
La participació de la població local en la presa de decisions i el finançament públic-privat de projectes de desenvolupament rural potser són les claus fonamentals de Leader. Implicar el teixit socioeconòmic d'una comarca en els processos de governança ha millorat de manera qualitativa gràcies a la metodologia que, al seu torn, ha aconseguit atreure significatives quantitats de finançament privat a la calor de les ajudes públiques. Com ja he esmentat abans, una altra de les fortaleses de Leader és la seva capacitat d'adaptació, alguna cosa que hem pogut comprovar recentment durant els pitjors mesos de la pandèmia. Davant una crisi sense precedents, els grups d'acció local van ser capaces de respondre a la crida dels territoris, a través de la creació de xarxes locals de solidaritat i suport, dotant d'equipament mèdic i sanitari als professionals de les seves comarques, donant suport al comerç i la indústria local.
Què proposaríeu per a la bona continuïtat del programa Leader?
Reforçar el paper de la metodologia assegurant el seu finançament mínim que, en el pròxim període, es continuarà mantenint en un 5%. No obstant això, i donats els resultats recollits en els últims anys, considero que aquest 5% és més que insuficient. Des de REDR fa anys que estem reivindicant, en línia amb la Xarxa Europea de Grups d'Acció Local ELARD (de la qual som vicepresidents), una major simplificació en els reglaments i processos burocràtics que permetin als grups Leader gestionar altres fons estructurals europeus, com FEDER o el Fons Social Europeu, a través de l'anomenat multifons i la metodologia CLLD/Leader. Ara que la despoblació i el repte demogràfic estan començant a ser considerats assumptes centrals per al futur de la cohesió i l'equilibri territorial, seria important que les polítiques de desenvolupament rural fossin impulsades amb un enfocament transversal i holístic.
D'altra banda, considero que Leader hauria de tornar a la seva essència: ser una eina de dinamització del territori. Per a això, és necessari ampliar els marges d'actuació dels grups d'acció local. Leader i els GDR s'han guanyat amb escreix la confiança de les Administracions gràcies a la seva reeixida labor i han demostrat així mateix la seva capacitat per a funcionar com a finestretes d'ajudes. A més d'aquesta tasca -que tan eficientment han pogut i poden continuar desenvolupant en aquest nou període- deuríem al seu torn permetre'ls flexibilitzar les seves competències, recuperant així l'esperit original de la metodologia.
Tenim davant nosaltres una oportunitat històrica per a oferir un futur digne, ple de vida i oportunitats, per a les àrees rurals i la seva població. Ara que hem de centrar la nostra feina diària en l'elaboració de les Estratègies de Desenvolupament Local, és moment de posar-se a fer la feina. No em cansaré mai de repetir un mantra de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural: Sense pobles, no hi ha futur.