Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

"Som rurals, som futur!"

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"La solidaritat ha estat sempre una fórmula de resiliència al món rural"

Sebastià Mata és regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre els principals problemes per a l'emancipació de les persones joves i l'atracció de nous pobladors als territoris rurals, però també sobre què creu que hauria de fer l'administració local que vulgui millorar l'habitatge disponible al seu territori. Mata ho té clar: "Si ens ho creiem, hem de ser valentes i trencar marcs que, sovint, ens posen frens a polítiques d’habitatge".

Sebastià Mata, regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell.
Sebastià Mata, regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell

1. Ets regidor de Maldà, Conseller del Consell Comarcal de l’Urgell i membre actiu de l’Associació de Micropobles. Això et dona una visió àmplia de la realitat del món rural a Catalunya, creus que l’habitatge és una barrera principal per a l’emancipació de les persones joves i l’atracció de nous pobladors als territoris rurals?

Crec que l’habitatge és una barrera per a l’emancipació al món rural i a les ciutats de qualsevol país amb dinàmiques econòmiques capitalistes. L’habitatge és un dret que s’ha deixat en concessió implícita als mercats, i això fa que estigui subjecte al rendiment econòmic que aquests en puguin treure, en detriment de la funció social que els habitatges hagin de tenir. Si tenim en compte que els pobles som a la ultraperifèria demogràfica, els mercats no hi veuen cap interès econòmic i, davant la passivitat de la Generalitat, el món rural queda sense accés a l’habitatge, i, per tant, sense possibilitats d’habitar els nostres pobles.

2. Des de l’administració local es tenen eines per poder millorar la disponibilitat d’habitatge als municipis menys poblats? Es tenen les competències necessàries?

La competència en matèria d’habitatge és compartida entre les administracions locals i la Generalitat de Catalunya. Ara bé, el principi de subsidiarietat que hauria d’acompanyar les competències als municipis menys poblats brilla per la seva absència. Alhora existeixen articles dins de la pròpia llei de dret a l’habitatge (18/2007) que impedeixen considerar habitatges buits als pobles amb pèrdua de població, de manera que aquests municipis queden desposseïts d’eines per a mobilitzar i donar la funció social als habitatges buits que degraden els teixits urbans.

3. Existeix l’Estatut dels Micropobles, que proposa modificacions, adaptacions i millores a la legislació actual per a que sigui més justa amb les àrees rurals. Ens pots explicar que proposa per l’habitatge?

En matèria específica d’habitatge, l’Estatut no té propostes concretes, tot i que des de la sectorial d’habitatge de l’Associació sí que hem fet aportacions de modificació de la llei 18/2007 de Dret a l’Habitatge, com és el cas de l’apartat d) de l’article 3 que considera que és una causa justificada d’abandonament permanent d’un habitatge el fet que estigui en una zona que pateix despoblament. Sense poder considerar habitatges buits, els micropobles no podem disposar del suport de la llei (en el posterior article 42) per tal de mobilitzar habitatge buit per al lloguer.

L’estatut sí que fa propostes de modificació de la llei d’urbanisme per tal d’adaptar la realitat urbana, tant de creixement com d’usos dels espais, dels Micropobles.

4. Quines activitats desenvolupeu des de Micropobles per millorar la disponibilitat d’habitatge als municipis amb poca població?

Proposem els canvis legislatius necessaris per a l’adequació a les necessitats habitacionals de les persones dels nostres pobles i de totes aquelles que hi volen viure dignament. Alhora, estem treballant en propostes de desenvolupament de projectes que fomentin aquesta regeneració urbana tan necessària en els nostres nuclis, que han vist com l’abandonament els ha degradat sensiblement.

5. Existeixen iniciatives que proposen alternatives a l’accés tradicional a l’habitatge i que potser es consideren més urbanes (cooperatives d’habitatge, propietat col·lectiva, etc.). Creus que es poden adaptar a les zones rurals?

I tant. Partim de la mateixa base: el dret a l’habitatge és un bé de mercat, i això fa que no totes les persones tinguin garantit aquest dret, només aquelles que poden pagar el que els mercats demanen. La solidaritat ha estat sempre una fórmula de resiliència al món rural, i les formes cooperatives o col·labortives en són exemples clars. També la masoveria (que ara es bateja com urbana) ha estat una forma de tinença d’habitatge que durant segles ha funcionat al món rural. La innovació ha de servir per trencar amb la dinàmica actual, que s’ha demostrat fallida.

6. Com a regidor i conseller d’un Consell Comarcal, què li diries a un responsable de l’administració local que vulgui millorar l’habitatge disponible al seu territori?

Que no s’arronsi. Si ens ho creiem, hem de ser valentes i trencar marcs que, sovint, ens posen frens a polítiques d’habitatge. Tampoc podem caure en auto-planyiments que no ens ajuden a construir alternatives. Hem de ser propositives i exigents amb la Generalitat, que ha de fer efectiva la competència d’habitatge també al món rural.