"Cal articular una proposta educativa que tingui com a referència l’aprenentatge al llarg i a l'ample de la vida"

1. Què és l’Aliança d’Educació 360? Qui en pot formar part?

És una xarxa d’entitats, promoguda inicialment per la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que s’uneixen per fer realitat el concepte d’educació a temps complet, davant la realitat social que és una evidència que cada cop aprenem més a l’ample de la vida, o sigui a través d’altres agents i en altres escenaris educatius. Cal buscar una coherència i una complementarietat entre els diferents espais i temps en què una persona viu i s’educa i  garantir que tothom pot accedir a aquestes oportunitats educatives que estan fora del sistema formal.

L’aliança és oberta a entitats i persones que comparteixen aquesta idea i valor de l’educació en tots els temps vitals. L’actual configuració d’entitats adherides fa que hi hagi ajuntaments, diputacions, centres educatius de diferents etapes, entitats de lleure, moviments de professorat, serveis educatius, col·legis professionals, grups de recerca universitaris, entitats de caire socioeducatiu... d’arreu del país. 320 organitzacions molt diverses amb una mirada, i l’objectiu comú de construir col·lectivament aquest concepte d’educació a temps complet.

2. En el manifest “Educació360. Educació a temps complet” què reivindiqueu?

El que ja ens estan marcant les evidències científiques en educació en la línia que cada cop més els temps educatius no escolars incideixen en el futur educatiu de les persones, i que cal que es tinguin en compte a l’hora de fer la planificació educativa. És una qüestió d’equitat, o sigui: poder oferir més oportunitats educatives a qui més ho necessita. Per això, cal tenir en compte aspectes educatius, socials, econòmics, culturals i territorials.

També s’enfoca una manera de fer possible aquests ecosistemes educatius. S’han de fer des de la proximitat i des de l’horitzontalitat. El marc del territori proper, del municipi o de l’entorn supramunicipal, a partir de la col·laboració, la cooperació i la construcció compartida de les diferents entitats, agents, administracions i centres educatius. Tot plegat per vertebrar una proposta educativa propera, coherent i sostenible que s’enfoqui cap a un model educatiu cada cop més personalitzat. És a dir, que atengui les necessitats, els interessos i els objectius de les persones de manera que puguin anar creant i construint la seva pròpia trajectòria personal d’aprenentatge en un context ric on s’ofereix multiplicitats d’oportunitats d’aprenentatge, des d’aquesta constel·lació d’agents, entitats, administracions i persones que formen aquest ecosistema educatiu conscient i democràtic.

3. Una de les idees principals que mencioneu és que l’educació i l’aprenentatge no només es duen a terme a l’escola. En aquest sentit, penseu que les escoles rurals tenen algunes característiques que faciliten que l’educació vagi més enllà de l’aula?

Les escoles en contextos rurals a Catalunya per tradició pedagògica, però també per necessitat, han tingut una mirada especial a l’entorn natural, social i cultural i a la seva comunitat. Aquestes sinèrgies amb el context proper han propiciat que l’escola estigui a prop del poble, es concebi com un servei important, i que en ocasions desenvolupi projectes educatius de caire comunitari. El Secretariat d’Escola Rural ha caracteritzat l’escola rural com la de les tres P, pública -és l’escola del poble, de tothom-, petita -té unes dimensions reduïdes-, de poble -arrelada a l’entorn-. Aquesta triple caracterització fa que les escoles de poble puguin tenir permeabilitat a les seves parets i oferir un educació que vagi més enllà de l’aula, i fer una educació per a la comunitat i amb la comunitat.

4. També parleu de l’equitat i accés als espais d’educació no formal. Penseu que als territoris rurals existeix aquesta equitat?

Aquest és un dels aspectes que s’hauria de posar sobre la taula per parlar d’equitat territorial. La quantitat d’alumnat a les escoles rurals és reduït, i per tant, quan parlem d’activitats fora de l'escola implica que de vegades el cost sigui significativament superior. A més, també hem de tenir en compte el tema de les comunicacions i de la possibilitat de disposar de professionals d’aquesta modalitat educativa. El model d’escola rural de Catalunya ens pot donar pistes de cara a propostes de futur, perquè aquest ha de ser un repte de futur per al món rural. Per un costat hi hauria d’haver una tendència a la multigraduació, o sigui, que es puguin barrejar infants de diferents edats. I, en segon lloc, com les escoles estan en ZER, també es poden mancomunar esforços i recursos amb els pobles propers per poder tenir una oferta formativa variada i completa. El que és interessant és que les activitats es puguin oferir en el marc del poble. El fet que les famílies s’hagin de desplaçar a localitats grans o a la capital de comarca en totes les ocasions fa que progressivament els pobles vagin perdent vida. És important que en aquest procés hi participi activament la xarxa associativa del poble.

5. De totes les propostes que feu, quins tres canvis penseu que calen en el sistema educatiu actual per assolir una educació 360?

En primer lloc, hi ha d’haver consciència de la importància d’aquests temps educatius per a la formació dels infants, joves i adults del segle XXI. Cal articular una proposta educativa que tingui com a referència l’aprenentatge a llarg termini -o sigui, durant tota la vida- i a l’ample -o sigui, en tots els escenaris que ofereixen oportunitats educatives-. Com hem dit, és una qüestió de necessitats educatives d’avui i, per tant, que cal tenir en compte si volem un sistema educatiu equitatiu.

En segon lloc, hi ha d’haver un acord educatiu per a què aquesta proposta es dissenyi, es desenvolupi i s’avaluï de manera mancomunada entre administracions, entitats de l’entorn i centres educatiu, per tal que es doni la màxima coherència educativa i es puguin vincular els aprenentatges que es fan dins l’escola i els que es fan fora.

I, en tercer lloc, s’ha de tenir com a punt de referència i considerar com a autèntic protagonista l’infant, jove o adult aprenent. L'àmplia i diversa oferta formativa coordinada que s’ofereix ha de permetre que cada persona pugui anar construint la seva pròpia i única trajectòria personal d’aprenentatge a partir de la seva participació activa en aquests espais educatius comptant amb l’orientació i l’acompanyament de la seva família, el centre educatiu i les entitats de l’entorn.

6. Penseu que els territoris rurals són espais d’educació 360?

Podríem dir que els territoris rurals tenen molta potencialitat d’educació 360. La seva història, les seves característiques i les seves realitats fan que tinguin moltes possibilitats en aquesta línia. Es va començar a treballar i estructurar el concepte de poble educador, es van fer algunes experiències -com també se n’han fet d’educació 360 en alguns entorns rurals com el Moianès-. Són punts de referència per a l’elaboració d’una proposta global. L’Agenda Rural pot ser una oportunitat i un impuls per a què es faci una reflexió profunda que esdevingui proposta per tal que els infants, joves i adults puguin tenir un itinerari educatiu de qualitat. És qüestió d’equitat territorial i també una vàlua per a què les persones facin l’opció de viure i treballar als pobles, evitant així el despoblament. És fonamental la consciència, el compromís i la consideració de les veus de les comunitats educatives locals, dels ajuntaments i les xarxes associatives locals. L’escola i l’educació són elements clau per al futur de la vida dels pobles.