"El programa Leader hauria de permetre més dinamització territorial i menys burocràcia de despatx"

Quina és la vostra vinculació amb el programa Leader? Com recordeu els orígens del programa Leader?

Vaig arribar al món Leader a principis del 2002 (fa molts anys ja) una mica per casualitat. Després d’estudiar Dret i d’especialitzar-me en dret comunitari i programes europeus, treballava a Lleida però tenia clar que volia tornar a casa, a la meva comarca, i vaig entrar a treballar al Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb la intenció de gestionar FEDER o FSE. Allà vaig conèixer el Leader Plus, fins aquell moment gairebé desconegut per mi malgrat la meva formació, i ja m’hi vaig enganxar. La comarca de l’Alt Urgell estava tancant el Leader II a la zona sud i engegava el Leader Plus ja a tota la comarca. Al 2007-2013 es va crear el Consorci Alt Urgell-Cerdanya i es va incloure una part de la Cerdanya. Al 2014-2020 es va ampliar el programa i per tant la totalitat de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya es troben dins l’àmbit territorial Leader. Actualment des del 2008 soc la Gerent del Consorci Alt Urgell-Cerdanya, ens que gestiona aquest programa en ambdues comarques.

Amb el Leader Plus (2000-2006) la gestió era molt diferent i els Grups Leader teníem una autonomia que es va perdre després. S’aplicava la metodologia ‘bottom-up’ en estat pur atès que els Grups fèiem tot el procés: valoràvem els expedients, signàvem contractes amb els beneficiaris i finalment, un cop certificats, des dels mateixos grups es pagaven els ajuts. Això donava molta autonomia als Grups però també és cert que ara seria molt difícil, per no dir impossible, que els Grups poguéssim pagar els ajuts ateses les limitacions actuals d’endeutament financer.

En aquella època el Leader estava permanentment obert, no hi havia convocatòries anuals amb terminis i això permetia que els promotors en qualsevol moment s’adrecessin a nosaltres, bàsicament de manera presencial, i s’establia amb ells una estreta relació.

Ara tornem a parlar molt del multi-fons al Leader però en aquell moment en certa manera ja l’aplicàvem atès que els ajuts es cofinançaven entre la Generalitat de Catalunya, la Comissió Europea, el Ministerio d’Agricultura i les Administracions locals del territori

Quins exemples ens destacaries de projectes exemplars durant tot aquesta etapa teva al leader?

És difícil aquí detallar-ne algun després de tants anys però em quedo amb aquells que han estat capaços de dinamitzar valls de muntanya creant activitat econòmica en llocs remots com la Masia Cal Paller, Cal Sodhi, Cal Rossa, i Cal Calsot, i també amb aquelles persones emprenedores que han decidit buscar nous reptes i crear productes diferents i innovadors com Gratacool, Seda Líquida, Formatgeria l’Oliva, Eco ressort Cerdanya, Làctics l’Esquella.

Malgrat no ser expedients “tipus” Leader, no voldria oblidar les inversions d’empreses del territori que aposten per seguir treballant i mantenint aquí la seva activitat i, per tant, la creació i manteniment de llocs de treball a les zones rurals. Tenim clars exemples d’empreses de sector industrial o agroindustrial que són clars tractors d’ocupació al nostre territori; Soadco, Exquisitarium, Artesanies Carlit, Obach, etc.

Quins són els trets distintius que aporta el programa Leader al desenvolupament rural?

Penso que és molt important i bàsica la presència dels Grups al territori, aquesta crec és la clau de l’èxit dels programes Leader nascuts com a Iniciativa Comunitària, és a dir com una mena de prova pilot, ara fa 30 anys. La proximitat dels beneficiaris amb els equips tècnics genera unes complicitats difícils de trobar en altres programes i, en especial en aquells que porten Fons Europeus. L’acompanyament és un dels factors més ben valorats pels sol·licitants.

Per altra banda, el coneixement del territori i dels agents socioeconòmics per part dels Grups fa més eficient la distribució de fons i l’aposta per especificitats pròpies. En aquest cas la cooperació entre Grups i la possibilitat de presentar projectes estratègics permet treballar necessitats pròpies de cada zona.

L’establiment de criteris de valoració dels expedients basats en una Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu feta des del mateix territori i consensuada pels agents socioeconòmics dona la possibilitats de prioritzar, quan cal, projectes realment diferenciats i basats en l’especificitat de cada zona rural.

Un element essencial que voldria destacar és la col·laboració públic-privada existent a cada Grup, és l’ADN dels Grups Leader i aquesta col·laboració que es du a terme des de l’inici del programa permet tirar endavant projectes singulars i crear una xarxa d’actors al territori.

En el cas de Catalunya, val la pena destacar l’aposta del Departament per la cooperació entre grups i al territori amb projectes estratègics cosa que s’ha demostrat eficient i amb bons resultats com, per exemple, les beques Odisseu de les quals aquest estiu en gaudeixen 100 joves de les zones rurals.

Què proposaríeu per la bona continuïtat del programa Leader?

Bé, és obvi que en primer lloc calen més fons atès que darrerament han disminuït i, almenys en el cas de l’Alt Urgell i la Cerdanya, han augmentat de manera significativa els projectes presentats i molts han quedat sense poder accedir als ajuts. Penso que el multi-fons ofereix una possibilitat que, amb l’experiència dels Grups Leader hauríem de saber aprofitar. No només pel que fa a ajuts directes a expedients d’empreses sinó també per tirar endavant projectes estratègics i de comunitats a les zones rurals.

No tot, però, acaba amb més fons, el programa hauria de permetre més dinamització territorial i menys burocràcia de despatx per tal de ser motor de nous projectes a les zones rurals. Des del Leader hauríem de poder alinear actors per tirar endavant les transicions rurals a nivell social, econòmic i ambiental, i crear projectes per un futur sostenible i integrador.

Un element essencial és el reforç de la cooperació entre grups a nivell europeu i la possibilitat que els Grups puguin presentar projectes propis i en especial projectes comunitaris amb altres entitats públiques o privades del territori.

Finalment, crec que després de tants anys cal preservar  la metodologia ‘bottom-up’ com a tret diferencial però caldria obrint-la a nous àmbits i altres temàtiques d’interès triades des del mon rural. El Leader hauria de permetre noves accions, diferents metodologies de gestió i de governança i noves maneres d’actuar. Cal evolucionar i adaptar-se per seguir treballant per un millor futur de les zones rurals de Catalunya.