"El territori rural ha de ser capaç de construir i oferir ofertes engrescadores per l’assentament dels nouvinguts"

1. Què és Les Localos?

Les LOCALOS es va crear l'any 2016, arran de la desaparició del col·lectiu Ville Campagne, que va ser qui va iniciar la temàtica de les "Polítiques d'acollida".

Aquesta associació nacional amb seu a Limoges (Llemotges) compta ara amb més de 80 membres i participa en els camps del desenvolupament local, la cultura, l’acollida i el manteniment de les poblacions de les zones rurals, però sobretot, i de manera integral, de la transició ecològica a les zones rurals.

Les seves activitats són principalment el suport estratègic per a agents i comunitats, la construcció d’experimentació i investigació-acció, formació-desenvolupament i formació-acció, realització d’estudis i conferències. Ha inclòs a la seva agenda del 2021 l’exploració de la creació d’una Societat Cooperativa d’Interès Col·lectiu (SCIC) que reuniria actors i estructures a nivell nacional per tal de donar un millor suport a l’aparició i creació de cooperatives territorials locals. Aquestes cooperatives tindrien com a objectiu reunir les cooperatives locals del territori (producció, consum, habitatge, cultura, activitats i llocs de treball, finançament participatiu, etc.) per formar un sistema.

Finalment, Localos codirigeix la xarxa de territoris rurals del Massís Central dedicats a la construcció de polítiques locals d’acollida i proporciona suport estratègic a una xarxa de territoris rurals de la regió AURA per facilitar les relacions ciutat-camp i donar suport a la mobilitat d’habitants amb projectes per establir-se en aquestes zones: Envie d'R.

2. Coneixes l’Agenda Rural Francesa? Creus que acull iniciatives per fer front al despoblament rural? Què hi afegiries ara que ja està en funcionament?

Hem participat modestament en la creació de l'Agenda Rural Francesa, Localos participa indirectament en la seva implementació i control, en particular a través del Parlament Rural Francès. El Parlament Rural és una iniciativa espontània d’estructures nacionals o locals que s’ha fixat l’ambició i la missió de ser el portaveu de les zones rurals i de ser una força de propostes al Govern i als ministeris, en primer lloc de la Cohesió de Territoris. A més, el Govern ha encarregat al Parlament Rural el seguiment del desplegament de les mesures incloses a l'Agenda Rural. S’esmenten més de 200 mesures a favor de les zones rurals: des d'infraestructures (en particular digitals) fins al manteniment de serveis, des de l’enginyeria fins a l’emprenedoria.

Tot i que aquesta Agenda Rural és un fort senyal enviat als polítics del món rural i als ciutadans, no obstant això, és difícil mesurar-ne els efectes. Per descomptat, s’està organitzant un finançament estratègic millor orientat i prometedor. És cert que el 2020 es va nomenar un secretari d’Estat de Ruralitats, un gran gest polític. Sí que creiem que aquesta Agenda Rural aportarà certs beneficis per als habitants dels territoris rurals, tot i que ens sembla, malgrat tot, que el “malestar” del camp també resideix en el lloc i el paper que la ruralitat juga i jugarà en la societat. Dit d’una altra manera, i sens dubte més bruscament, si el futur de les zones rurals només està lligat a la seva capacitat d’atraure diners públics per mantenir el cap per sobre de l’aigua, el seu futur té data de caducitat.

A França, com a Europa, la qüestió essencial ens sembla més aviat aquesta: quin lloc volem donar a les zones rurals per una societat més sostenible i més justa? De fet, creiem que ens equivocaríem imaginant que la salvació del camp seria ser només llocs que proporcionin i protegeixin recursos (espais, natura, etc.) per a les grans ciutats.

El camp no ha de ser un lloc purament residencial, sinó que ha de ser autònom, productiu i contributiu.

Els territoris rurals francesos, i europeus, disposen dels recursos necessaris per ser resistents i servir de lloc d'acollida per a nous habitants.

No obstant això, molts segueixen perdent habitants avui en dia, o operen segons lògiques desterritorialitzades, en funció dels fluxos globals sobre ela forma de veure les polítiques locals és ineficaç:ls quals no tenen control.

Actualment, un enfocament limitat de les comunitats, la seva experiència i les seves pràctiques, que són contraproduents, artificials i que s’han allunyat de la realitat viscuda dels territoris.

Perquè els territoris rurals puguin complir plenament un paper impulsor de transició ecològica, d'invenció d'una nova economia, d'una nova agricultura, d'un nou model democràtic... hem d'inventar una nova història, basada en l'autonomia dels individus i dels territoris. La transició cap a aquest horitzó ha de semblar desitjable i positiva. Això, per tant, cal "desitjar-ho" mitjançant la redacció d’un relat compartit i la seva apropiació per part del col·lectiu. Encara no veig aquest impuls i aquesta visió política a l'Agenda Rural francesa.

Les zones rurals es queden enrere! Cal preservar-les i fer-les créixer!

3. Quins són, segons la teva visió, els principals reptes pel repoblament?

En primer lloc, perquè un territori sigui habitat, ha de ser habitable! I els habitants d’aquesta terra s’han de sentir feliços i orgullosos de viure-hi. La cultura és, sens dubte, la base sobre la qual s’han de construir totes les polítiques de repoblament i revitalització. Ens sembla que el primer repte a assumir és el de creure veritablement i sincerament en la ruralitat. En primer lloc, els mateixos habitants i els polítics. No una ruralitat "obsoleta" per les metròpolis i que segueix aquest model que no és ni serà sostenible, sinó una ruralitat que és capaç d'executar grans canvis que formaran part de la transició per al benestar i el bon viure dels seus habitants. 

El segon repte és potser l’enginyeria i la dinamització. De fet, aconseguir mantenir una demografia equilibrada i incorporar nous habitants requereix una política local capaç d’actuar transversalment i simultàniament sobre diversos eixos. L’economia, les condicions d’acollida (habitatge, sòl...), les condicions dels equipaments (serveis que inclouen cultura, entorn de vida i hospitalitat). Per tant, el territori rural ha de ser capaç de construir i oferir ofertes engrescadores per l’assentament dels nouvinguts. Però tot això no es pot decretar! S’organitza, es dinamitza i es va fent al llarg del temps.

Finalment, el tercer repte és aconseguir revitalitzar les forces productives de les zones rurals sense comprometre els ecosistemes naturals (ja greument malmesos en massa regions), sinó, al contrari, permetent regenerar-los.

Per tant, sembla que podrien funcionar 4 eixos estratègics. El primer, actuar per l’autonomia energètica. Les innovacions locals sobre la diversificació dels orígens de l’energia utilitzada i, després, ampliant l’ús d’aquestes energies locals per crear noves activitats in situ, han donat lloc a nous equilibris econòmics i a una nova governança. L’interès d’aquests èxits rau en el fet que demostren que la transició energètica té un efecte desencadenant en una sèrie de fenòmens que desperten la comunitat, que li permeten establir una nova relació amb el territori, un nou model de responsabilitat col·lectiva i un nou entorn rural atractiu.

El segon, actuar per un projecte compartit agrícola territorial i en xarxa entre qüestions agroecològiques i econòmiques. El tercer, actuar sobre la creació d’ocupació donant suport a l’acollida residencial perquè és una condició per a l’èxit de les polítiques públiques d’ocupació a les zones rurals. Aquest eix permet promoure l’arribada de nous habitants que poden ajudar a revitalitzar els territoris. En satisfer les necessitats de dones i homes (llocs de treball, habitatge, serveis, entorn de vida, etc.), es tracta de contribuir al desenvolupament equilibrat del territori. L’acollida residencial és alhora un objectiu i un pretext per qüestionar les organitzacions territorials.

I el quart, revisar l’economia tradicional. La rendibilitat (basant-nos en la llei de l’oferta i la demanda) no és suficient per renovar les generacions d'artesans i comerciants a punt de retirar-se. Cal plantejar-se models d’acompanyament als que prenen el relleu ja que sovint, per alguns territoris, és la única forma de mantenir emprenedoria en les zones rurals.

4. Amb la teva experiència segur que coneixes moltes iniciatives vinculades amb el repoblament rural. La disponibilitat d’habitatge és una barrera important. Ens pots explicar algun exemple exitós que s’hagi dut a terme des de l’Administració local per augmentar la disponibilitat d’habitatge al món rural?

Seria difícil no explicar-vos en aquest punt la meravellosa història d’un petit poble molt rural situat al departament dels Vosges (88) al nord-est de França (és una regió que ha conegut i que encara pateix un despoblament crònic des de la desindustrialització dels anys 70 i 80). Aquest petit poble de 300 habitants es va trobar amb problemes demogràfics als anys noranta: va començar amb l’anunci del tancament de l’escola, que només comptava amb 9 estudiants. L’alcalde, Michel Fournier (encara avui escollit), acompanyat d’una gran part dels habitants es negaren a acceptar que tot apuntava a la prompte mort del poble. Havien de ser capaços d’acollir noves famílies, però amb quin argument els atraurien? No hi havia negocis al poble i la zona estava en decadència.

Aleshores, l’ajuntament va optar per atreure noves famílies mitjançant l’habitatge i la propietat, perquè aquesta era l’única riquesa del territori. Va comprar antigues finques/granges i les va rehabilitar. Per fer-ho, va crear un projecte-taller d’integració reubicat a les zones rurals. Aquest projecte va permetre renovar aquest hàbitat amb el suport de les empreses i els artesans locals. A continuació, l’ajuntament va contractar una quinzena de persones que sorgien dels nouvinguts. Un cop renovades, les cases es van posar a disposició de les famílies en forma d’arrendament. Aquestes famílies eren sovint modestes, recomposades i sovint amb algunes dificultats.

El 1990, l'arribada de les dues primeres famílies va salvar l'escola. Molt ràpidament, l’escola va créixer fins als 75 alumnes i el poble fins als 350 habitants (270 habitants als anys 90) i s’han rehabilitat moltes cases.

Aquesta aventura escolar va donar a la població ganes i confiança. Així, més de 30 anys després, el poble ha consolidat la seva demografia, ha creat una zona d’activitats, un viver d’empreses, acull joves enginyers i treballadors no qualificats i passen a formar part de xarxes i empreses locals.

Una de les grans lliçons d’aquesta gran aventura rau precisament en la forta demostració que l’habitatge ha estat una palanca extraordinària per a la revitalització d’aquest poble. La rehabilitació d’habitatges ha estat el motor de les activitats i l’atractiu en un territori que ja no tenia negoci als anys noranta. Molts municipis podrien haver-hi renunciat, però no! 

5. Com faries atractius els municipis petits, amb una oferta de feina i serveis escassa, per a que joves es plantegin anar-hi a viure?

Des de fa uns quants anys, a França, en zones de vegades molt rurals, veiem l’assentament d’adults joves. Els factors d’atractiu sovint semblen estar lligats a la imatge cultural dels territoris, al fet que el territori és financerament accessible i que hi ha marge per establir-se, tant literalment com figurativament. Cooperatives, espais de coworking, xarxes culturals i socials són punts d’ancoratge i arribada d’aquests joves adults. Cada vegada hi ha més assentaments col·lectius en agricultura o comerç, artesania i cultura. Els adults joves eviten així una trampa important: la por de trobar-se aïllats i / o sols. El Plateau de Millevaches, el poble d'Arvieu a Aveyron, i també als departaments de Drôme i Ardèche, són els llocs més citats i coneguts per desenvolupar una atracció particular. Aquests factors no sempre són el resultat d’incentius locals ni tan sols de polítiques de sensibilització, tot i que la majoria de les zones rurals desitgen retenir i atraure adults joves.

Ens sembla que l’èxit rau, sobretot avui en dia, en les condicions que el territori ofereix als adults joves: espai (allotjament econòmic i accessible), animació (cultural i social) i llocs d’innovacions ecològiques i econòmiques (coworking, permacultura, artesania). En resum, la imatge d’un territori que “es mou” i sobretot confia sembla ser la base de l’atracció.

Estem treballant en un programa de la xarxa rural francesa amb estructures dedicades al desenvolupament rural i cultural anomenat AJITER (que facilita l’acollida de joves adults i les seves iniciatives als territoris rurals) que analitza tot això i dona indicacions per a accions concretes de manera molt interessant.