"Als territoris rurals hi ha poca oferta d’habitatge de lloguer"
Joan Jordi Obiols és tècnic d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Urgell. En aquesta entrevista ens parla sobre quines són les principals problemàtiques en relació a l'accés a l'habitatge al món rural, així com quines iniciatives s'estan desenvolupant des del Consell Comarcal de l’Urgell per augmentar l’habitatge disponible als seus municipis. A més, constata que "l’habitatge cooperatiu, que és un model força consolidat en altres països europeus, s’està començant a implantar a Catalunya".
1. Un dels problemes dels territoris rurals que volen mantenir i atreure població és l’Habitatge. Quines dificultats principals creus que té? Teniu alguna idea de l’habitatge buit que no està disponible?
El problema de l’accés a l’habitatge és molt divers, i a cada territori l’origen del problema és diferent. Hi ha territoris on la pressió turística ha provocat un augment desorbitat dels preus i, sumat a la gran quantitat d’habitatge destinat a ús turístic, fa que l'oferta sigui escassa i molt cara. Per contra, hi ha territoris que, després de dècades de pèrdua de població, han acumulat una gran quantitat d’habitatge buit que, amb el pas del temps, s’han anat degradant.
A l’Urgell aquests habitatges degradats ja són el 80% dels habitatges buits. Això comporta rehabilitacions importants per poder-los tornar a ocupar i, en molts casos, s’opta per vendre, amb el risc de més gentrificació, o per esperar la declaració de ruïna.
En qualsevol cas, el resultat és el mateix: als territoris rurals hi ha poca oferta d’habitatge de lloguer. Amb aquest panorama, els joves quan es volen emancipar tenen dificultats per quedar-se al poble i els possibles nouvinguts no tenen la possibilitat d’establir-s’hi.
A Catalunya, l’habitatge buit és del 12%, i les segones residències d'un altre 12%. Als territoris rurals l’habitatge buit augmenta fins al 20%, i a l’Urgell tenim pobles on els habitatges buits i les segones residències són més del 50%.
2. Des del Consell Comarcal de l’Urgell esteu desenvolupant diferents iniciatives per augmentar l’habitatge disponible als vostres municipis. Quines són?
La creació de la Borsa d’Habitatge de l’Urgell és una de les iniciatives més ambicioses i potents per aconseguir habitatge a la comarca. Emmarcat dins de la Xarxa de mediació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, oferirem a les propietàries d’habitatges buits, condicions avantatjoses per tal que els posin a lloguer amb l’acompanyament dels tècnics de l’Oficina d’Habitatge de l’Urgell.
3. Quines alternatives al sistema tradicional d’accés a l’habitatge penses que poden encaixar als territoris rurals (masoveria, habitatge cooperatiu, etc.)?
Tenint en compte la gran quantitat d’habitatges buits que estan en mal estat, el programa de masoveria urbana que s’impulsa dins de la Borsa d’Habitatge de l’Urgell, serà fonamental per a la seva regeneració, ja que donarà la possibilitat de desbloquejar molts d’aquests habitatges degradats quan els seus propietaris no en poden assumir la rehabilitació. Al mateix temps, dones la possibilitat a que persones amb pocs ingressos puguin pagar el lloguer amb la seva mà d’obra.
Per altra banda, l’habitatge cooperatiu, que és un model força consolidat en altres països europeus, s’està començant a implantar a Catalunya.
A l’Urgell hi ha municipis interessats en aquest model alternatiu de tinença que evita l’especulació immobiliària. Però si les dificultats d’implantació d’aquest model ja són importants a la ciutat, en pobles petits la dificultat augmenta per la tipologia edificatòria i la trama urbana. Una possibilitat seria la cooperativa dispersa, on diferents cases del poble esdevindrien cooperativa i compartirien alguns espais comuns, subministres, i projecte.
Una de les grans oportunitats d’aquest model és la constitució de cooperatives sènior amb cures, que en territoris envellits com el nostre, seria una alternativa per a molta gent gran.
4. Existeixen ajudes per a municipis rurals que promoguin l’augment de l’habitatge disponible?
Fa poc s’ha engegat un Pla pilot per a la rehabilitació d’habitatges al món rural amb la voluntat d’establir-se com a permanent, que sorgeix precisament de la manca d’ajudes específiques en aquest sentit fins a dia d’avui.
Les ajudes que hi ha per a les polítiques de regeneració urbana i per a l’augment de l’habitatge disponible no estan pensades perquè es puguin desplegar als pobles petits. La mateixa llei del dret a l’habitatge impedeix que s’hi puguin aplicar les mesures per mobilitzar els habitatges buits, ja que dona impunitat per abandonar l’habitatge en zones rurals.
En aquests municipis amb escassetat de recursos i ajudes, el més important és tenir una voluntat clara i unes prioritats ben definides.
Des del Consell Comarcal hi ha la voluntat de donar suport i assessorament als municipis que vulguin emprendre polítiques actives d’accés a l’habitatge.
5. Com a Consell Comarcal, quins serveis oferiu als municipis menys poblats en temes d’habitatge?
Actualment, com a Oficina d’habitatge, estem oferint els serveis de tramitació de les ajudes al pagament del lloguer i les de rehabilitació, així com les de duplicats de cèdules d’habitabilitat i altres, però amb la creació de la Borsa d’Habitatge s’ha donat un nou impuls en aquest sentit.
Ara volem posar en marxa una taula d’habitatge que sigui un espai de diàleg i entesa dels diferents agents de la comarca, on esperem que de la cooperació sorgeixin solucions per a molts dels problemes d’accés a l’habitatge dels nostres municipis.
