"L'adaptació de les noves polítiques d'habitatge poden enfortir l'arrelament demogràfic al territori"

1. Treballes a LaBoqueria Taller, un estudi d’arquitectura a Barcelona. Ens expliques la vostra filosofia? 

LaBoqueria Taller som una cooperativa d'arquitectura, nascuda al barri del Raval a Barcelona. Actualment, compartim l'experiència urbana i l'àmbit rural. Abordem els projectes de forma integral i volem acostar l'arquitectura a les persones, analitzant aspectes socials, econòmics i mediambientals per incorporar-los en els processos creatius i col·laboratius que desenvolupem.

Realitzem projectes de cooperatives en cessió d'ús, cohabitatge, habitatges unifamiliars i plurifamiliars de nova creació o rehabilitació. Estudiem els models alternatius i el seu encaix en la situació de l'accés a l'habitatge.

La preocupació per l'entorn i el medi ambient fa que apostem per estratègies de disseny que redueixin l'impacte ambiental dels edificis. Seguim un model d’arquitectura sana i passiva, introduint materials saludables i tècniques vernaculars modernitzades.

LaBoqueria forma part de ña Xarxa de l'Economia Solidària (XES), la Sectorial de l'Habitatge Cooperatiu en Cessió d'Ús i Vinculats a Pam Pam.

2. Quin vincle teniu amb el món rural? Hi esteu desenvolupant projectes? 

Com a component de la cooperativa, actualment estic vivint a un “micropoble”, a l’Ametlla de Segarra, Lleida. Ens hem involucrat en el teixit econòmic local, i estem en contacte directe amb l’Associació Vall del Corb. L’associació reuneix productores, elaboradores, artesanes, restauradores, botigues i allotjaments rurals, així com entitats per a la preservació del medi ambient i persones apassionades per la Vall. El seu objectiu és la dinamització econòmica de la Vall, la revitalització dels seus municipis i la preservació del seu patrimoni i paisatge.

L’Associació impulsa un projecte anomenat “Territori de Vincles” i, conjuntament amb la cooperativa l’Aresta, els estem aportant el suport tècnic necessari al desenvolupament del projecte. Té com a objectiu establir les bases i les metodologies que permetin generar  eines i experiències replicables així com polítiques públiques locals, en favor del repoblament rural, l’adaptació al canvi climàtic i la creació de noves oportunitats de vida, enteses de manera àmplia (habitatge, treball, comunitat, paisatge) als municipis de la Vall del Corb.

Respecte a l’habitatge i la gestió de recursos, treballem per l'anàlisi dels mecanismes de comunicació, la facilitació i la formació més adients per promoure l’accés a l’habitatge; l’ús de tècniques vernaculars de rehabilitació; solucions innovadores d’economia circular i la creació de llocs de treball.

3. Com a coneixedor de la realitat del món de l’habitatge als territoris rurals i la importància que té per a l’atracció de nous pobladors i l’emancipació de les persones més joves, quin creus que és el seu principal problema? Quines alternatives proposes?

La realitat dels territoris rurals es diversa en cada regió. Per exemple, en les terres de ponent, hi ha molts habitatges buits, però no són accessibles. Alguns d’ells estan en mal estat, per falta de manteniment i ús, d’altres es converteixen en espais museu de la història familiar de la propietat, sense cap intenció o idea de com donar-li una segona vida.

Actualment ja s’està realitzant, en poblacions reduïdes, un recompte d’habitatge buit. Això permetrà entendre la dimensió del problema, i com a resposta, establir noves polítiques d’habitatge, ja aplicades en centres urbans més consolidats amb èxit.

Podem trobar exemples d’alternatives que comencen a donar fruit amb la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatge disgregades en diverses edificacions, o bé la reconversió d’equipaments públics en habitatge emergència o de protecció.

4. Creus que aquestes alternatives es poden adaptar als territoris rurals?

Aquestes alternatives ja s’estan adaptant aquí, però han d’estar dimensionades i mesurades per i a favor dels territoris rurals. De fet, més que d’adaptació, ens agrada parlar de projectes que es creen en i des del món rural, com Territori de vincles, i que es basen en les especificitats del territori en concret (amb el seu paisatge, demografia, recursos, agents i potencial). El fet de partir de la base local no vol dir que deixem de banda les problemàtiques més estructurals. El repoblament, no només és habitatge, sinó tots els ingredients que s’interrelacionen. A més a més de l’habitatge, s’ha de donar un impuls a d’altres temes: necessitem una bona gestió energètica i de telecomunicacions, que en molts casos són deficients; necessitem una altra gestió de les terres, poc diversificades i molt mecanitzades, evitant i diluint el relleu generacional; necessitem un teixit comercial i econòmic local dinàmic; necessitem assegurar el servei bàsic d’accés a la cultura i a les escoles, i molt més.

5. Què hauria de fer, segons el teu parer, un responsable de l’administració local, si vol dinamitzar i augmentar l’habitatge disponible al seu territori?

L’administració local, en general, és conscient d’aquesta realitat. Els ajuntaments, conjuntament amb els consells comarcals, i diputacions, estan iniciant diferents projectes i iniciatives, com n’és exemple el suport a “Territori de Vincles”, per analitzar i dotar de coordinació amb òptica transversal sobre el repte del repoblament. Dit això, ens sembla important que els temes de l’accés a l’habitatge i la lluita contra el despoblament no siguin un simple efecte de moda, i que es generin polítiques durables i coherents, que tinguin en compte les necessitats concretes de pobles i territoris diversos. 

Tot i els pocs recursos que disposen, cal dotar les administracions locals de vessants formatives, d’assessorament per la millora de la qualitat i de l’accés al parc habitacional. Mitjançant la transmissió de coneixements tècnics innovadors i amb mínim impacte ambiental, l'adaptació de les noves polítiques d'habitatge poden enfortir l'arrelament demogràfic al territori.