Amb "Custòdia per Desenvolupament" conservem el patrimoni, guanyem actius per al desenvolupament i impliquem en la feina a tots els actors del territori

"Custòdia per Desenvolupament" és un projecte estratègic que s’inicia l’any 2018 per a posar en valor el patrimoni endogen, tant natural, cultural com paisatgístic, del Baix Ebre i Montsià, a partir del model de "Custòdia del Territori" i amb la implicació i cooperació dels municipis i el teixit associatiu del territori.
Una iniciativa coordinada pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, centrada en impulsar eines i estratègies de custòdia del territori per a la dinamització local i la conservació d’espais. 

Parlem d’aquest projecte amb Rubén Alegria, gerent del Consorci: 

• D’on sorgeix la idea d’aquest projecte?
  La idea del projecte sorgeix després d’un procés d’anàlisi amb diverses entitats de les Terres de l’Ebre on constatem la incidència, més aviat minsa, dels projectes de custòdia del territori a les nostres comarques.

• La iniciativa vol incidir especialment en la implicació dels ens locals en la custòdia del territori, moltes vegades aliens a aquest model de valorització patrimonial.
  Cal destacar que el nostre Grup d’Acció Local està format per totes les entitats locals i Consells Comarcals del Baix Ebre i del Montsià, i més de 30 entitats privades sense ànim de lucre. Un fet que ens ha facilitat molt el contacte amb els Ajuntaments per explicar-los el projecte. Hem obtingut una bona resposta en tots els casos, ja que tots ells estan desenvolupant accions per tal de protegir el seu patrimoni de diverses maneres.
  
  
• Un model, doncs, que complementa els que ja estaven en funcionament?
  Al nostre territori es barregen diversos factors: per una banda tenim una gran riquesa patrimonial, tan de caràcter natural (arbres monumentals, fonts, ullals...), com elements d’arquitectura històrica i tradicional (construccions de pedra seca, trinxeres de la guerra civil, construccions d’aprofitament d’aigua...) que hem de protegir i, per l’altra, una dinàmica d’un malentès progrés, que ha portat a la pèrdua d’alguns d’aquests elements (posem per exemple la venda d’arbres monumentals per decorar jardins, o la destrucció de marges de pedra seca en la transformació de finques). Tots els Ajuntaments són conscients de la situació, i impulsen accions encaminades a evitar més pèrdues de patrimoni, que molts cops està en finques privades i resta present en funció de la sensibilitat dels propietaris cap a la seva protecció. El model de custòdia del territori permet implicar tan als propietaris, com administracions i entitats de conservació.
  
  
• Ajuntaments, associacions, entitats, ciutadania... múltiples agents amb perfils i casuístiques diverses conflueixen a “Custòdia per Desenvolupament”.  Com ha estat l’experiència?
  Hi ha moltes casuístiques diferents, però en general hem rebut bona resposta per part dels actors implicats. El fet d’anar de la mà dels Ajuntaments penso que és un factor clau per generar la confiança necessària per assolir l’èxit. Per altra banda, hem treballat amb entitats de custòdia amb molta experiència i amb la “Xarxa de Conservació de la Natura”, ens que aporten seguretat als projectes. Hi ha molta gent interessada en la conservació de la natura i el patrimoni, i es treballa des d’enfocaments molt diferents. Una de les nostres tasques ha estat mirar de conjuntar esforços per treballar tots plegats.
  
  
• Un dels objectius principals és l’establiment d’acords de custòdia amb administracions i entitats, tant a nivell municipal com entre municipis. Ens en podeu posar algun exemple.
  Un exemple ha estat la col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa en el projecte “Recuperem el Barranc dels Reguers”. En aquest projecte hem fet una tasca de recuperació d’un barranc molt degradat per l’acció humana al poble dels Reguers. En aquest cas l’entitat de custòdia implicada ha estat Graëlsia. Una altra acció que hem impulsat a través del projecte ha estat la restauració d’un mur de pedra seca conjuntament amb el Centre de Formació Ocupacional de Tortosa en el marc del projecte de cooperació LEADER “Col·laboraxpaisatge”. També amb l’Ajuntament de Freginals hem aconseguit la recuperació d’una barraca de pedra seca que havia estat derruïda en un acte de vandalisme.
  
  
• Exemples d’èxit en espais naturals i paisatgístics ja coneguts. Ara bé, el projecte també treballa en la identificació i catalogació de nous espais que pugnin ser susceptibles de ser custodiats. Quin seria el procés?
  El primer que fem és parlar amb els Ajuntaments de les nostres comarques, que ens posen en contacte amb persones coneixedores de l’entorn i dels elements d’interès del municipi perquè ens acompanyin a visitar els espais. Un primera visita que serveix per poder elaborar una fitxa de catalogació i, d’aquesta manera, tenir-ne constància. A dia d’avui tenim més de 150 espais catalogats. Un instrument de treball per, en el futur, establir acords de custòdia que permetin la protecció d’aquests elements i, a la vegada, ser un guany d’actius per als pobles per tal d’acabar esdevenint pols d’atracció de visitants.
  
  
• L’educació i la divulgació entre la ciutadania també són un eix de treball clau. Donar a conèixer les eines i els instruments de custòdia ja existents ha de servir per implicar la ciutadania i fer-la partícip del projecte. Quines iniciatives s’han impulsat en aquest sentit?
  A través del projecte hem fet diverses xerrades divulgatives amb gran presència de públic. Un altre exemple de participació ciutadana ha estat el projecte de recuperació del barranc dels Reguers, on bona part de la població va participar a la jornada de voluntariat de neteja del barranc. També m’agrada destacar l’èxit del taller de construcció de marges, on 18 joves del territori van aprendre la tècnica de construir en pedra seca.
  Unes experiències que, des del projecte, ens fan ser optimistes de cara al futur.
  
  
• Fent especial incidència sobre un públic jove. 
  Exactament. A través de “Custòdia per Desenvolupament” hem estat treballant amb les escoles verdes del territori en l’organització de la Setmana de la Natura. L’objectiu: difondre entre els nens i nenes la necessitat de protegir la riquesa natural i patrimonial de les nostres comarques. La conscienciació del nostre jovent és clau perquè tota la feina que s’està realitzant tingui continuïtat en el futur i assolim una societat més respectuosa amb el nostre entorn i la nostra història i tradicions.
  
  
• “Custòdia per Desenvolupament”  porta dos anys en funcionament. Quina valoració es fa des del Consorci?
  Volem destacar la bona acollida que hem rebut per part dels Ajuntaments. És important assenyalar que les entitats locals són les que tenen el millor coneixement del elements d’interès del territori susceptibles d’esser custodiats i, a la vegada, poden obtenir els recursos necessaris per a poder executar els projectes. Molts Ajuntaments han descobert el model de custòdia del territori gràcies al nostre projecte, i  han engegat projectes diversos, alguns d’ells  fins i tot vinculats a la generació d’ocupació.
  
  
• I de cara al futur, quines són les prioritats fixades des de l’entitat?
  Hem de continuar treballant en la difusió del model de custòdia i  generar sinergies entre Ajuntaments, propietaris i entitats de custòdia per assolir acords i posar-los en funcionament. D’altra banda,  volem continuar impulsant  accions amb les escoles per conscienciar als més joves de l’obligació que tenim de respectar i conservar el nostre patrimoni.
  
  

Més informació del projecte: @Custòdia-per-Desenvolupament
Publicat a la plataforma "Ajuntament Impulsa"