Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

Amb el projecte "Atenea" volem empoderar i visibilitzar les dones que viuen al món rural

El disseny de la nova Estratègia de Desenvolupament Local del territori i el nou projecte de cooperació "Atenea", centren la conversa amb Rubén Alegria, gerent del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià.

Rubén Alegria,  gerent del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià.
Rubén Alegria, gerent del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià
  • El Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià inicia el nou període Leader 2023-2027 sense canvis en el seu àmbit d’actuació. 2 comarques i 26 municipis amb unes característiques i, a la vegada, necessitats molt diferents. Com es gestiona un territori tan divers?
    Tal com dius, tenim un territori molt divers. Amb una zona interior amb pobles petits que estan patint el despoblament, l’envelliment i la caiguda de l’activitat econòmica, combinada amb una zona costanera amb un fort impacte del turisme i al mateix temps, en un fort pes del sector primari amb tots els problemes lligats a l’escassetat d’aigua i la caiguda de preus.
    Des del GAL procurem ser sensibles i donar suport en la mesura de les nostres possibilitats a tots els sectors i actors que conviuen en les nostres comarques.

  • Cada grup Leader ha definit la seva Estratègia de Desenvolupament Local (EDL) 2023-2027 juntament amb les entitats del seu territori. Ens podries detallar com ha estat el vostre procés participatiu i qui hi ha participat?
    Per a l’elaboració de l’Estratègia hem tingut el suport de la consultora NOTUS que ens ha ajudat en tot el seu desenvolupament; també en el procés participatiu. Aquest s’ha basat en tres eixos principals; en primer lloc una enquesta massiva que vam llençar per les xarxes socials, vam publicar a la nostra web i també mitjançant un mailing. Aquesta enquesta es va articular mitjançant un Google Forms i contenia tot un seguit de preguntes que ens aporten informació molt valuosa per enfocar la nostra Estratègia; en aquesta enquesta hi van participar 71 persones.
    En segon lloc es van fer 14 entrevistes a agents rellevants del territori per la seva trajectòria professional o acadèmica, i finalment es van fer dos tallers participatius, un al Baix Ebre i un altre al Montsià en que van participar més de 100 persones entre les dues.
    Tota la informació obtinguda ha estat un element bàsic per a l’elaboració del document de l’Estratègia, i estem molt satisfets amb els resultat.

  • Una Estratègia on s’analitzen les oportunitats i les necessitats del territori de cara al nou període i d’on sorgeixen les línies de treball més rellevants.
    L’Estratègia s’ha materialitzat en quatre objectius específics que deriven en un seguit de línies d’actuació diferents: La millora dels serveis a la població rural, la promoció d’iniciatives d’innovació, la millora de la competitivitat i el reforç del sistema agroalimentari, la diversificació i enfortiment dels teixits econòmic i emprenedor i la millora de la Governança pel que respecta a les polítiques de desenvolupament rural.
    Un dels elements en què el Grup treballarà durant el proper període és en un projecte d’empoderament i visibilització de les dones que viuen en les àrees rurals i que han estat històricament un factor essencial en el desenvolupament a tot nivell del territori.

  • Una Estratègia que de ben segur ha introduït nous eixos de treball.
    Efectivament, un eix que ha aparegut en aquesta Estratègia i que no ho havia fet en estratègies anteriors ha estat el de millora de serveis a la població rural. El problema de l’envelliment i de la manca de relleu generacional s’ha fet palès de forma important d’uns pocs anys cap aquí i representa una preocupació en augment entre la gent que viu en zones rurals; aquest fet marca un canvi de rumb en la tendència de les darreres estratègies, més centrada en el desenvolupament econòmic i no tant en el social. Això ens crea l'obligació de donar resposta a aquesta nova inquietud i ho farem a través dels eixos de puntuació dels expedients d’ajuts anuals, donant més importància als projectes que es presentin en aquesta motivació, i també mitjançant les accions dels projectes de cooperació en què treballem.

    Per altra banda, l’Estratègia pretén treballar en com aconseguir una transició cap a pràctiques més sostenibles que per­metin poder abordar els diferents reptes plantejats al món rural com és la desigualtat (social i d’oportuni­tats), la desocupació, el canvi climàtic o l’escletxa digital. Un treball al que s’incorporen elements innovadors a través de les actuacions proposades a realitzar. D’aquests elements destaquen dos noves tendències i factors d’innovació que tindrà en compte l’EDL. La primera seria la introducció de polítiques d’innovació transformativa (TIPC) a partir de fomentar l’aparició de “nínxols transformadors” sorgits a partir de les ini­ciatives d’actors locals que cerquen visions alternatives al paradigma dominant. Així entre les actuacions es fomentaran l’aparició d’aquestes iniciatives a partir d’ajuts directes a desenvolupar aquestes iniciatives, però també s’afavoriran processos inspiradors a partir de mostrar altres experiències.
    Un segon element innovador es troba relacionat en la transició digital i treballar per un món rural més inte­l·ligent o Smart Villages. Un món rural que  generi noves oportunitats per a la creació de valor afegit, i on es reforcen les xarxes socials per mitjà de les tecnologies de comunicació digital, innovacions i la millora de la utilització del coneixement en benefici dels habitants. Per aquest motiu es fomentarà l’aparició de noves oportunitats econòmiques relacionades i l’aparició de proves pilot de noves formes innovadores de prestació de serveis en les comunitats rurals (com per exemple accions per donar resposta al tancament de serveis locals), de fórmules per a reaccionar envers el canvi climàtic (model de vida més sostenible, aprofita­ment oportunitats energies renovables), o de posada en marxa d’infraestructura compartida per a comptar amb suficient economia digital, entre altres. En aquest sentit, l’atorgament d’ajuts que serveixin per generar aquestes iniciatives pilot que puguin actuar de tractores de noves iniciatives, afavorir el coneixement de bo­nes pràctiques perquè actuïn com inspiradores a l’aparició d’iniciatives o participar de projectes amb altres socis i/o territoris per cercar crear xarxes per donar suport a la creació d’iniciatives seran elements que es treballaran en diverses de les actuacions previstes a l’EDL.

  • Unes línies de treball que estan en consonància amb els reptes que s’han fixat a nivell de país a l’Agenda Rural de Catalunya?
    Un dels elements cabdals en l’elaboració de l’Estratègia ha estat l’Agenda Rural de Catalunya. Els Grups d’Acció Local hem estat implicats en la seva elaboració a través d’ARCA i s’ha tingut molt en compte a l’hora de la seva redacció.
    L’alineació de l’Estratègia de Desenvolupament Local del Baix Ebre i el Montsià 2023 – 2027 amb l’Agenda Rural de Catalunya queda palesa per la correspondència entre els Objectius Específics identificats al procés participatiu com a prioritaris i incorporats al Pla d’Acció i 4 dels reptes establerts per l’Agenda Rural.
    Per a cadascun dels Objectius Específics s’ha definit una Línia d’Actuació, que a la seva vegada s’ha desple­gat en 13 Programes, cadascun dels quals dona resposta a un Objectiu Operatiu.
    Els reptes de l’Agenda Rural que hem incorporat a l’Estratègia són:
    Repte 1.
    PERSONES, BENESTAR I REPTE DEMOGRÀFIC: garantir els drets socials, uns serveis dignes i assegurar un món rural viu
    Repte 4.
    SISTEMA AGROALIMENTARI: Avançar cap a la Sobirania Alimentària
    Repte 6.
    INNOVACIÓ, DINAMITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL: garantir serveis econòmics essencials, nous filons d’ocupació, generar oportunitats i innovació en l’economia rural
    Repte 7.
    GOVERNANÇA: Descentralitzar i democratitzar la participació i la presa de decisions
  • En el Leader 2023-2027 també es reforça el paper de decisió dels Grups GAL tot incloent una partida de fons que us permet executar projectes propis al territori.
    Aquesta és una novetat molt important del nou període respecte a l’anterior. Aquesta possibilitat que s’obre permetrà al Consorci visualitzar-se encara més en la seva tasca de desenvolupar el territori i enfocar esforços en projectes que, des de la nostra visió més territorial i menys local de les nostres comarques, permetin optimitzar els recursos en accions que potencien un creixement sostenible i equilibrat d’acord a la nostra Estratègia, i fent més força en allò que pot incidir de forma més eficient.

  • A les acaballes del període 2014-2023, i basant-te en la teva experiència com a gerent del Consorci, que ha significat el Leader per al teu territori?
    En el nostre cas ha significat poder ajudar a més de 130 projectes en els darrers anys que s’han pogut realitzar gràcies al LEADER, o que potser sense els ajuts haurien tardat molt més a implementar-se. També ha estat cabdal en el creixement turístic del territori de forma sostenible i finalment, a través dels projectes de cooperació, hem sensibilitzat al territori sobre diversos temes cabdals pel nostre desenvolupament i en alguns casos han estat la llavor que ha fet que d’altres institucions, com ara entitats locals, hagin agafat consciència d’aquestes qüestions i se les hagin fet seves. Un exemple d’això ha estat el nostre projecte estratègic "Custòdia per al Desenvolupament", de difusió de la Custòdia del Territori com a eina de protecció de patrimoni i generació d’actius als nostres pobles; en el moment de començar els projectes de Custòdia a les nostres comarques eren molt escassos, i a partir del nostre projecte molts Ajuntaments han vist la utilitat de l’eina i han començat projectes propis.

  • I de cara al nou període que ara iniciem, quins objectius teniu en ment?
    El primer seria que tinguem moltes sol·licituds a les diferents convocatòries d’ajuts; aquest fet indicaria que el nostre territori té dinamisme i avança econòmica i socialment.
    També ens agradaria que el nou projecte que estem treballant, "Atenea", que treballarà per la visibilització i empoderament de les dones del món rural, amb una visió àmplia del col·lectiu, tenint en compte que són dones del món rural totes les que hi viuen, vinguin del sector del que vinguin, sigui un èxit i un referent en aquesta temàtica pel nostre territori i també pel nostre país.
    Finalment volem donar resposta als reptes que se’ns generen a partir de l’Estratègia que hem realitzat i també als reptes de l’Agenda Rural de Catalunya. 

  

El Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià treballa a les dues comarques més meridionals de Catalunya. Es tracta d’una zona molt heterogènia a nivell sòcio-econòmic, amb molta diversitat, però al mateix temps amb tots els elements que determinen la ruralitat, com ara el despoblament de les poblacions més petites o l’alt índex d’envelliment. L’objectiu principal pel període 2023-2027 és la contribució al desenvolupament del territori de forma integral i sostenible, tot aprofitant les riqueses de que es disposa.

FONT I FOTOGRAFIA: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià