Any d'eleccions: L'hora del Desenvolupament Rural?
Plenament immersos en aquest any electoral, i prop ja, de les eleccions autonòmiques en 13 comunitats autònomes, analitzem el paper que les polítiques de desenvolupament rural haurien de tenir en els programes electorals de cara a les esmentades eleccions.
Una primera reflexió és la necessitat que les qüestions que afectin la població rural -i, per descomptat, als agricultors i ramaders- figurin de forma prioritària entre les propostes electorals. Tenim prou arguments per a creure-ho convenient.
Es tracta de polítiques -la rural i l'agrària- de competència autonòmica, les zones rurals representen més del 80% del territori espanyol i al voltant d'un 20% de la població espanyola -percentatges que poden variar depenent de les definicions que s'apliquin, però que donen idea de la importància del medi rural-, el sector agrari ocupa més de 300.000 agricultors professionals -i prop d'un milió de perceptors de la PAC-, la indústria agroalimentària és el segon subsector industrial a Espanya per facturació ... I, per si amb tot això no n'hi ha prou, es poden citar, com "altres externalitats" del desenvolupament rural i l'agricultura, la conservació del medi ambient, la cultura i tradicions rurals, el paisatge, els productes artesanals i de qualitat ...
Abans però, val la pena fer una ullada a l'últim editorial de la revista Agricultura, que incideix, en aquest cas, en la importància del sector agrari i els arguments perquè formi part del debat electoral:
http://www.editorialagricola.com/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=2601&te=8&idage=5663&vap=0
La segona qüestió a analitzar és quin ha de ser el contingut, en definitiva, quines propostes concretes fer. Amb aquest objectiu, convé revisar les propostes del Fòrum d'Acció Rural, en el qual participen les Xarxes de Desenvolupament Rural, UPA, sindicats, empreses forestals i organitzacions ecologistes, entre d'altres:
http://www.upa.es/upa/_depot/_documentos/79e8690625ac1221426849194.pdf
i les del Grup d'Anàlisi sobre Territoris Rurals (GATER) -del qual formen part professors d'economia agrària i desenvolupament rural de les Universitats de la Comunitat Valenciana- i de l'IVIFA (Institut Valencià de Formació i Investigació Agroambiental), focalitzades en el medi rural de la Comunitat Valenciana, però que, sens dubte, constitueixen un excel·lent document de reflexió:
http://www.redr.es/recursos/doc/2015/marzo_2015/2119080670_3032015104738.pdf
Des de la nostra perspectiva, i en forma d'apunts, hi ha algunes qüestions que han de ser prioritàries.
Així, el primer esment el mereix la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Es tracta d'una llei d'àmbit nacional, i la competència correspon a l'Administració General de l'Estat. Ha de ser, per tant, objecte dels programes electorals per a les eleccions generals. No obstant això, amb el calendari electoral a la vista, convé portar-la a aquesta reflexió. Aquesta Llei s'ha mostrat absolutament perjudicial per al medi rural i per a l'autonomia dels petits municipis rurals. S'hauria de derogar i tenir en compte la realitat del medi rural del segle XXI, potenciant el paper de comarques i mancomunitats.
Un segon element ha de ser l'impuls a una xarxa de serveis públics de qualitat, que garanteixin la igualtat d'oportunitats a tots els ciutadans, independentment de la seva renda o del seu lloc de residència (pobles o ciutats). Això exigeix l'aposta per col·legis públics, centres de salut i hospitals, i una major inversió en l'atenció a la dependència i a altres serveis socials en el medi rural, que en els últims anys han quedat pràcticament oblidats en moltes CCAA. Perquè aquesta aposta sigui eficaç, és obligatori analitzar l'espai rural des d'una perspectiva territorial -i no només des de criteris d'eficiència econòmica o demogràfics- (com apunten els professors del GATER en el document citat).
Un altre aspecte clau és impulsar la presa de decisions per part de les pròpies comunitats locals. Exportar la metodologia LEADER a altres àmbits nous -gestió de FEDER i FSE en el medi rural, per exemple-, posar en pràctica l'elaboració, per part dels propis habitants dels territoris rurals, d'estratègies territorials que vagin més enllà de la diversificació de l'activitat econòmica o del contingut dels programes de desenvolupament rural, pot ser una altra proposta. Per a això, cal reinventar els grups d'acció local, donant-los una nova perspectiva, obrint-los a la participació de la població i donant-los les eines i l'impuls per exercir la seva funció de lideratge en la generació d'activitat econòmica al medi rural.
Seguint amb els programes de desenvolupament rural, en ells s'han d'establir clarament les prioritats i garantir una despesa pública adient. En aquest sentit, convé també recordar que, a data d'avui, no s'han aprovat els PDR espanyols (el de la Comunitat de Madrid segueix sense, ni tan sols, presentar-se, nou mesos després de la data límit ....) I que, en la major part dels casos, es desconeix la despesa pública prevista...
Quant al seu contingut, s'ha d'apostar per un enfocament territorial, prioritzant l'agricultura professional i familiar, entesa aquesta com la que desenvolupen agricultors que generen la major part dels seus ingressos de l'agricultura i viuen en el medi rural.
I, sent els programes de desenvolupament rural una eina molt important per al desenvolupament del medi rural, la política rural no ha de limitar-se a ells. El medi rural ha de comptar amb altres eines -nacionals i regionals- que permetin assolir els objectius que hem esmentat i garantir el seu desenvolupament.
Esperem...
Font: ruralsiglo21 (Francisco Martínez Arroyo)