ARCA, la xarxa regional de desenvolupament rural de Catalunya que dona suport i representa als Grups d'Acció Local (GAL) catalans

Compartim l'article publicat per "Ruralcat" on es presenta la tasca que desenvolupa ARCA com a ens de suport i representació dels Grups d'Acció Local (GAL) catalans. La publicació també destaca el paper clau que ha jugat ARCA en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya, un document on s'identifiquen les necessitats i els reptes dels territoris rurals del nostre país per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament:

ARTICLE RURALCAT:

L’any 2010 neix ARCA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, una xarxa regional de desenvolupament rural de Catalunya que dona suport i representa als Grups d’Acció Local (GAL) catalans, per aplicar el Desenvolupament Local Participatiu LEADER. Albert Puigvert, actual gerent de l’Associació, apunta que l’entitat “neix de la necessitat de coordinació de la bona acció i tasca al territori que fan els Grups d’Acció Local de Catalunya i també, per promoure, en l’àmbit català, el desenvolupament rural mitjançant el suport a aquests Grups”.

ARCA col·labora amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (DACC) per dur a terme la seva tasca, i la desenvolupa “promovent la innovació territorial i l’establiment i estructuració de noves eines perquè les institucions, les empreses i les persones dels territoris rurals i pesquers de Catalunya puguin millorar la seva qualitat de vida”, afirma Puigvert.

Amb el pas dels anys, ARCA ha anat evolucionant tenint sempre present la seva raó de ser. Tal com explica Puigvert, “a base d’anys i de consolidació i reconeixement del treball que han fet els Grups d’Acció Local, ARCA va avançant amb la seva tasca com a Grup d’Interès (de lobby), un espai de trobada, reivindicant i concretant les demandes del món rural, davant els reptes que tenen els territoris fent acció parlamentària i fent d’altaveu, via les xarxes de referència Espanyola (REDR) i europees (ELARD i RED PAC)”.

Així doncs, ARCA defineix les seves línies de treball entorn cinc eixos d’actuació: el suport tècnic, la comunicació i difusió, la representativitat, la participació i l’espai d’innovació rural i pesquer.

ARCA amb els Grups d’Acció Local (GAL)

Amb la finalitat de desplegar una estratègia basada en el desenvolupament local participatiu, i amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es van crear 11 Grups d’Acció Local (GAL) a Catalunya, que estan coordinats per ARCA. Cadascun d’ells, treballa seguint la metodologia europea LEADER, que es basa a promoure la diversificació econòmica i la qualitat de vida, mitjançant la mobilització de les persones i les organitzacions locals per tal que contribueixin al desenvolupament futur de les seves àrees rurals. L’objectiu és fer-los partícips del disseny i la posada en marxa d’estratègies, decisions i assignació de recursos per a les zones rurals.

Aquesta metodologia LEADER s’aplica en el marc dels Programes de Desenvolupament Rural (PDR) nacionals i regionals de cada estat membre de la Unió Europea, cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

Així doncs, els grups seleccionats a Catalunya aplicaran la metodologia Leader en 571 municipis, que representen el 74,51% del territori català i el 10% de la població total, amb una densitat mitjana en la zona Leader de 32,4 habitants per km².

Per aplicar aquest desenvolupament, ARCA segueix una dinàmica establerta, cada mes les gerències dels GALs, ARCA i el Servei de Desenvolupament Rural del DACC es troben en una reunió on es treballen elements de burocràcia i gestió administrativa i procedimental dels fons i el programa Leader, i es comparteixen informacions, projectes, elements estratègics i plantejaments de millores i noves oportunitats a explorar.

A més de donar suport als Grups, Puigvert afegeix que “ARCA ha anat reforçant la seva funció d’interconnector, de xarxa amb altres agents i entitats del territori clau pel bon desenvolupament dels mateixos (ateneus cooperatius, fundacions, associacions sectorials, patronals, sindicats, federacions, etc.)”.

La creació dels grups GAL ha aportat millores i avenços pel desenvolupament del món rural, “s’han constituït i consolidat espais per compartir les estratègies de desenvolupament territorial”, explica Puigvert, i posa d’exemple les taules de concertació o sectorials sobre el sector forestal i energètic a Ponent, els networkings Odisseu ocupació i joves al Pirineu, el relleu agrari a la Garrotxa o el 5G o coworking a l’Ebre.

Un altre avenç pel desenvolupament que s’ha dut a terme des de l’entitat ha estat la creació dels espais test agraris, espais per a exercir algunes activitats agràries per tal de testejar projectes agrícoles o ramaders en un entorn segur i així facilitar la incorporació progressiva de persones noves al camp.

D’altra banda, ARCA també treballa per la promoció de diversos obradors agroalimentaris compartits arreu del territori, uns espais d’emprenedoria agroalimentària compartits entre diferents persones elaboradores, per a sumar esforços entre diferents productors i elaboradors, amb la voluntat de dinamitzar l’economia del món rural i també per a donar suport i acompanyament a noves iniciatives de transformació alimentària durant els primers anys d’activitat.

Finalment, una altra acció destacada posada en marxa per ARCA ha estat el primer escorxador mòbil de tot l’Estat espanyol i de Catalunya. Aquesta instal·lació respon directament a la necessitat que tenen avui dia molts petits productors de bestiar, sobretot d’oví i cabrum, per evitar moure els animals cap als pocs escorxadors existents (sobretot a la zona de la Catalunya Central) i per poder-ne facilitar la venda directa. Aquesta tipologia d’escorxadors de baixa  capacitat o mòbils són una eina essencial per mantenir l’activitat ramadera als territoris.

ARCA, una de les entitats impulsores de l’Agenda Rural de Catalunya

Quan es parla de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya és necessari destacar també el seu rellevant paper en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya.

L’Agenda Rural de Catalunya identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i és un element clau per planificar les polítiques d'equilibri i cohesió territorial del país. L’Agenda Rural ha estat redactada seguint el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per elaborar una Agenda Rural Europea que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes. ARCA, juntament amb l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, forma part de la Comissió Redactora, que juntament amb la Comissió Motora, han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques.

Dins la Comissió Redactora de l’Agenda Rural, Puigvert especifica que “des d’ARCA portem la secretaria tècnica de la comissió, coordinant la permanent d’aquesta, convocant les diferents comissions de treball i projectes que se’n deriven i derivaran en un futur pròxim, i fent el vincle amb la Comissió Interdepartamental de Governança Rural”. A part d’aquestes tasques, ARCA també ha participat en la petició i tràmit per a la constitució d’una Comissió de Seguiment de l’Agenda Rural al Parlament, que té l’objectiu de  treballar perquè les accions proposades en aquest document marc s’executin durant els pròxims anys i s’implementin arreu del territori.

Així doncs, ARCA té un important compromís amb el desenvolupament i execució de l’Agenda Rural, per tal de poder afrontar els reptes i necessitats més presents al territori. Puigvert defineix aquests reptes com a “diversos i urgents”, i considera que “el més important és aconseguir que el marc normatiu, l’organització administrativa a diferents nivells i la societat civil tinguin en compte aquests reptes per, de forma coordinada, atendre’ls diligentment”.

L’Agenda reuneix les accions organitzades en 7 grans reptes. En primer lloc, el repte Persones, benestar i repte demogràfic, on Puigvert afirma que “tant l’escola rural, els serveis a les persones grans, l’atenció sanitària o l’accés a un habitatge digne i disponible, són elements clau per l’equitat territorial i per mantenir la població arrelada a territori”.

Una altra de les baules de l’agenda és la Transició ecològica. “La gestió de l’aigua, la visió regenerativa i respectuosa amb la biodiversitat i l’activitat humana, així com la transició energètica són claus pel manteniment dels serveis ecosistèmics a rural, així com l’assoliment de la sobirania energètica i l’aflorament d’una nova econòmica més respectuosa amb l’entorn”, considera Puigvert sobre aquest repte.

El tercer desafiament que apunta l’Agenda Rural de Catalunya és el Territori connectat, que segons el gerent d’ARCA es tracta “d’accions inajornables”, com ara l’accés i connectivitat universal, i la millora del transport públic.

Tanmateix, la sobirania alimentària, les polítiques alimentàries, la proximitat o el relleu generacional són accions que defineix Puigvert per assolir el quart repte: Sistema agroalimentari.

Continuant amb el cinquè, Gestió Forestal, des d’ARCA es recalca que les accions a dur a terme han de passar per harmonitzar l’ús recreatiu i la gestió forestal, la prevenció d’incendis i l’adaptació de les masses forestals al nou clima que està per venir.

El sisè puntal té a veure amb la Innovació i dinamització social i econòmica, i l’acció definida per Puigvert és “adaptar les polítiques de govern per millorar el suport a les pimes i les cooperatives, fent èmfasi en la diversificació i l’arrelament dels productes i serveis al context territorial proper”.

Per acabar, l’últim repte és el de Governança, que consisteix a “fer atenció a la discriminació positiva tan necessària perquè els petits pobles tinguin el mateix accés a serveis i recursos que les grans ciutats, així com un marc de participació i d’escoltar la veu dels territoris amb menys pes demogràfic en tots els àmbits de gestió”, tal com expliquen des de l’entitat.

Per tal que s’implementin aquestes accions per afrontar els reptes plantejats, pren protagonisme la Comissió Motora de l’Agenda Rural. Aquesta comissió està formada per 37 agents socials i econòmics representatius del món rural, i és l’òrgan que s’encarrega d’impulsar i fer el seguiment i avaluació del desplegament i compliment d’aquestes accions.

A la vegada, treballa en propostes de millora organitzativa interna que facin més eficient la seva tasca. Per poder fer efectives les propostes de l’Agenda s’han creat diversos grups de treball, però actualment, la tasca principal és desenvolupar el grup de treball Rural Proofing, conjuntament amb la Comissió Interdepartamental de Governança Rural, que vetllarà perquè s’actuï sobre les modificacions normatives i la interpretació de les normes que afectin el bon desenvolupament humà en els territoris rurals; es generi una nova normativa o desplegament de l’existent; i, es custodiï l’acció de govern pel que fa a la generació d’impactes als territoris rurals, analitzant els serveis i quotes per via de les subvencions existents o la fiscalitat.