"Cal dissenyar polítiques pensant en el territori i no només en les àrees urbanes i adoptar mesures de discriminació positiva per empreses i persones que treballem i vivim al món rural"
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Mireia Font, gerent del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya.
-
El Projecte Odisseu i la Plataforma Viure a Rural han esdevingut iniciatives de futur per revertir la situació de despoblament de les zones rurals a Catalunya. Quin suport s’ofereix, des de les àrees rurals, a les persones interessades a establir-s’hi?
En el marc del Projecte Odisseu, l’any 2018 es va crear el Projecte Viure a Rural, pensat per caminar cap a un repoblament sostenible i donar suport a les persones que volen venir a viure a les zones rurals. Aquest és un projecte de cooperació dels Grups Leader de Catalunya amb el finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu de Desenvolupament Rural. A través d’aquests, s’han creat els serveis següents:
-
Plataforma viurearural.cat: un total de 2.022 recursos geolocalitzats per territoris i distribuïts en set àmbits temàtics: Cultura i Lleure; Esports; Salut; Educació; Medi Ambient i Mobilitat; Habitatge; Treball i Emprenedoria.
-
Antenes d’Acollida al Món Rural: coordinats des del Consorci Alt Urgell-Cerdanya, cada grup Leader s’ha constituït com antena d’acollida per tal d’assessorar a les persones que volen venir a viure al món rural. Des d’aquestes antenes, es reben propostes, s’assessora i es deriven als serveis corresponents de cada territori.
-
Projecte Pilot de Municipis Acollidors a Catalunya: aquest 2021 s’iniciarà una prova pilot amb municipis per tal d’ajudar-los a fer polítiques de repoblament i crear comitès d’acollida als pobles participants en el projecte.
-
Eina RETORNA: plataforma que pretén ser un aparador d’ofertes de feina d’empreses del món rural i de joves qualificats que volen treballar en aquestes comarques.
-
Una de les principals problemàtiques als entorns rurals és la fuga de talent jove. Com podem aconseguir el retorn dels joves d’origen rural que marxen a estudiar a la ciutat?
En aquest punt, penso que és clau treballar de manera conjunta amb el sector empresarial, les universitats i les administracions locals per crear consciència de les oportunitats al món rural. Sovint pensem que en determinades zones no es poden desenvolupar carreres professionals qualificades i crec que és un factor clau que cal revertir entre tots.
D’una banda, molts joves no coneixen les empreses i serveis d’emprenedoria i innovació que tenen el seu abast, però, d’altra banda, moltes empreses de les zones rurals es queixen que no troben professionals qualificats que vulguin venir a treballar aquí. Sovint això passa per manca de coneixement tant del talent com de les oportunitats que hi ha a les comarques rurals. Per això, es va crear el Pràcticum Odisseu, un programa de pràctiques remunerades per estudiants universitaris a les empreses dels territoris Leader. Aquest any, el programa compta amb 82 ajuts i s’han rebut 174 ofertes de feines d’empreses del món rural. Fins al pròxim dilluns 19 d’abril, el període està obert per tal que els i les estudiants s’inscriguin a les ofertes de feina que més els interessin.
Així mateix, caldria treballar per impulsar espais d’innovació, acceleradores o hubs rurals que permetin retenir i atraure joves que impulsin les transformacions necessàries per al futur dels territoris rurals. Ens trobem ara en una etapa clau d’arribada de nous fons europeus que esperem que tinguin en compte aquestes necessitats.
-
Arran de la pandèmia, ha crescut l’interès per traslladar-se a les zones rurals i fer teletreball. Com podem treure el màxim benefici perquè el repoblament se’n vegi afavorit?
Personalment, penso que primer cal veure com avança aquest interès sobtat arran de la Covid-19. A les antenes d’acollida, en certs moments, vam tenir allaus de sol·licituds per venir a viure al món rural, però ara han anat clarament a la baixa. Des del món rural, hem de pensar quin tipus de repoblament volem i fins on estem disposats a arribar. Hem de buscar un repoblament sostenible, de persones que creguin en la comunitat i vulguin formar part dels ecosistemes dels pobles.
Un dels principals reptes del repoblament és la manca d’habitatge i aquesta és una barrera clau (encara que no l’única) que cal superar. Potser caldria una revisió de les polítiques d’urbanisme i que es comencin a fer polítiques més adaptades al territori i, en especial, als pobles. En l'àmbit local, hauríem d’aprofitar el que ens ha ensenyat aquesta pandèmia i convertir-nos en territoris més acollidors. Hem de pensar en com seran els nostres pobles si no frenem el despoblament. Fa molts anys que es parla de despoblament i potser ara, amb la situació que estem vivint, es comença a parlar molt més de repoblament. Seria interessant que entre tots i totes sabéssim aprofitar aquesta oportunitat.
-
Hi ha molts municipis preocupats pel repte demogràfic i amb ganes de posar-hi remei, però molt sovint no tenen les eines necessàries per combatre-ho. Com podem ajudar-los a promoure el repoblament i a estructurar un servei d’acollida per persones nouvingudes?
Des del Projecte Viure a Rural, els 11 grups Leader de Catalunya, a través de les antenes d’acollida, ens posem a la seva disposició. Com he comentat abans, estem a punt de començar un projecte pilot amb municipis que volen acollir i que realment estan disposats a fer polítiques de repoblament. Amb diferents agents implicats, hem ideat una metodologia i un sistema de governança per acompanyar els municipis que volen acollir. Veurem com funciona... És un projecte pilot i caldrà analitzar-ne els resultats i millorar-lo en el que calgui per poder-ho replicar en molts més àmbits, si així es considera.
-
Hi ha gent de ciutat que té ganes de marxar a viure en un entorn rural. Què els hi diries?
Que som territoris amb moltes oportunitats (sovint desconegudes) i amb una gran qualitat de vida. Que tenim molt a oferir més enllà de ser comarques on anar de vacances o desconnectar uns dies. Podríem dir que això és un tòpic, però penso que ara més que mai, aquests valors són els més rellevants i els més buscats. L’actual pandèmia ens ha posat aquest debat damunt la taula. No obstant això, cal ser conscients dels ecosistemes de la vida rural i dels pobles. Abans de fer el pas, cal valorar el que realment tenim al món rural: les coses bones i les no tan bones. Cal ser conscients del que suposa aquest canvi per tal que aquesta sigui una experiència duradora i sostenible.
A escala global, ens trobem en processos de transformació de la societat que han de marcar el futur de les properes generacions i penso que això pot afavorir els territoris rurals si sabem aprofitar-ho: noves formes de treball, més connectivitat, transició digital, transició ecològica, mètodes de producció agrària més respectuosos amb el medi ambient, noves formes de gestió forestal, importància de la salut i l’alimentació saludable, telemedicina, etc.
Només afegir que des dels territoris rurals tenim ara un gran repte que només podrem superar si treballem de manera conjunta, administracions i sector privat, amb la complicitat d’administracions supraterritorials. Crec que cal, d’una vegada per totes, dissenyar polítiques pensant en el territori i no només en les àrees urbanes i adoptar mesures de discriminació positiva per empreses i persones que treballem i vivim al món rural.
