"Cal escoltar i confiar en la veu del territori i invertir més en polítiques de muntanya"
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Marta Poch, alcaldessa de Josa i Tuixent.
- Per què vas apostar per viure/quedar-te en un nucli rural?
Vaig decidir anar a viure a un poble rural per la seva tranquil·litat i el seu entorn. A Tuixent, he sentit un agradable benestar des del primer dia i aquí he pogut viure, treballar i estudiar. - Què et va portar a presentar-te a una llista electoral i assumir l’alcaldia d’un municipi rural?
Em vaig presentar a una llista electoral després de viure durant tres anys al poble. La implicació dels veïns fa que el poble estigui viu, cohesionat i pugui mantenir els serveis bàsics. Em vaig sentir acollida i tenia ganes de participar en els projectes de futur.
Penso que ser alcaldessa d’un municipi petit té més oportunitats que problemes. Una oportunitat és que entens i comparteixes amb els veïns les mateixes necessitats, empatitzes amb ells, i és més fàcil trobar solucions. Un problema és que, tot i trobar una possible solució, sovint no disposem de prou recursos econòmics i cal fer mans i mànigues per aconseguir els diners per tirar endavant amb les iniciatives. - Quins són els principals reptes que ha de fer front el teu municipi per evitar el despoblament i assegurar-ne la persistència de les generacions futures?
Els principals reptes per evitar el despoblament són l’habitatge i el relleu generacional. Actualment, el teletreball és una oportunitat perquè Tuixent tingui veïns nous, però hi ha poques cases buides que siguin habitables. És un repte complicat de resoldre només des de l’Ajuntament, però hi estem treballant i aviat tindrem dos habitatges a disposar. Tenir poca gent vivint al poble fa que l’escola tingui pocs alumnes i ens preocupa realment que ens quedem sense l’Escola de Primària de la Vall de Tuixent-La Vansa.
El relleu generacional és complicat a pobles com Tuixent. Els fills han marxat del poble per estudiar i gairebé cap ha tornat. Alguns negocis han tancat i altres han buscat llogaters. Cada vegada hi queda menys gent que hi visqui tot l’any. Els mesos d’estiu doblem la població i quan arriba el setembre tornem a quedar-nos gairebé sols. - Podries explicar algun projecte per atraure nous habitants?
Actualment, estem començant la instal·lació de la fibra òptica i tenim previst tenir-la operativa a l’estiu. Tal com he dit abans, abans de finals d’any, esperem tenir dos habitatges reformats i que posarem de lloguer. També, estem treballant en un projecte molt ambiciós a mitjà termini, una proposta experiencial i emblemàtica en la qual l'àmbit educatiu i els sectors primari i terciari esdevenen l'escenari perfecte d’aprenentatge, d’investigació i d’innovació per a acostar les tendències de futur a l’àmbit rural. La iniciativa utilitzarà la recerca i la innovació tecnològiques com a eixos vertebradors d'accions formatives, de promoció i de desenvolupament socioeconòmic local, buscant dinamitzar i potenciar els actors i recursos propis del territori a través de la col·laboració i de la creació de sinergies amb altres centres pioners i de referència com ara la Universitat de Lleida o l'IRTA. - Enumera alguns factors d’oportunitat que poden atraure gent jove al teu municipi:
Tuixent es troba a una zona amb recursos naturals i amb possibilitats d’emprendre. Estic convençuda que aquí es pot trobar espai per desenvolupar una activitat viable. - Explica’ns alguns factors de dificultat que poden fer marxar gent del teu municipi:
La manca d’ofertes laborals que durin tot l’any, poques oportunitats per trobar habitatge i la dificultat d’adaptació a viure a un poble on hi vivim poques persones. - Com veus el món rural d’aquí a 25 anys? Què creus que cal millorar?
Espero equivocar-me, però crec que l’activitat forestal, agrícola i ramadera es perdrà i els pobles com Tuixent seran pobles dormitori de cap de setmana. La societat ha canviat les seves preferències i al món rural, és complicat viure-hi amb totes les comoditats a l’abast. L’entorn rural que ara tenim pot desaparèixer. Cal cuidar els ramaders i pagesos que treballen amb la terra, el bestiar i el bosc. Hem de posar en valor el paisatge i la necessitat de la mà de l’home per mantenir-lo i transformar-lo en productes beneficiosos per la nostra salut. Si notem benestar i tranquil·litat quan anem a la muntanya o zones rurals és perquè els veïns dediquen la seva vida a la terra i a la bona gestió dels recursos existents. Considero que cal escoltar i confiar en la veu del territori i invertir més en polítiques de muntanya.
