Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"Cal un marc que acompanyi de forma integral els projectes per tal de dotar-los d’assessorament, recursos i xarxa per poder créixer i consolidar-se"

L’emprenedor en el sector agroalimentari sovint es troba amb idees innovadores que vol desenvolupar, però no sap per on començar: es requereix saber i complir particularitats pròpies del sector. En parlem amb Judith Saus, assessora en projectes emprenedors i empreses rurals.

Judith Saus - assessora en projectes emprenedors i empreses rurals.
Judith Saus - assessora en projectes emprenedors i empreses rurals
  1. En el teu dia a dia com a assessora (sobretot en casos d’acompanyament a persones emprenedores), quin tipus d’acompanyament i en quins aspectes tens més demanda?
    Atenc projectes emprenedors en diferents fases d’implementació, des de la idea a la consolidació. Aquests projectes són en bona part del sector agroalimentari, però també atenc projectes emprenedors d’altres sectors. El tipus d’acompanyament es basa a seguir tot el desenvolupament del projecte des de la idea, amb estudi de mercat i visites inspiradores, al model de negoci, l’anàlisi de la viabilitat, la normativa i tràmits a tenir en compte, el pla de màrqueting i la comunicació. Faig seguiment dels projectes fins a 5-8 anys, sobretot en projectes rurals, on el període de consolidació és llarg. En aquests moments, és important tenir una persona assessora de confiança que conegui el sector i que pugui anar seguint com evoluciona el projecte. Normalment els projectes tarden temps a materialitzar-se, tenir algú que t’acompanyi tècnicament i emocionalment és molt interessant.

  2. Actualment, estàs col·laborant amb algunes entitats que donen suport a l’emprenedoria en el sector agrari, ramader i de transformació agroalimentària a la província de Barcelona.
    Sobretot treballo amb administracions públiques locals com Creacció, Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement d’Osona, tant en l’àmbit d’emprenedoria convencional com en el servei d’atenció a l’empresa agroalimentària que disposen des de fa tres anys. També, col·laboro amb els ajuntaments de Manresa, Artés i Navàs, amb el Consorci del Lluçanès i amb ARCA a través del projecte XEMAC.

    A part d’assessorar, he acompanyat plans de viabilitat de projectes col·lectius com el supermercat cooperatiu de Manresa, L’artiga d’Olot o L’enllaç de les Terres de l’Ebre. Actualment, dono suport a projectes de dinamització agroecològica com l’obrador compartit de la Catalunya Central i un projecte de distribució comarcal per agroproductors a Osona anomenat "Fem-ho fàcil", on hi participen cooperatives com Frescoop, Sambucus, Mengem Osona, ADFO i ARéTé i també des de la part pública Creacció.

  3. El sistema de finançament d’aquests serveis a les entitats sovint ve donat per subvencions que reben aquestes entitats procedents de diferents fons i que es destinen a realitzar aquests acompanyaments amb experts. Com creus que s’hauria d’estructurar aquest servei i aconseguir que no fos tan dependent d’aquestes subvencions?
    És difícil de respondre aquesta pregunta. Crec que en les fases inicials de desenvolupament d’un projecte emprenedor és clau el suport i la col·laboració pública, ja que els emprenedors/es la major part de vegades no disposen de recursos per poder pagar o cofinançar els assessoraments. Penso que l’administració ha de donar suport i ho fa, però en comptes de tenir subvencions anuals o bianuals amb molta burocràcia i incertesa. Crec que aniria bé treure línies més estables de finançament per part d’administracions com Diputació, Generalitat, Ministeri i, fins i tot, Europa.

    L’administració local que és qui molts cops presta el servei a l’usuari ha de perdre molt de temps amb burocràcia, tant demanant subvencions, com gestionant-les i justificant-les. Caldria fer-ho tot més fàcil, per tal que els projectes es poguessin consolidar i en el fons oferir un millor servei a l'usuari final. Així mateix, penso que hi haurien d’haver ajudes directes, no només d’assessoraments, com podrien ser diners per executar accions de màrqueting, accions per poder fer prototips per innovar, etc. Estaria bé que l’administració apostés per donar recursos de forma més directa i amb impacte clar cap als usuaris finals.

  4. L’acompanyament als emprenedors del sector agrari té algunes peculiaritats pròpies que requereixen un assessorament especialitzat en el sector primari. Coneixes alguna eina, xarxa o borsa d’experts en diferents àmbits i que treballin en aquest sector?
    Crec que és un sector amb unes dinàmiques pròpies importants. La part normativa i productiva és important conèixer-la a fons, per tal de fer una bona anàlisi de viabilitat i de passos a recórrer. Conèixer bé com funcionen les subvencions i la seva lletra petita és clau a l'hora d’assessorar projectes agraris. Crec que s’ha de fer amb una visió global i crítica, perquè algunes entitats t’assessoren, però a vegades sembla que ho facin perquè demanis la subvenció i no pas pel que més li convé al projecte o a les persones que el lideren.

    Desenvolupar un projecte agrari o ramader implica viure de pagès gairebé 365 dies a l’any, conèixer l’ofici, implica moltes coses que a vegades s’han de provar abans de tirar-te de cap amb una inversió i un mode de vida que pot no ser per a tu. Alhora, però, hi ha elements nous com el màrqueting digital que són transversals a qualsevol projecte emprenedor i molts cops en aquest sector no es treballen o acompanyen. Penso que l’assessorament en el sector primari en l'àmbit global de projecte no es presta en moltes administracions locals, tot i que hi ha una necessitat clara i la prova és l’èxit de demanda del programa de XEMAC. Existeixen algunes entitats del sector que ofereixen assessorament, però molts cops estan enfocades a anar a fires i un xic de visibilitat o en tramitar subvencions, però no tracten de manera integral el suport a projectes emprenedors.

    Crec que s’hauria de comptar amb un servei de base i un equip d’experts temàtics i sectorials per poder donar resposta a les necessitats del món rural, sense relleu i amb moltes dificultats d’incorporació de persones joves. Hi ha serveis d’assessorament i acompanyament, com el servei a l’empresa agroramadera i alimentària de Creacció (Osona), Agrorienta’t (Cardedeu) o Suport Pagès en el marc de la XaSACC (Bages) que estan treballant en aquesta línia. Altres línies interessants com les que s’estan treballant des d’ARCA, amb el projecte d’espais test agraris, per tal de saber que vol dir ser emprenedor agrorural abans de tirar-te a la piscina, són molt interessants. Hi ha, a més, programes de suport amb infraestructures compartides (obradors col·lectius, per exemple), programes de formació i innovació, bancs de terres, etc., però potser cal mirar a altres països com treballen aquests aspectes clau d’acompanyament integral al projecte agroramader per assolir-ne la consolidació i treballar pel relleu agrari i la sobirania alimentària que tant necessitem.

  5. Creus que crear una xarxa d’experts per donar servei a diversos dispositius d’incorporació al sector agrari (espais test agraris o obradors col·lectius) seria una bona mesura?
    Segur que sí, ho veig molt necessari, però penso que s’han d’articular bé per tal que els emprenedors/es no es vegin que van d’un assessor a un altre sense rumb. Cal un marc que acompanyi de forma integral i amb durada en el temps als projectes per tal de dotar-los d’assessorament, recursos i xarxa per poder créixer i consolidar-se.