"Calen recursos per evitar l’extensió de sotabosc i de plantes invasores que no ajuden a la producció"

Explica’ns breument com és la teva explotació.
Tinc una explotació ecològica de cria d’eugues: 'Mas la Illa' amb 60 mares i 4 sementals, que ens garanteixen una producció anual d’uns 40-45 poltres. Anualment, comprem uns 40 poltres més a veïns que també produeixen en ecològic. 'Mas la Illa' és una explotació ramadera situada al cantó solell de la riera de Feitús, al municipi de Llanars (el Ripollès), on ens dediquem a la ramaderia extensiva d'eugues des del 1992. Les nostres eugues, a l'hivern, pasturen a la Vall de Camprodon i de juny a octubre a les muntanyes altes del Ripollès. Realitzem tot el cicle: cria, engreix, sacrifici, especejament i distribució a carnisseries i restaurants de dins i fora de la comarca, amb el nom de Poltre de Ripollès.

Pel que fa a la comercialització de la carn de poltre: el sacrifici i l'especejament és setmanal a l'escorxador de la Vall de Camprodon. La nostra producció té el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) per tal de poder certificar que és una carn ecològica. La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció d’aliments d’elevada qualitat obtinguts mitjançant les tècniques més respectuoses amb el medi ambient. Per això, no conté cap residu ni producte nociu per la salut. També, formem part de l'Associació de Criadors d'Eugues de Muntanya del Ripollès, de l'ADF Vall de Camprodon i de l'Associació de propietaris de finques rústiques de la Vall de Camprodon. 

Creus que la silvopastura és útil i eficient des del punt de vista ramader?
Crec que és útil perquè contribueix al manteniment dels boscos i evita incendis, però amb el suport que es rep actualment considero que no pot ser del tot eficient. Calen recursos per evitar l’extensió de sotabosc i de plantes invasores que no ajuden a la producció. Per exemple, en els últims temps ha aparegut el Seneci, una planta de color groc del Marroc que ha vingut amb els vehicles. El Seneci va començar sortint al costat de la carretera i s’ha anat estenent. Aquesta planta afecta especialment el fetge dels animals. Per tant, aquests no se l'haurien de menjar. Controlar que això no passi, ens porta problemes. També, les romegueres i les ginestes cada vegada ocupen més espai i fan difícil l’explotació.

Si hi hagués ramats de cabres i ovelles (com sempre hi havia hagut), aquests ajudarien a netejar el sotabosc i no permetrien que el bosc envaís les pastures. El nom de Llanars, on tinc l’explotació, sembla que té l’origen relacionat amb la llana de les ovelles que pasturaven pel territori. Els pastors i euguessers que hi havia a la zona també ajudaven a netejar camins i sotabosc mentre pasturaven fent ús de les seves eines. Però l’explotació en extensiu d’aquest tipus de ramats és poc rentable, ja que és un bestiar que ha d’estar més controlat que no pas les vaques i eugues, perquè tenen més mobilitat. I això fa que, encara que el cicle productiu sigui més curt, no sigui suficientment rendible. Si hi hagués més ajudes, potser aquest tipus d’explotació seria més rendible. La combinació de ramats de vaques, eugues, ovelles i cabres seria la combinació perfecta pel territori. 

Creus que la silvopastura es pot aplicar a tots els territoris?
Si és amb el bestiar adequat, sí. No pots agafar eugues de Cerdanya i posar-les a Beget, per exemple, has de treballar amb races i animals adaptats al territori. 

Quins avantatges i limitacions té?
Avantatges en té molts: conservació del territori, prevenció d’incendis forestals, biodiversitat, qualitat de la carn, benestar animal, possibilitat de recuperar oficis com el de pastor...

La principal limitació són els ajuts forestals que no arriben i condicionen la correcta gestió de l’explotació. En el nostre cas i a causa del clima de la nostra zona, ens cal recollir herba per fer farratge pels mesos d’hivern quan hi ha neu. Però si la zona on has de recollir el farratge té molts arbres, la recollida no és viable o necessites maquinària que t’incrementa el preu de la matèria primera. Per tant, s’ha d’acabar comprant el farratge i això no et permet ser autosuficient. De la mateixa manera, ens cal també maquinària per netejar el sotabosc perquè hi pugui arribar el bestiar. Al Ripollès, treballem principalment amb animals grans: eugues i vaques que depèn d’on no poden arribar per netejar. La combinació amb ramats d’ovelles i cabres seria molt beneficiosa en aquest sentit.

Una altra limitació que preocupa és que aquesta tipologia d’explotació es destina a la producció de carn i sembla que la tendència del consumidor (mercat) és a disminuir el consum de carn i per tant no hi ha tanta demanda. S’ha de procurar posar en valor les propietats nutricionals de la carn i el benefici que tenen sobre el nostre organisme. Fer pedagogia sobre que aquest tipus d’explotacions es regeixen per unes lleis de benestar animal que es respecten durant tot el cicle productiu. Posar en valor la funció dels escorxadors i la necessitat que els territoris en disposin per tal de garantir un producte de proximitat i de qualitat que permet conservar les característiques nutricionals del producte, ja que aquest no ha de recórrer grans distàncies per arribar al consumidor final. I d’aquesta manera, si arriba una pandèmia pitjor que aquesta que estem vivint no s’haurà de patir per cobrir les necessitats alimentàries del territori. 

Consideres que aquest tipus de maneig es tradueix en les qualitats organolèptiques del producte final? El consumidor n’és conscient? Se n’hauria de fer més pedagogia?
No tenim diners per investigar bé aquest fet i per tant, no tenim manera per poder-ho demostrar. Però, evidentment, la qualitat de la carn d’un bestiar que pastura amb tranquil·litat, sense pressió, a voluntat i prop de casa ha de ser bona, segur. El problema rau en la cultura alimentària i en els gustos del consumidor. Aquest és qui dicta les lleis del consum i del mercat, i s’ha acostumat a un tipus de textura, gust i color de la carn que quan veu un tipus de carn diferent d’entrada la rebutja. El mercat dicta una uniformitat en el producte que en una cria en extensiu no es pot realitzar. S’haurien de fer més estudis per demostrar els beneficis d’una carn o altra, però també és cert que potser no interessa?

Fa un temps ens vam ajuntar una colla de productors i vam realitzar un estudi sobre la carn de poltre, la mostra era d’uns 30 animals i ens va costar uns 50.000 euros. Aquest estudi va demostrar que la carn de poltre té molt omega 3 i ferro. Com ja he dit abans s’hauria de treballar per recuperar la bona imatge dels productes carnis, demostrant que són bons i sans per l’organisme. Sembla que actualment està de moda no menjar carn i això no ajuda al sector. 

Són suficients els suports econòmics que rebeu per acomplir la vostra tasca?
No, la gestió forestal dels últims anys ha estat nul·la i els boscos i sotabosc han guanyat terreny com ja he dit. Les subvencions per la producció ramadera són necessàries, ja que sense elles es fa difícil la gestió eficient de l’explotació. Les ajudes permeten frenar l’increment del preu de la carn i fer-la competitiva.

Alhora, considero que les ajudes s’haurien de gestionar diferent. Les subvencions haurien de ser més personalitzades, no fer-les des d’un despatx. Hi ha gent que cobra molts diners sense realitzar explotació directa. Els criteris per atorgar les ajudes s’haurien d’estudiar cas per cas, sobre el terreny, en funció de la tasca demostrable realitzada per cada ramader. S’hauria de trobar la manera per tal que les subvencions es transformessin en ajudes forestals i que es valorés econòmicament la tasca de “jardiners” que fem els ramaders.

Aquest tipus de maneig ajuda a la conservació del paisatge?
I tant que ajuda, però no es valora suficient. S’hauria de fer més pedagogia.