Carla Roca: “L’Agenda Rural de Catalunya ha de ser una eina que contribueixi a atacar les causes i les conseqüències del despoblament”
Carla Roca, és tècnica de Coopcamp i membre de l’Espai de Transferència Tècnica de Ruralitats de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre la feina i els reptes de l'Agenda Rural de Catalunya, i especialment sobre el repte demogràfic.
Què en penseu del fet que s’estigui desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya?
L'Agenda Rural de Catalunya és una bona oportunitat per posar sobre la taula, de manera ordenada, quins són els principals reptes del món rural català, amb tota la seva diversitat i complexitat. Permet fer una anàlisi àmplia dels recursos endògens dels territoris rurals i el seu estat, així com dissenyar, de manera col·lectiva una bateria d'eines i estratègies per aportar solucions consensuades a les problemàtiques concretes segons el seu context. No podem negar que, tot i basar-se en un procés participatiu dels més amplis que hi ha hagut en aquests termes i amb suport de l'administració, pot generar (i genera) reticències en una part de la població, i també en les persones i entitats que treballen des de fa temps per la transformació social i un món rural viu. El document resultant segurament haurà aconseguit recollir moltes veus, molts neguits i moltes eines, però també apunta molts deures. En especial, la necessitat d'adaptar les normatives vigents a la realitat dels territoris rurals, així com dotar de pressupost i de continuïtat aquelles accions que són imprescindibles per transitar cap a un model que asseguri que el món rural pugui seguir sent-ho de ple dret. En aquest sentit, l'Agenda Rural de Catalunya pot contribuir a conformar un marc per a la confecció de polítiques i praxis que posin la vida de les comunitats rurals al centre, reconeixent el seu paper en el desenvolupament social, econòmic i cultural del país, i les aportacions, en clau material i immaterial, que aquestes poden, no només rebre, sinó fer, per encarar la transició ecosocial necessària. En definitiva, ha d’esdevenir una eina que ha de contribuir a endegar polítiques i mesures per atacar les causes i les conseqüències del despoblament.
Quins aspectes importants del vostre àmbit d’actuació considereu clau treballar en un futur immediat als territoris rurals?
És imprescindible treballar des d'una òptica transversal, i que vagi a l’arrel dels problemes, que no separi en compartiments els diferents àmbits de la vida de les persones, les comunitats i els ecosistemes. Cal analitzar en comú quines han estat les causes principals de que els nostres territoris rurals estiguin com estan, i el paper que ha jugat en tot això el desenvolupament del món urbà i la seva consolidació com a model de producció i reproducció de la vida. Ara mateix, ens trobem recollint les conseqüències de la implantació d'un model de producció agroalimentària que va buidar el món rural, minvant el seu teixit social i comunitari, escapçant models de vida bastant resilients, i economies que avui anomenaríem circulars. Al mateix temps, se sumen nous reptes com la crisi climàtica i el col·lapse de la societat tal com l'hem coneguda. Tot això va acompanyat d'un seguit de solucions que no qüestionen aquest model de fals progrés, sinó que refermen el seu declivi, afavorint l'acaparament del poder en poques mans i apuntalant un concepte paradoxal com és el creixement sostenible en un planeta finit, que reforça les pràctiques extractivistesque continuen buidant i condemnant els territoris rurals.
Per tant, el primer punt és fer una anàlisi col·lectiva i fonamentada que ens serveixi com a punt de partida per abordar els reptes des de les seves arrels. En segon lloc, potenciar els espais de trobada i enxarxament entre agents diversos, amb models de governança horitzontals i eines i recursos per treballar solucions territorialitzades, socialment acceptades, econòmicament viables i ecològicament sostenibles. Cal, per tant, no només trobar tercers que ofereixin un solució temporal als reptes, sinó treballar perquè les poblacions locals s'impliquin en el disseny i el proveïment d'aquestes solucions. I, per descomptat, pensar el grau de coresponsabilitat que poden tenir-hi les ciutats, i la forma que aquesta pot prendre en aquest procés de dignificació de la vida a rural.
Com podeu contribuir des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya?
Els ateneus que formen part de la xarxa, cadascun des del seu context, poden continuar contribuint a visibilitzar maneres de fer més democràtiques, que sostinguin la vida de les persones i dels territoris. Poden encarregar-se, si no ho han fet encara, d'assegurar que aquest apropament integral (als territoris, a la gestió de recursos, als ecosistemes socials...) estigui present al seu ADN i als plans de treball, ja siguin a Ponent o a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, poden generar eines i adaptar metodologies que contribueixin a promoure solucions cooperatives i comunitàries als reptes actuals, tant als territoris urbans com rurals, ja que estan interrelacionats i són interdependents. Sense cap mena de dubte hem de consolidar les sinergies dins dels ecosistemes de l'ESS, i amb entitats com ARCA o l'Associació de Micropobles, entre moltes altres. Continuar compartint coneixement entre nosaltres i trobar maneres i recursos per portar a la pràctica experiències reals, que aporten solucions i valor, i que es puguin sostenir, si pot ser, en comú. Des de l'habitatge a l'energia o la mobilitat, sense oblidar que, si no abordem amb urgència el problema del relleu agrari, continuarem convertint els pobles en àrees de descans, socialment desarticulades i gens dinàmiques econòmicament, i la nostra sobirania alimentària tremolarà encara més.
Com creieu que l’Agenda Rural de Catalunya pot beneficiar el treball que feu des de les vostres entitats?
L'Agenda Rural de Catalunya, com he dit, pot posar sobre la taula un marc de bones intencions i de consens social, però el que obrirà la clau de la possibilitat és la posada en marxa de polítiques valentes, que s'adaptin a la realitat dels territoris rurals, que dotin de recursos suficients, que reconeguin espais de governança compartida... Els ateneus cooperatius comptem amb l'expertesa i la confiança de moltes persones i entitats dels nostres territoris, coneixem a fons els reptes a què ens enfrontem, i acompanyem i facilitem en la definició d'un model concret (econòmic, social, ambiental) que posi la vida al centre. En aquest sentit, creiem que l'Agenda Rural de Catalunya ens pot beneficiar en la mesura en que faciliti la continuació de la feina feta fins al moment, que ens doti d'eines per anar més enllà de les limitacions que hem tingut i tenim en diversos àmbits, i en que les administracions i altres agents amb qui treballem a diferents nivells, se la facin seva i la posin en pràctica.
