Com a societat hem de valorar el que ens aporta la transhumància: producció d'aliments, gestió forestal i conservació patrimonial

• Enguany s’ha celebrat la segona edició del "Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya". Un espai on s’han volgut donar a conèixer els beneficis d’un ofici que a dia d’avui es troba en una situació complicada.
  És cert que el nombre de caps d’ovins i d’explotacions s’ha reduït a la meitat en els últims 30 anys, però les dades també ens diuen que el nombre d’explotacions que fan transhumància es mantenen més o menys constants. Això ja ens està indicant que aquesta pràctica és rendible pel ramader, però a més a més com a societat hem de valorar el que ens aporta aquesta pràctica. El primer la producció d’aliments, carn i llet, de qualitat, aprofitant els recursos naturals del territori, aquesta ramaderia no té una dependència tan important dels pinsos com la intensiva, gestiona els boscos, té una forta vinculació amb el territori a través de les fires, i des del punt de vista patrimonial, els camins ramaders porten associats elements arquitectònics com cabanes, orris, abeuradors etc.. que cal protegir i valorar.
  
  
• La ramaderia extensiva i la transhumància generen també un servei ambiental al territori. Parlem de mitigació del canvi climàtic, reducció del risc d’incendis, manteniment del mosaic territorial...
  Sí, aquests temes es van parlar molt durant el Congrés. La ramaderia extensiva és un element fonamental per la lluita contra el canvi climàtic, el pasturatge conserva i gestiona grans extensions de pastura que retenen igual o més carboni que els boscos. Aquests serveis ecosistèmics, que tothom reconeix a la ramaderia, ara sembla que per primer cop apareixen a la nova PAC. A través dels Ecorègims es pagarà pel pasturatge extensiu i es comença a respondre així a la frase “qui contamina paga i qui conserva rep”. 
  
  
• La recent aprovació del "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC)" seria un primer pas cap al reconeixement de la tasca que desenvolupa el sector?
  És el primer de molts. La ramaderia extensiva necessita suport a tots els nivells, està en un moment delicat i aquest Pla, a part de recollir les dificultats que té el sector, també exposa els reptes i les problemàtiques a les que haurà de fer front el sector en els propers anys. Es detallen 69 mesures dividides en 6 eixos, amb accions com facilitar l’accés a la terra i el relleu generacional, potenciar la transhumància dotant de punts d’aigua i tancats pels ramats, o la diferenciació dels productes provinents de la ramaderia extensiva, entre d’altres. Bé, és un Pla molt ambiciós que caldrà seguir perquè es vagin complint totes les mesures i no acabi en un calaix.
  
  
• Un sector que, a la vegada, necessita organitzar-se i fer-se visible.
  Sí. És un tema que preocupa als ramaders i que molts cops ho comenten. No se senten  prou representats dins els organismes actuals i perquè això millori cal que s’articulin i s’organitzin com a sector.  
  
  
• Un altre dels reptes que s’ha fet palès durant el Congrés és la falta de relleu generacional. Ens pots fer cinc cèntims de la situació actual.
  És un dels principals problemes del sector. Amb les dades de l’últim cens agrari, el 66% dels titulars de les explotacions ramaderes de Catalunya tenien més de 55 anys i només el 4% menys de 34 anys. El primer punt per revertir aquesta tendència seria la viabilitat econòmica de les explotacions, que faria que fossin més atractives pels joves. També caldria millorar el funcionament de les ajudes a la primera instal·lació de joves agricultors i ramaders, no pot ser que un jove tardi 2 anys a rebre la subvenció des de que se li aprova l’ajuda. I també cal treballar amb el sector, amb els ramaders, per promoure el relleu cap a noves incorporacions, ja que el més habitual és que un veí ramader acabi adquirint el ramat i les terres de la persona que es jubila.
  En aquest sentit, als Pallars estem treballant amb diverses entitats com l’Escola Agrària del Pallars, l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, els sindicats, el Leader Pirineu Occidental o l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran entre altres, fent una formació enfocada a ramaders cedents, que ha sigut un èxit i que repetirem al 2023 i alhora la farem extensible a la resta de l’Alt Pirineu i Aran.
  També remarcar altres iniciatives que estan treballant en el relleu generacional com els Espais Test Agraris o la pròpia Escola de Pastors i Pastores de Catalunya.
  
  
• El manteniment, la valorització i la patrimonialització dels camins ramaders de Catalunya és també una de les assignatures pendents.
  Catalunya és de les poques comunitats autònomes que no té legislació pròpia en aquest àmbit, i això és molt necessari per protegir els camins ramaders. El procés a través del que es pot declarar un camí ramader com a tal, és la classificació. Amb aquest tràmit es reconeix legalment que el camí és públic, d’ús preferent ramader i que permet altres activitats compatibles. El fet de no tenir els camins classificats porta a que cada cop es vagin perdent, tant pel seu abandó com també perquè la propietat privada se n’apropia. Una de les conclusions dels seminaris que es van dur a terme durant el Congrés va ser que cal avançar amb la classificació de com a mínim els eixos principals dels Camins Ramaders de Catalunya.
  També al territori comptem amb dos projectes que valoritzen els camins ramaders, com són el Camí Ramader de Marina (camí ramader que uneix la Cerdanya amb el Penedès) i la Cabanera (que uneix el Pla d’Urgell amb la Ribagorça), dos camins històrics que ara es volen dinamitzar turísticament sense perdre l’ús tradicional de camí ramader.
  
  
• I si parlem de futur, objectius de cara a la tercera edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya.
  Al proper Congrés m’agradaria que es pogués parlar de la Llei catalana dels camins ramaders i que puguem explicar que les muntanyes estan plenes de ramats peixent i gestionant el territori.
  
  

 web: https://transhumancia.com/