Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

Conclusions de la jornada 'Valoració dels continguts LEADER en els programes de Desenvolupament Rural' de la REDR

Conclusions de la jornada 'Valoració dels continguts LEADER en els programes de Desenvolupament Rural' de la REDR.

Ahir, 29 d'octubre, la Red Española de Desarrollo Rural (REDR), xarxa de grups d'acció local va organitzar a Madrid la Jornada 'Valoració dels continguts LEADER en els programes de Desenvolupament Rural 2014-2020', en col·laboració amb la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política Forestal del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en el marc del Fons Europeu per a l'Agricultura i Desenvolupament Rural (FEADER).

Més de 100 assistents van acudir a la jornada, a la qual es van donar cita tècnics i gerents de Grups d'Acció Local, presidents de xarxes territorials, representants polítics i experts internacionals en desenvolupament rural.

L'objectiu de la jornada era analitzar i valorar els continguts LEADER que s'han presentat en els diferents Programes de Desenvolupament Rural (PDR) a nivell nacional i internacional, així com examinar el futur del desenvolupament rural comunitari.

La presentació va anar a càrrec de Begoña Nieto, directora general de Desenvolupament Rural i Política Forestal del MAGRAMA, i Aurelio García Bermúdez, president de REDR. La DG de Desenvolupament Rural va afirmar que des del Govern "sempre s'ha apostat per LEADER", alhora que va defensar la utilització de diversos fons per al desenvolupament rural, l'anomenat multifons. "Hem d'aprendre de les lliçons del passat, les sinergies entre fons poden evitar tant les anomenades zones de penombra (on no arriba cap subvenció), com la duplicitat de finançaments", va afirmar. A més, va concloure dient que "els destinataris més clars del multifons són, o haurien de ser, els Grups d'Acció Local". En la seva intervenció, Nieto també es va queixar de la "dificultat afegida" que suposa haver rebut els reglaments "tard", amb poc temps per preparar d'una manera eficient les estratègies. Tot i que ja s'ha presentat el Marc Nacional com a instrument de coordinació entre el Programa de Desenvolupament Rural nacional i els autonòmics, només s'han afrontat "mesures fonamentals".

José Luis Peralta, Cap del Servei Tècnic de la Subdirecció General de Programació i Coordinació de la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política Forestal del MAGRAMA, va inaugurar el panell d'experts. En la seva ponència va fer un acostament a la situació actual de la programació 2014-2020, a través de l'anàlisi de l'Acord d'Associació, el Marc Nacional i els Programes de Desenvolupament Rural. Peralta va defensar el sistema de prefinançament inclòs com a novetat en el PDR d'Espanya, bestreta que fa referència a les despeses de funcionament, animació, etc. També va valorar la rellevància de la programació d'estratègies, i la nova flexibilitat que presumiblement s'ha contemplat. "Els reglaments són més flexibles respecte al període anterior, on l'estratègia és la gran mesura". Durant la seva intervenció, va comparar les assignacions FEADER de tots dos períodes - "la quantitat és similar, canvia la part cofinançada, que és menor" - i ha remarcat que per dissenyar un model LEADER àgil i eficaç, que elimini les ineficiències, cal que els legisladors facin un esforç per simplificar la gestió administrativa dels GAL i les CCAA.

El següent ponent va ser Paul Soto, Team Leader de la Xarxa Rural Europea (ENRD - European Network for Rural Development), que va centrar la seva intervenció en l'Enfocament Local Participatiu, la cooperació i la Xarxa Rural Europea. Soto ha confirmat que hi haurà "16 o més països que utilitzaran FEDER o FSE per al Desenvolupament Local Participatiu (DLP)". Segons Soto, "el DLP és l'únic programa europeu on la societat civil dissenya les estratègies i selecciona els projectes". També va defensar la innovació dins de les estratègies rurals, i va convidar als assistents a seguir detectant quins són els nous jaciments d'activitat en el medi rural. No gaire d'acord amb algunes visions de la programació europea ("Els debats s'estan centrant molt en els procediments i poc en els continguts"), va afegir que l'enfocament participatiu xoca de front amb el tradicional enfocament de dalt a baix. "El DLP i les estratègies han de respondre a les necessitats de cada zona rural, i cadascuna d'aquestes és diferent i té les seves peculiaritats", ha dit, i ha afegit que "aquestes estratègies han de ser el cor de LEADER". Va acabar fent referència a la importància dels objectius SMART - "específics, mesurables, assolibles, orientats a resultats, data límit d'execució" i a la importància de comptar dins de l'estratègia amb un "pla de seguiment i avaluació no com una càrrega, sinó com una eina per avaluar la feina feta".

Després va arribar el torn del suec Hans-Olof Stålgren, coordinador a la Xarxa Rural Sueca de grups GAL, que va centrar la seva ponència en explicar la situació del Multifons al seu país. "A Suècia, els GAL poden usar 4 fons diferents amb 3 Programes: el Programa de Desenvolupament Rural, el Programa Marítim i de Pesca, i el Programa de Desenvolupament Regional i Social per mitjà del Desenvolupament Local Participatiu (un programa escrit especialment pel DLP )". Igual que Paul Soto, es va mostrar un ferm defensor del DLP ("l'objectiu a Suècia és que no hi hagi ni un sol territori rural sense Desenvolupament Local Participatiu"), que a través del Multifons multiplica els seus efectes. Tot i això, també va reconèixer que "no tots els fons són útils per a totes les estratègies o territoris", de manera que el model suec, va afirmar, intenta adaptar-se i combinar aquests diferents fons de forma eficient. Va concloure defensant la participació del major nombre d'actors en el medi rural per a un correcte impuls i desenvolupament dels territoris, ja que, segons Stålgren, "una mesura per reforçar el paper dels grups d'acció local és atorgar més pes al sector privat i a  la societat civil en la presa de decisions".

L'última ponent del matí va ser María Dolores Chiquero, que va explicar el Pla d'Acció de la Red Rural Nacional 2014-2020. Entre les novetats més destacades, va confirmar que a partir de 2014 la Red Rural Nacional "no té programa propi, sinó que formarà part del Programa Nacional com assistència tècnica". Va mostrar el seu compromís per mantenir un contacte permanent amb els grups GAL a través de Jornades i accions conjuntes, i va fer un resum dels objectius generals que perseguirà la RRN a partir d'ara, entre els quals s'inclouen "impulsar una major participació de les parts interessades en l'aplicació de la política de desenvolupament rural, millorar la qualitat de l'aplicació dels PDR, informar al públic en general i als potencials beneficiaris de la Política de Desenvolupament Rural i de les possibilitats de finançament, i potenciar la innovació en el sector agrícola, la producció alimentària, la silvicultura i les zones rurals".

Després del descans, es van iniciar les Taules participatives, en què representants de gairebé totes les comunitats autònomes van exposar la valoració dels continguts LEADER inclosos en els PDR's de cada CCAA, i que van ser remesos a la Comissió Europea el passat 22 de juliol. Els participants van ser: Lourdes Arruebo de Lope, presidenta de RADR; Belarmino Fernández Fervienza, President de READER; José Luis Bergillos López, president d'ARA; Margarita Gala Sánchez, gerent de REDEX; Miquel Rovira i Comas, president d'ARCA; Roberto Cordero Navarro, gerent del Consorcio Sierrra Oeste; Miguel Teixido Sotelo, gerent Euro Eume; Yolanda Marco Álvarez, gerent de Consorcio Eder; Ángel de Prado, President de HUEBRA; Marta García Herrera, representant de La Rioja; Malaquías Jiménez Ramírez, gerent de La Manchuela; Ana Fernández Lavín, gerent de MENDINET; Josep Martínez Buils, gerent del GAL Eivissa i Formentera; i Felipe González de Canales, Secretari General de REDER.

En general, les intervencions van girar al voltant del grau de participació dels Grups i Xarxes Territorials en l'elaboració dels PDR de cada CCAA. Va haver-hi valoracions molt positives, en què els representants van reconèixer una estreta col·laboració i una àmplia participació en l'elaboració d'aquests PDR (Astúries, País Basc, Catalunya, Extremadura), davant d'altres de caire contrari, en les quals molts grups van afirmar que la seva participació ha estat escassa -com en el cas de Navarra, la Rioja i Castella i Lleó- o, encara pitjor, "inexistent" en el cas de Galícia, Madrid i Castella-la Manxa. Un altre dels temes més recurrents va ser l'ús del Multifons, del qual diverses comunitats autònomes van confirmar la seva aplicació en aquest nou període, mentre que d'altres van reconèixer que, tot i que han intentat que s'implementi en el seu territori, les autoritats s'hi han negat. Entre els que aplicaran el Multifons trobem, de moment, Astúries, Aragó, Catalunya i Balears. Felipe González de Canales, secretari general de la Red Estatal de Desarrollo Rural, ha destacat la "importància d'haver inclòs el Multifons en el Marc Comunitari", el paper "decisiu" dels GAL en el medi rural dins del nou període de programació, i va criticar la "poca afecció" que ha mostrat el Ministeri d'Hisenda cap al Multifons.

Per la seva banda, Aurelio García Bermúdez, president de la REDR, va fer una valoració final sobre la jornada: "Queda molta feina per fer, tant a nivell d'estratègies com de Programes de Desenvolupament Rural", va afirmar. "Estem contents per l'organització d'aquesta jornada, en la qual cada Comunitat Autònoma ha pogut mostrar els seus avenços i la seva situació, però la situació és agredolça perquè també hem vist que hi ha comunitats que han tingut una nul·la, escassa o insuficient participació en l'elaboració de les seves estratègies i PDR, amb el que no estem en absolut d'acord".
"Ens queda seguir treballant per aconseguir que en aquest nou període de programació, el medi rural segueixi generant les il·lusions de l'anterior període", ha conclòs.

Informació i fotografies: REDR