Treballem per defensar el dinamisme i les oportunitats del món rural amb un relat en positiu i optimista. Volem que el Pirineu sigui un “territori amable per viure-hi”

• El Consorci Leader Pirineu Occidental inicia el nou període Leader 2023-2027 sense canvis en el seu àmbit d’actuació .4 comarques i 41 municipis amb unes característiques i, a la vegada, necessitats molt diferents. Com es gestiona un territori tan divers?
  L’àmbit de treball del nostre grup són les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Aquest territori té unes característiques pròpies de les zones de muntanya com són l’orografia, un elevat percentatge d’espais naturals protegits, l’abundància de recursos naturals i de biodiversitat, un ric patrimoni natural i cultural, una baixa densitat demogràfica i una població envellida, la tendència al despoblament, el sector serveis com a principal sector econòmic i un sector agrari clau en la gestió del paisatge, entre d’altres.
  Algunes dades importants per entendre la seva casuística particular són que tot i tenir una extensió que representa el 12% del territori català, sols representa 0,4% de la població i el 0,7% d’empreses de Catalunya. A banda, la manca d’infraestructures de comunicació internes i externes, converteixen el territori en la zona més aïllada del país respecte els grans nuclis de població. I d’un total de 364 entitats de població, la majoria micropobles, les 2 poblacions més grans tenen entre 5.000 i 6.000 habitants.
  En termes de gestió, tot i que la distribució del pes dels sectors econòmics difereix entre municipis i comarques, els trets comuns segueixen essent superiors. Més enllà de les dificultats ens és possible trobar les oportunitats per treballar pel territori de forma conjunta, intentant donar cabuda a les diferents necessitats i reforçant el treball en xarxa.
  
  
  
• Cada grup Leader ha definit la seva Estratègia de Desenvolupament Local (EDL) 2023-2027 juntament amb les entitats del seu territori. Ens podries detallar com ha estat el vostre procés participatiu i qui hi ha participat?
  En el nostre cas vam optar per establir els 7 reptes identificats a l’Agenda Rural de Catalunya (ARC) com a columna vertebral del procés participatiu i la redacció de l’estratègia. Vam analitzar les estratègies locals de les nostres 4 comarques, elaborades durant els 2 anys anteriors, identificant els àmbits de treball amb més presència a les planificacions territorials del Pirineu Occidental, i vinculant-los amb els reptes de l’ARC.
  A partir dels resultats obtinguts vam elaborar 3 formularis online amb l’objectiu d’afavorir la priorització dels reptes i recollir propostes d’accions per part dels membres del Ple del Consorci, els ajuntaments i les EMDs, les entitats clau, la població local i els joves, obtenint un total de 92 respostes.
  Posteriorment, vam fer 4 sessions participatives obertes, amb una mitjana de 18 participants per sessió, on es van analitzar els reptes prioritzats com a resultat de les respostes als formularis, i es van concretar subreptes i propostes d’acció per cada eix estratègic. Finalment es van definir els objectius, les línies de treball i les accions concretes per donar solució a aquests reptes.
  El resultat és una estratègia molt enfocada a l’acció, viable i coherent amb les capacitats i el marc d’actuació del CLPO, alineada amb la resta d’agendes locals i del món rural, i elaborada en un temps rècord gràcies al treball conjunt de l’equip tècnic del grup, de l’empresa mOntanyanes, d’ARCA i dels actors i les entitats del nostre territori.
  
  
  
• Una Estratègia on s’analitzen les oportunitats i les necessitats del territori de cara al nou període i d’on sorgeixen les línies de treball més rellevants.
  L’estratègia del CLPO pel proper període s’estructura en 5 línies de treball:
  La 1a línia de treball s’adreça a facilitar l’arrelament i la qualitat de vida de la població local. Tenim un poblament escàs i molt dispers, amb una població envellida on els joves no arriben a representar el 15%. Dos terços dels nostres municipis són micropobles (<500hab), i aproximadament la meitat no tenen escola d’educació primària i no tenen cap equipament cultural. A més l’oferta assistencial es concentra a les capitals de comarca. Per aquests motius, es proposa treballar per millorar els serveis a la població, especialment a la gent gran i als col·lectius vulnerables, a través de la dinamització d’espais comunitaris als nuclis petits, la promoció de la cultura i la visualització de les oportunitats laborals per als joves.
  
  La 2a línia de treball s’enfoca a impulsar models econòmics, energètics i de mobilitat que contribueixin a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la millora de la gestió forestal. Davant l’escenari al qual ens aboca el canvi climàtic i tenint en compte que el 55% del nostre territori està inclòs al PEIN de Catalunya, i el 50% del territori està ocupat per bosc, un 64% del qual propietat pública, i sols un 4% es pot considerar superfície ordenada, es proposa treballar per crear espais de reflexió i planificació territorial dels recursos energètics i hídrics, i potenciar la viabilitat del sector forestal.
  
  La 3a línia de treball es basa en dinamitzar i diversificar l’economia local. S’ha detectat que un important nombre de negocis i comerços no tenen continuïtat, i per tant es veuen avesats al tancament, debilitant més el teixit empresarial, molt enfocat en determinades zones al turisme, especialment turisme de neu. En aquesta línia es vol impulsar el relleu de determinats negocis en traspàs, treballar per incorporar la formació especialitzada en oficis, donar suport a nous models de negoci i al turisme regeneratiu.
  
  La 4a línia de treball es centra en vetllar per la continuïtat de la pagesia de muntanya com a sector estratègic del territori. Una tercera part del territori és superfície agrària útil, i el 5,7% de la població treballa al sector agrari, i existeixen prop d’unes 80 indústries agroalimentàries. Tot i això, en els darrers anys s’ha incrementat l’abandonament de terres i de l’activitat ramadera. Aquesta situació té un important impacte en termes de sobirania alimentària, de la gestió del paisatge pirinenc i del potencial del sector agroalimentari. Per això, les accions plantejades s’adrecen a facilitar el relleu generacional en coordinació amb la Taula de Relleu Agrari del Pirineu i fomentar estructures i serveis compartits a partir de les necessitats del sector.
  
  La 5a línia de treball és transversal a tota la resta i consisteix en millorar la governança i la comunicació del grup, tant interna com externa amb la resta d’agents del territori.
  
  
  
• Una Estratègia que de ben segur ha introduït nous eixos de treball.
  Hi ha hagut un gir important respecte a l’estratègia anterior, amb un enfoc més alineat a les grans estratègies i agendes com l’ARC i els ODS, però al mateix temps amb unes propostes més concretes d’accions a desenvolupar a nivell local en el proper període 2023-2027.
  Un enfoc més social i medi ambiental, que intenta donar resposta als reptes del territori que han guanyat pes en els darrers anys:
  - Els grans reptes globals: la crisi climàtica i la crisi energètica.
  - Els reptes intrínsecs del territori: l’envelliment de la població, la dificultat del retorn de la gent jove formada, la dependència econòmica del sector serveis o el dèficit de serveis per a les persones.
  - Reptes que s’han intensificat en aquests darrers anys: la dificultat per accedir a un habitatge digne i assequible, noves fórmules que permetin una mobilitat més sostenible i el relleu generacional.
  
  
  
• Unes línies de treball que estan en consonància amb els reptes que s’han fixat a nivell de país a l’Agenda Rural de Catalunya?
  Totalment. La nostra estratègia parteix dels reptes identificats a l’Agenda Rural de Catalunya. En concret les línies de treball volen donar resposta als reptes de: Persones, el benestar i el repte demogràfic, Transició ecològica, Sistema Agroalimentari, Sistema Forestal,  Innovació, dinamització econòmica i social, i Governança.
  A més, el fet que tots els GAL de Catalunya compartim aquests reptes identificats a l’Agenda Rural, i moltes de les accions planificades, crea sinèrgies per desenvolupar els projectes de cooperació dels grups i multiplica el seu efecte a nivell de canvis tant locals com globals, i a nivell de l’elevació de polítiques i la cohesió territorial.
  
  
  
• En el Leader 2023-2027 també es reforça el paper de decisió dels Grups GAL tot incloent una partida de fons que us permet executar projectes propis al territori.
  Els grups d’acció local disposem d’un seguit d’eines per tal d’implementar les nostres estratègies que són principalment els ajuts Leader, els projectes de cooperació i la dinamització territorial a través del treball en xarxa amb la resta d’entitats.
  Hem enfocat la proposta de línies de treball i el pla d’acció d’acord a la seva possible aplicació a través dels criteris de valoració i priorització per la concessió dels ajuts, el disseny i participació en els projectes i les possibles aliances amb agents del territori. Disposar de fons per executar projectes propis al territori incrementarà els mecanismes dels que disposem, i ens permetrà realitzar actuacions a mode de proves pilot i innovació, reforçant les tasques que fem a través dels projectes de cooperació.
  
  
  
• A les acaballes del període 2014-2023, i basant-te en la teva experiència com a tècnica del Consorci, que ha significat el Leader per al teu territori?
  El programa Leader, tot i jugar un paper relativament discret al territori, ha permès consolidar una inversió d’entitats públiques i privades gràcies als ajuts Leader que representa un impuls important a la nostra economia i al teixit empresarial del Pirineu Occidental. En concret en aquest període el CLPO ha certificat 175 projectes, amb un import d’ajut total de 4,8M € que es tradueix amb una inversió aproximada de 15M €. A banda, tot i l’elevada burocràcia en la tramitació dels ajuts, l’acompanyament tècnic ha fomentat una ordenació en termes documentals de les empreses locals.
  La participació i dinamització dels projectes de cooperació com són Odisseu, Enfocc, Gustum, FER, Cowocat rural i Start Up ens ha permès contribuir al retorn de joves, la millora de la gestió i sostenibilitat energètica, la promoció del producte agroalimentari local, l’emprenedoria a les escoles, difondre nous models i espais de treball com el coworking i la formació de les empreses. De forma principal hem treballat per millorar la visualització de les petites empreses i autònoms que ofereixen activitats en l’entorn natural amb el projecte Leader Natura. I també un canvi de paradigma en termes de turisme regeneratiu, paisatge i biodiversitat amb al projecte estratègic Gratitud Pallars_Responsabilitat social i turística, que hem coordinat junt amb l’associació Marques de Pastor.
  
  
  
• I de cara al nou període que ara iniciem, algun propòsit?
  El principal propòsit seria canviar la imatge del Pirineu d’un “territori turístic per visitar” per la d’un “territori amable per viure-hi”. Defensar el dinamisme i les oportunitats del món rural amb un relat en positiu i optimista.
  També una coordinació territorial que garanteixi implementar de manera organitzada i conjunta les línies estratègiques del territori, per obtenir un major impacte en les accions i optimitzar els recursos econòmics i humans.
  En termes d’accions més específiques iniciem el nou període posant especial èmfasi en crear oportunitats en els petits pobles, incentivar l’envelliment actiu, recuperar oficis, facilitar el relleu generacional, en especial l’agrari, contribuir a que els menjadors escolars ofereixin el màxim de producte local i de qualitat, i accions locals i sectorials per l'adaptació al canvi climàtic.

El Consorci Leader Pirineu Occidental actua a les quatre comarques d’alta muntanya del Pirineu Occidental català: l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Una orografia molt muntanyosa, amb altituds que van des dels 350 m del Pas de Terradets fins als 3.143 m de la Pica d’Estats, cim més alt de Catalunya. Es tracta d'un territori amb una gran riquesa de recursos naturals, convertint el paisatge en el principal atractiu turístic de la zona.
La manca d’infraestructures de comunicació internes i externes converteixen aquest territori en la zona més aïllada del país respecte els grans nuclis de població.