Dones rurals: ajuda i visibilitat per refermar el seu valor estratègic en el territori
Les dones rurals, espanyoles i de la Unió Europea (UE), han estat figures fonamentals històricament en el sector agrari, però la falta de visibilitat del seu treball i la masculinització de l'àmbit primari han ocultat l'esforç i el paper exercit en el manteniment de l'activitat econòmica en el territori.
Les dones rurals del segle XXI emprenen, reclamen ajudes públiques i privades, i defensen el seu protagonisme al capdavant de les explotacions i les empreses agroalimentàries, en un esforç per ocupar el lloc públic, econòmic i social que es mereixen.
Segons dades oficials sobre emprenedoria de la dona en agricultura i ramaderia, prop del 30% dels propietaris de granges a la UE són dones; a Espanya, el 9% de les explotacions està gestionada per una dona, però es tracta d'un percentatge que previsiblement augmentarà, ja que més de la meitat dels que decideixen emprendre en el món agrari són de sexe femení.
Segons subratlla la directora de Desenvolupament Rural i Política Forestal del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (Mapama), Esperanza Orellana, les dones rurals són "crucials" per contribuir a fixar població al territori i assegurar el relleu generacional. Orellana destaca, en aquest sentit, el paper de la Política Agrícola Comuna (PAC) per impulsar i posar en valor el treball de les dones rurasl; especialment, els fons del segon pilar que recullen mesures amb aquesta finalitat. Són uns recursos que ajuden a "fixar" les dones en el medi rural, "millorant les seves condicions d'igualtat i el seu accés a l'ocupació i l'activitat econòmica", afegeix Orellana.
Dones rurals i emprenedores
Les emprenedores del món rural espanyol tenen en l'empenta el seu segell distintiu, com Susana Blázquez, qui va crear el 2013 a Villarejo (Albacete) una granja d'ous ecològics - "El Kirinal" - perquè era un dels somnis que va tenir el seu marit quan era un nen. Té un parc de 360 gallines i amb previsions de créixer tant en producció com en desenvolupament tecnològic per aconseguir major quota de mercat. Blázquez demana que tot el seu esforç i l'emprenedoria de les dones rurals tingui més suport en els programes públics d'ajudes i llança un missatge que, al seu torn, és el lema de l'empresa: "Si pots somiar-ho, pots fer-ho".
No gaire lluny d'allà, a Ossa de Montiel, Francisca Muñoz, va agafar el testimoni del seu pare al capdavant d'una empresa que integra des de la producció a la transformació i la comercialització de plantes aromàtiques i per condiment, així com producció de vi i oli d'oliva. Muñoz ha convertit la seva empresa en un referent del sector de la destil·leria i assecat d'aquestes plantes per vendre-les com olis essencials en cosmètica i perfumeria, o com a condiment per a alimentació, com és el cas del pebrot per pebre vermell.
Assegura que el seu cas no és habitual a la zona perquè la dona, en línies generals, té "por al fracàs", però anima a acabar amb aquests temors i posar-se en marxa.
També es va posar al capdavant de l'empresa familiar Esther Pinuaga, toledana de Corral d'Almaguer, per gestionar les vinyes i el celler que va començar a treballar el seu avi i va continuar el seu pare. Amb la seva arribada a l'empresa, Pinuaga ha apostat pel turisme enològic, per noves varietats de vi i per l'exportació. Segons la seva opinió, les dones aconsegueixen fer-ne més "sensibilitat" al negoci i estan adquirint millors posicions en el mercat i en les negociacions comercials del sector vitivinícola.
Susanna, Francisca i Esther són tres exemples de dones rurals empresàries que treballen diàriament per fer créixer el seu negoci en un entorn encara masculinitzat, en el qual falten ajudes i suports perquè la dona consolidi el seu paper com a figura clau en el camp.
FONT: EFEAGRO
