Dubravka Suica, vicepresidenta de la Comissió Europea i comissionada de Democràcia i Demografia: «Les regions que pateixen despoblament no han de patir també una disminució en les inversions»

Suica insisteix durant aquesta entrevista a Ical que vol fer "les regions rurals atractives" i creu que la pandèmia de la Covid-19 ha fet a moltes persones plantejar-se la importància del món rural. Políglota -parla serbocroat, anglès i alemany, va ser professora d'aquesta última llengua abans de dedicar-se a la política-, va ser alcaldessa de la seva ciutat, la coneguda com a 'Perla de l'Adriàtic', durant nou anys.

Vostè va visitar Castella i Lleó fa gairebé un any i va poder veure de primera mà el desafiament demogràfic al qual s'enfronta la Comunitat. Quina impressió li va donar i quines conclusions va sostreure de la visita?

No només vaig viatjar a Valladolid sinó que vaig anar a diversos pobles petits per veure les seves realitats i escoltar els problemes de la població. També vaig veure solucions molt innovadores que han retornat a la Comunitat un augment de l'activitat, amb infraestructures, companyies i centres de recerca. A més, en aquest mateix viatge vaig visitar una regió del sud dels Països Baixos, que està patint problemes molt similars [a Castella i Lleó] de despoblació. El que vaig fer va ser aprendre del que vaig veure i veure com podem ajudar a les diferents regions perquè comparteixin les seves experiències i ajudar a tots aquells que tenen davant seu un repte similar.

Al novembre, la Comissió Europea va tancar la consulta pública sobre l'estratègia a llarg termini per a les zones rurals. És possible tenir detalls d'aquest pla que està previst que es presenti al juny?

La consulta pública es va tancar al novembre i va obtenir més de 2.000 respostes. Estem ara analitzant-les per poder calibrar bé la nostra visió a llarg termini. L'objectiu és respondre a les expectatives de la població que viu en aquestes zones rurals, no volem una visió des de la bombolla de Brussel·les. En principi, tindrem les primeres conclusions d'aquesta consulta pública al mes de març, i després al mes de juny presentarem la nostra estratègia. Volem treballar amb els països, per tenir eines que facin a les àrees rurals atractives, vibrants i dinàmiques.

Entre les qüestions del Pla sobre zones rurals hi ha la definició legal de què és una zona amb crisi demogràfica? Podria ser una definició similar a la dels fons de Desenvolupament Rural (zones escassament poblades amb menys de 12,5 hab. o àrees que han perdut de mitjana un 1% de població anual entre 2007-2017)?

Si em permet dir-ho, la nostra ambició és tenir una nova perspectiva, no volem limitar-nos a les definicions. La nostra referència serà la combinació entre la definició de zones escassament poblades dels tractats [europeus] i les conclusions del Consell Europeu del mes de juny sobre els fons destinats a les àrees que pateixen despoblament [que recull també els territoris que han perdut un 1% de la població entre 2007 i 2017]. Volem una visió a llarg termini: estem parlant de revitalitzar àrees rurals d'estats membres molt diversos, a través d'una transformació digital i verda, ambdues prioritats d'aquesta Comissió.

Un dels problemes que pateixen les àrees rurals és també l'accés a Internet. Ho tindrà també en compte el Pla?

Sí, és clar. Això també forma part de l'estratègia europea. La nostra Comissió aspira que les zones rurals tinguin un accés total a la banda ampla d'aquí a 2025, fet que també forma part dels objectius de l'estratègia de 'la granja a taula'. Volem que això només sigui el punt de partida, perquè volem que les àrees rurals també formin part de la transició digital, volem una transformació que faci més fàcil l'accés als serveis en àrees remotes. Més treballs per a les àrees rurals significa més oportunitats. Amb la Covid-19, hem vist com són d'importants i atractives les zones rurals. I ho continuen sent.

Ha calculat la Comissió quants fons serien necessaris per frenar la despoblació?

La despoblació és un fenomen complex: no es tracta de frenar-lo, sinó de trobar altres formes de fer a aquestes regions demogràficament atractives, buscant que estiguin millor connectades, amb millors serveis, amb millors perspectives, netes, amb energia sostenible i infraestructures i habitatges adequats. Es tracta de crear oportunitats i no hi ha un fons específic. El que volem és trobar formes de donar suport i acompanyar les regions amb un desafiament demogràfic, o bé a través de l'adaptació o amb mesures de mitigació. L'important és que les regions que pateixen la despoblació no hagin de patir de forma paral·lela una disminució de les inversions, perquè això té un efecte negatiu en el benestar de les persones. Tenim un objectiu: ningú ha de quedar-se enrere.

Vostè parla de fer més atractives les regions que pateixen la despoblació. Què pensa sobre aplicar una fiscalitat més favorable a les zones despoblades?

Deixeu-me dir-ho així: No hi ha una solució universal per a totes les regions. Es pot aplicar solucions diverses, però al final el més important és el benestar dels ciutadans. Com ja he dit, l'important és que ningú es quedi enrere; però, sobretot, que ningú senti que s'ha quedat enrere. En aquests moments, Europa està vivint una transició demogràfica, la despoblació és una tendència en algunes àrees i el que volem és oferir una nova perspectiva, a través de la transformació digital. La fiscalitat és una cosa que és competència exclusiva dels estats, podem fer recomanacions, però al final la decisió és sempre dels estats membres.

També hi ha la qüestió de la baixa natalitat, que afecta especialment al sud d'Europa. Abordar-ho podria ser també una solució a la despoblació?

La reducció de la taxa de natalitat és una tendència demogràfica, que no només afecta les àrees rurals, afecta tota Europa i a altres llocs. No ho definiria com un problema, perquè al meu entendre és una qüestió d'elecció. És una conseqüència de la nostra manera de viure, és una tendència que necessita que es prengui en consideració a l'hora d'elaborar polítiques, però no és una cosa que es pugui revertir amb una llei miraculosa. L'important és que els ciutadans europeus, les dones europees, se sentin recolzades, que les dones se sentin segures, i que puguin ser lliures de decidir si volen tenir un fill o cinc; que hi hagi mesures per assegurar la conciliació laboral i familiar, i que tinguin treballs decents. Això és el que seria positiu per al benestar dels ciutadans, per al benestar de les dones. En definitiva, donar seguretat a la població perquè si, ho desitja, pugui ampliar la família. La demografia es basa en tendències a llarg termini, i el pla a llarg termini per a les zones rurals és una oportunitat per a aquestes àrees perquè siguin un lloc per a les famílies, per als nens, per a les empreses i per a tothom.

En algunes zones d'Itàlia, s'ha acollit a refugiats i migrants que viuen en pobles que solien patir despoblació. Podria ser una solució?

És una qüestió complexa, però si es tracta d'una migració legal, sí. Si les persones de la Unió Europea o aquelles que volen fer de la Unió Europea el seu lloc per viure trien zones rurals, podria ser positiu. En general, l'experiència en les zones rurals és positiva, perquè solen ser comunitats acollidores per la seva mida reduïda, i solen facilitar la integració i la inclusió, així que una mesura així es podria donar suport. Però sempre que sigui migració legal.

Vostè també està al capdavant de la Conferència sobre el Futur d'Europa, que vol abordar qüestions que afecten els ciutadans europeus. Què s'espera d'ella?

La meva cartera es diu Democràcia i Demografia; i al principi del meu mandat, els periodistes o els ciutadans em preguntaven quina era la connexió entre ambdues. Doncs bé, tot està interconnectat. Les persones en zones rurals poden creure que els han deixat enrere, i això pot provocar que es culpi a la democràcia, deixant de participar en les eleccions o deixar de creure en les institucions. Però no és a la democràcia a la qual s'ha de culpar, sinó que tot es deu al canvi demogràfic, per això és important explicar que les zones rurals han d'adaptar-se a la seva situació. I això és la Conferència d'Europa: el que volem és estar més a prop dels ciutadans, volem apropar-nos a ells, escoltar els seus problemes, les seves preocupacions, les seves idees, les seves propostes. Volem que els ciutadans puguin expressar la seva veu, més enllà de les eleccions, no només a les urnes cada cinc anys, volem escoltar per servir millor als ciutadans i fer una Europa amb un futur millor. Per llançar aquesta Conferència, que a causa de raons epidemiològiques no s'ha pogut fer en persona, la Comissió presentarà una plataforma multilingüe perquè la població pugui fer propostes i tenir idees. Nosaltres les analitzarem i a veure si es poden traduir totes aquestes peticions en polítiques.

Una darrera pregunta. La crisi demogràfica és reversible?

És clar que sí. Aquesta és la primera vegada que la Comissió Europea té una cartera dedicada a la demografia. Hem vist que la població s'està reduint en algunes zones i que, si seguim d'aquesta manera, sense adoptar cap canvi, en 2070 la població europea només representarà el quatre per cent de la població mundial. Això tindria un enorme impacte en la nostra economia, en el mercat laboral, etc. Aquesta és la raó per la qual volem abordar aquesta qüestió. No obligarem les persones a tenir més fills, el que volem fer és crear l'ambient ideal per a les famílies que ho desitgin. Per això, des de la Comissió Europea volem posar sobre la taula una agenda en què totes les polítiques, incloses les econòmiques, tinguin en compte el desafiament demogràfic.

FONT: Red Española de Desarrollo Rural