"El coworking, un catalitzador pels territoris rurals"
La situació que estem vivint actualment ha fet augmentar l’interès pel teletreball i, en alguns casos, pels espais de coworking. Així, i de retruc, el coneixement del coworking per part de la ciutadania, fins ara poc avesada a aquest concepte, esdevé a poc a poc una realitat de valor afegit per persones emprenedores i teletreballadors que concilien vida familiar i laboral. Una oportunitat per aquests espais col·laboratius i per les zones rurals que en surten reforçades, pel creixent interès de molts ciutadans per retornar a pobles més petits amb major qualitat de vida. Cèlia Clotes i Trapote, tècnica de l’ARCA responsable de l’acció Coworking del projecte “BCN Smart Rural”, ens explica com aquesta nova filosofia de treball pot ser un revulsiu pels territoris rurals.
- El coworking s’ha convertit en un dels conceptes de referència d’aquests darrers mesos. Per als que no coneixen aquesta filosofia de treball, ens pots explicar en què consisteix?
El moviment coworking és una filosofia i metodologia de treball que agrupa un conjunt de professionals independents estretament vinculats a les noves tecnologies, els quals comparteixen un espai físic i virtual de treball flexible, coneixements i idees, sota un concepte de comunitat i sostenibilitat. El concepte és viu i en constant evolució, entenem el coworking com una innovació social en l’àmbit laboral que dona resposta a unes necessitats concretes com són per exemple el sentiment de pertinença a un grup, el foment de la creativitat, la conciliació laboral i familiar, el reequilibri territorial, la retenció i atracció de talent, etc. L’heterogeneïtat dels espais és un dels trets característics i una de les seves majors riqueses. Hi ha espais de coworking de gestió pública, privada i mixta, alguns d’ells especialitzats en una temàtica o àmbit professional concret, i d’altres de tipus transversal, que acullen bona part de les activitats professionals. - Espais inicialment situats a les grans ciutats que s’han obert pas a les zones rurals?
Sí, tot i no tenir un consens per saber quina va ser la primera ciutat a acollir un espai de coworking, si Berlín o San Francisco, el seu origen és clarament urbà. De mica en mica, i amb l’èxit del concepte a nivell mundial, els espais arriben també a les zones rurals, on s’estenen com una eina de retenció i atracció de talent que aporta dinamisme social i econòmic a uns territoris on el despoblament era una dinàmica constant.
A Catalunya aquests espais de coworking rurals es fan cada cop més presents gràcies al projecte “COWOCAT_RURAL”, liderat pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre-Terra Alta. Una iniciativa que ha permès vertebrar una xarxa de gairebé 30 espais de coworking rural coordinats que ofereixen allotjament a persones emprenedores i teletreballadores, així com un conjunt de serveis associats. El projecte també realitza tasques de foment, sensibilització i atracció de nous coworkers al conjunt de la xarxa a través de diverses actuacions. Una transició que s’ha vist afavorida per iniciatives com la llei del teletreball, aprovada recentment. L’aposta per la implantació de les noves tecnologies arreu del territori català ha estat una aposta estratègica com a país. El 4 d’agost de 2020 es va publicar el “Decret 77/2020”, pel qual es regula la prestació de serveis en modalitat de teletreball per al personal de l’administració i els seus organismes autònoms. El decret facilita la conciliació laboral-familiar, la motivació i l’orientació als resultats i, alhora, fa una ferma aposta per la mobilitat sostenible i la lluita contra el canvi climàtic.
Paral·lelament, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, va licitar a finals de 2019 les obres que permetran fer arribar a totes les capitals de comarca catalanes la fibra òptica i, pel 2023, la connexió de tots els municipis. En aquesta línia, l’“Estratègia 5G” de Catalunya inclou el desplegament d’aquesta tecnologia a diversos territoris, impulsant a la vegada projectes pilot com el “CoEbreLab 5G Rural” a les Terres de l’Ebre. - I els avantatges de treballar en un espai de coworking?
El valor afegit de treballar en un espai de coworking contempla diferents virtuts: des de poder superar l’aïllament de l’emprenedor o el teletreballador que es troba sol a casa i passar a sentir-se un membre més d’un espai i una comunitat; al fet de poder conciliar i separar la vida laboral i familiar millorant la seva eficiència en el treball d’una manera flexible; o bé tenir un espai on poder compartir inquietuds idees, opinions, establir sinergies i co-crear nous projectes amb altres emprenedors.
Els coworkers (les persones que treballen des d’un espai de coworking) també valoren molt el fet de poder reduir els seus desplaçaments i poder anar caminant a la feina, a fer encàrrecs o bé a gaudir de les seves aficions. No oblidem que els espais de coworking són molt versàtils i alguns d’ells ofereixen infinitat d’activitats per a poder gaudir de moments d'oci com ioga, tallers de pintura, afterworks, etc. Els espais també permeten abaratir costos a aquells projectes que haurien d’assumir la inversió d’obrir o mantenir una oficina de manera individual. I finalment alguns d’aquests espais s’ubiquen en edificis amb un alt valor arquitectònic i històric en desús, i han estat recuperats com a espais de coworking, és el cas per exemple, d’una antiga fàbrica d’embotits o d’antigues adoberies. - Una de les primeres actuacions del projecte “BCN Smart Rural” ha estat l’edició de l’estudi "Els espais de coworking en l’àmbit territorial del BCN Smart Rural".
Aquest va ser l’inici de l’actuació, conèixer els espais de coworking d’aquest territori per poder tenir una radiografia del seu estat i de les seves necessitats per després plantejar les accions d’acompanyament i suport. Arran de l’Estudi, sabem que comptem amb 25 espais de coworking, d’entre els quals en tenim un 70% d’iniciativa privada. El conjunt d’espais suposen gairebé 20.000m2 de superfície dedicada al treball col·laboratiu. Aquests espais són en la seva majoria de tipus transversal i acullen diversitat de professionals, però en contrapartida tenim 11 espais especialitzats sobretot en publicitat, màrqueting, comunicació; indústria i activitats creatives; i TIC i programació web. A través de l’Estudi també hem pogut identificar 5 línies de treball que inclouen: difusió- cerca de perfils professionals especialitzats; dinamisme i competitivitat dels espais; associacionisme i networking; coneixement; i coordinació i millora de les infraestructures dels espais. Finalment, l’Estudi també ha identificat 5 exemples de bones pràctiques entre aquests espais que són projectes pioners i innovadors en el seu àmbit pel seu valor: Can Serrat, residència d’artistes coworking i coliving; Espai Gràfic-Espais del REC; Espai Vit; La Fàbrica i La Maca. Un teixit empresarial format per més de 400 coworkers i 200 empreses. Així mateix, a més de la tasca de prospecció directa dels espais, vam voler conèixer quina era la tipologia de les empreses allotjades, el nombre de treballadors i el seu perfil professional. D’aquesta informació vam poder extreure que els 25 espais acullen un total de 187 empreses i que representen en total més de 400 coworkers vinculats. Ens trobem llavors amb un teixit empresarial ric i divers en el que predominen -segons la classificació CNAE-, les activitats professionals i tècniques i les empreses dedicades a la informació, la comunicació i les TIC. - L’acompanyament als espais de coworking i als seus dinamitzadors és clau pel funcionament de les comunitats de coworking. Quines accions heu impulsat?
El projecte “BCN Smart Rural” té una actuació concreta centrada a acompanyar i recolzar aquests espais. Un suport centrat a oferir assessorament tant a administracions públiques i privats que volen obrir un espai de coworking, com a fundadors d’espais que volen ampliar les seves comunitats i oferir nous serveis; amb l’objectiu facilitar d'eines de gestió, formació i difusió entre els espais i la captació de nous coworkers. Des de l’inici del projecte s’han fet 12 assessoraments personalitzats. A través d’aquesta actuació també s’ha creat un butlletí electrònic destinat a espais de coworking per tal de fer difusió dels actes i esdeveniments que impulsen i, a la vegada, ser una eina de suport pel que fa a la comunicació; i a nivell formatiu s’han realitzat dos webinars amb experts i referents del sector, un d’ells centrat a oferir noves estratègies davant la covid-19 i el segon dedicat a identificar eines per a la gestió tot facilitant el networking. Finalment, i en coordinació amb el projecte “COWOCAT_RURAL”, s’ha donat l’opció als espais de coworking “BCN Smart Rural” d’esdevenir espais amics de “COWOCAT_RURAL” a través del “Rural Pass”. Una eina que facilita la mobilitat dels coworkers del medi urbà cap al rural establint així una interconnexió entre dos medis que es necessiten mútuament per avançar. - I si parlem de futur, quins serien els següents passos?
Doncs els següents passos a fer es van definir en els darrers dels webinars formatius de manera participativa. Així es van prioritzar dues línies de treball: fomentar la col·laboració público-privada en aquells municipis que no disposen d’espai de coworking públic, i crear una estratègia de difusió conjunta o campanya de visibilització als mitjans de comunicació.
En el cas de les col·laboracions público-privades fa pocs mesos va sorgir una iniciativa pionera entre l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i un espai de coworking del municipi. L’Ajuntament va obrir una convocatòria de subvencions adreçada a emprenedors i emprenedores perquè s’allotgessin a un espai de coworking privat.
De cara al futur també serà important que el sector pugui associar-se per articular una estratègia conjunta i acordada que tingui present la importància d’anar més enllà de les parets de l’espai físic, tot implicant-se en el territori de manera activa.