El món rural presenta 50 propostes per incorporar la seva perspectiva a les polítiques de mobilitat
Durant l’acte s’ha remarcat que cal impulsar la redacció d’una nova llei de mobilitat que tingui en compte les diferents realitats territorials i permeti avançar de forma efectiva cap a una mobilitat més sostenible a les àrees rurals
Les 50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals s’han presentat avui a Barcelona, en una jornada que ha comptat amb l’assistència d’una 40ª de persones. Durant l’acte, organitzat per l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), s’ha remarcat que cal impulsar la redacció d’una nova llei de mobilitat que tingui en compte les diferents realitats territorials i permeti avançar de forma efectiva cap a una mobilitat més sostenible a les àrees rurals.
Les propostes subratllen que només mitjançant una triple governança —societat civil, entitats vinculades a la mobilitat i al món rural, i administracions locals i autonòmiques— es podran fer efectives solucions adaptades a la realitat de cada comarca. Aquesta iniciativa ha estat fruit d’un procés de coordinació i dedicació del Grup de Treball en Mobilitat Rural, que va néixer de la mà d’ARCA, entitat que ha exercit el rol de coordinació i dinamització. Han format part del procés d’elaboració de les propostes diversos experts del Departament de Territori, la Diputació de Barcelona, les ATM de Barcelona, del Camp de Tarragona, de Girona i de Lleida, l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), l’Institut Metròpoli, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Associació de Micropobles de Catalunya, l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, el Consell Comarcal del Moianès, Creacció i Som Mobilitat.
Entre les propostes més destacades, s’inclou l’aposta per aprofitar el transport escolar per al desplaçament de viatgers a les comarques rurals amb poca oferta de transport públic regular; l’ampliació de l’edat escolar -que actualment finalitza a 16 anys-, per tal que els estudiants de Batxillerat i Formació Professional puguin gaudir també d’aquesta modalitat de transport públic; la incorporació de la mobilitat compartida com una solució per reduir la circulació de vehicles privats; la planificació de punts de càrrega públics de vehicles elèctrics en zones rurals; i un canvi de paradigma en la planificació de carreteres per tenir en compte totes aquestes noves vies de mobilitat. Així mateix, es planteja el reforç dels serveis de transport a demanda, com el Clic.cat. Un servei que avui dia dona cobertura a 736 nuclis de població a diverses comarques de Catalunya i que l'any 2022 van utilitzar 136.591 persones, un 175,3% més que l'any anterior, segons dades de la Generalitat de Catalunya.
Per altra banda, el Grup de Treball en Mobilitat Rural també reclama la posada en funcionament de les noves línies planificades d’autobusos interurbans de l’Exprés.cat, per donar resposta al gran increment de demanda, que des del 2007 ha crescut un 43%. Així com la reforma del títol T-16, eliminant el caràcter unizonal, per garantir que els infants i joves residents a les àrees rurals puguin realitzar tots els seus desplaçaments quotidians -molts dels quals es produeixen entre zones diferents- utilitzant aquest títol bonificat de transport.
Una altra iniciativa remarcable és la creació de nodes intermodals en àmbits no urbans, inspirada en models internacionals com el dels Països Baixos, per afavorir la connexió entre nuclis petits i centres de serveis pròxims. Així mateix, es proposa la consolidació d’una plataforma digital única que centralitzi horaris, rutes i estat dels serveis, millorant-ne l’accessibilitat i la informació per a l’usuari a temps real.
També es valora en les propostes la possibilitat d’aprofitar els edificis de les estacions de tren ubicades en entorns rurals i algunes d’elles, abandonades, a través de nous usos i serveis, com ara habitatge, restauració, espais culturals... Una proposta que s’hauria de treballar de la mà de les entitats titulars i gestores de les estacions ferroviàries (Adif, Renfe o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). A més, es plantegen accions per incentivar la sostenibilitat en el transport de zones rurals, com ara vetllar per la implementació de l’Estratègia Catalana de la Bicicleta i promoure l’adaptació de pistes i camins rurals com a infraestructures de mobilitat activa.
“Aquest conjunt de mesures neix de la necessitat de donar resposta als reptes identificats per l’Agenda Rural de Catalunya i arriba en un moment clau, ja que el 2028 finalitzen les concessions de transport interurbà per carretera, de manera que ens trobem en el moment idoni per reflexionar sobre com volem que sigui la mobilitat al nostre país i definir unes polítiques més adaptades a la realitat i les necessitats de les àrees rurals”, defensa Eloi Guinjoan, tècnic de mobilitat d’ARCA.
Un nou model tarifari que tingui en compte tots els territoris
Una de les propostes que inclou el document és la de completar la integració tarifària de tots els territoris pendents i permetre els desplaçaments integrats entre qualsevol punt del territori català. Aquest fet, sumat a l’anunci recent de la Generalitat de Catalunya de crear un bitllet únic per poder viatjar per tot Catalunya amb transport públic el 2026, consolidaria una xarxa de transport públic més unida i cohesionada per tot el territori urbà i rural.
Des del Grup de Treball es proposa avaluar l’impacte que podria tenir el futur model tarifari sobre els territoris rurals i incorporar mecanismes que no penalitzin la seva població, és a dir, tenir present que els desplaçaments quotidians són forçosament més llargs i que l’ús recurrent del transport públic és més difícil, a causa de l’escassetat d’oferta. Paral·lelament a aquesta aplicació, es demana impulsar la realització d’una nova Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ) d’abast català, incloent-hi preguntes adaptades a la realitat dels territoris rurals que permetin entendre els patrons de mobilitat en aquestes àrees.
En aquest sentit, també es reclama l’eliminació de les subzones i ampliar les dimensions de les últimes zones del Sistema Tarifari Integrat (STI) de l’ATM de Barcelona, com ja s’ha previst amb la integració tarifària del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, per tal de garantir que la població rural pugui accedir als serveis i equipaments bàsics (educació, salut, comerç, oci, etc.) dins d’una mateixa zona.
Aquestes 50 propostes del Grup de Treball en Mobilitat Rural volen donar resposta al repte 3 de l’Agenda Rural de Catalunya que reconeix la mobilitat com una de les qüestions clau per al desenvolupament de les àrees rurals i es troba dins del repte 3 sobre Territori connectat, concretament en el subrepte de “fomentar el transport públic i mantenir la xarxa viària per a una mobilitat sostenible”.
En aquesta línia, Eduard Trepat, responsable de projectes del món rural, Grups d'Acció Local (GAL) i Agenda Rural de Catalunya d’ARCA, ha emfatitzat que: “Incorporar la mirada al territori rural no és només just, sinó imprescindible per garantir els drets bàsics de tota la ciutadania”.
