El "PEREC" és un instrument que incentiva a que el territori rural català continuï viu i amb gestors -ramaders i pagesos- que el mantinguin
Elisenda Guillaumes i Cullell és la Directora general d'Agricultura i Ramaderia. Amb ella parlem del recent aprovat "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC)", un instrument consensuat i transversal a disposició del sector per a millorar les condicions de vida dels pagesos dedicats a la ramaderia extensiva.
- Aquest 2022 el Govern ha aprovat el "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC)". 69 mesures consensuades amb el sector per millorar-ne la situació en un termini de deu anys.
Davant de la necessitat de poder atendre les demandes i els reptes que ha d’afrontar la ramaderia extensiva i semi-intensiva de Catalunya, el 2020 es va fer un encàrrec per fer una diagnosis del sector, establir i identificar uns eixos de treball, i es va reforçar amb un procés participatiu al 2021, amb sessions arreu del territori i online. Tota la informació està recollida al portal https://participa.gencat.cat/processes/PEREC.
Del pla crec que cal posar en relleu la seva transversalitat i el fet que interpel·la a diferents unitats del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i convida a la implicació activa de tots els actors del sector que se’n vulguin sentir partícips.
Del procés participatiu se n’ha derivat aquest pla estratègic amb 69 mesures, de les quals en podem destacar algunes que ja hem començat a activar, com la creació d’un grup de treball per mediar sobre els danys ocasionats als ramats per l’ós, l’establiment d’una línia d’ajuts per escorxadors de baixa capacitat, que porta tres anys en vigor i que tindrà continuïtat pels anys vinents, o el pagament ecosistèmic de la tasca mediambiental que fa la ramaderia extensiva, incrementant la dotació de la línia de gestió forestal sostenible per a la prevenció d’incendis o explorant la possibilitat d’establir contractes a més llarga durada per tal de fomentar espais oberts en determinats espais protegits amb la doble vessant de prevenció d’incendis i preservació de la biodiversitat. - I des del Departament, com es preveu donar veu al sector?
En aquest procés participatiu han participat 247 persones, de les quals més del 50% són del sector ramader. Evidentment que la veu del sector ramader, principal actor del pla, és imprescindible, i a partir d’ara s’ha de continuar escoltant posant-la en valor. Per això al llarg del primer semestre del 2023 es vol fer una jornada per tal de presentar al detall el resultat d’aquest pla, poder prioritzar i calendaritzar les mesures, així com establir un òrgan de governança que en permeti fer el seguiment i la cogestió de totes les mesures establertes. - Un pla ambiciós que, d’entre les seves mesures, preveu contractar ramats de bestiar per prevenir els incendis.
Si, ja ho he avançat abans. Fins a dia d’avui, hi ha una mesura de gestió forestal sostenible, que ha passat de 100.000 a més de 200.000€ en els darrers 5 anys i que ha permès donar cobertura a una vintena de ramats per tal de mantenir el sotabosc d’unes zones estratègiques per prevenció d’incendis. Per tal de complementar aquesta línia, s’està avaluant conjuntament amb les Direccions generals de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i Agricultura i Ramaderia, el poder establir un tipus de contracte agrari amb una durada d’almenys 5 anys, per tal de mantenir espais oberts o zones de sotabosc, de moment en espais naturals protegits, amb doble finalitat de prevenció d’incendis i de preservació de la biodiversitat, en aquelles zones menys productives, on el ramader no té un clar benefici productiu, sinó que el ramat fa una tasca clarament de preservació i manteniment i per a la qual se l’ha de compensar. - La creació de petits escorxadors en zones desafavories apareix també com una de les línies a treballar. Quines actuacions s’han impulsat des del Departament?
En molts casos veiem com el tancament d’un petit escorxador posa en risc la viabilitat d’algunes explotacions ramaderes del territori, la qual cosa en alguna ocasió els aboca fins i tot al tancament. Aquesta va ser la base que ens va fer adonar que al tractar-se de dues activitats fortament arrelades al territori, la productiva i la del sacrifici, alhora que complementàries entre si, calia habilitar una línia d’ajuts per aquests escorxadors de baixa capacitat que els permetés fer inversions per millorar els processos productius i/o per adaptar-se a la normativa actual de benestar animal. Per aquest motiu l’any 2020 es va establir un ajut per a l’elaboració de projectes, amb un import de 300.000€, el qual ha tingut continuïtat els anys 2021 i 2022 amb un ajut plurianual cadascun dels dos anys i amb una dotació de 600000 euros per anualitat, adreçats a executar les obres. Com he dit anteriorment, a aquest ajut se li donarà continuïtat els anys vinents, incloent en aquesta línia als ajuts a escorxadors mòbils.
A més a més, a través d’un projecte PECT de la Diputació de Barcelona, "BCN-Smart Rural", aquest 2022 s’ha pogut implementar un escorxador mòbil a la Catalunya central, el qual ha tingut una molt bona acollida i està donant resultats molt satisfactoris. Per aquest motiu, creiem que és un model extrapolable en altres zones que no tinguin cobertura amb els escorxadors de baixa capacitat, i aquest ha de ser, doncs, un model a impulsar en el marc del PEREC. - El Departament en el marc de l’estratègia alimentària del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya ( PEAC) 2021-2026, està impulsant una línia d’ajuts per la creació i millora dels escorxadors mòbils i fixes. Ens pots explicar per quan està prevista aquesta convocatòria?
Els ajuts de l’estratègia alimentària van destinats a la transformació del sistema alimentari i està composat per 9 línies d’ajut que tenen per objectiu transformar el sistema alimentari resolent i impulsant les mancances transversals del sistema alimentari. Aquestes línies d’ajut donen resposta a les 12 mesures transformadores del Pla Estratègic Alimentari de Catalunya que garanteix la sostenibilitat ambiental, la sostenibilitat econòmica i la sostenibilitat social del sistema alimentari català.
Amb aquests ajuts, donem resposta d’una forma integrada a les necessitats reals a les demandes de tota la baula de la cadena, i alhora abordem d’una forma integral i transversal els reptes de la transformació digital, la sostenibilitat ambiental, el malbaratament, el relleu generacional, la incorporació de les dones, l’emprenedoria mitjançant el foment dels projectes transformadors per l’arrelament territorial, la flexibilització de les normatives d’higiene i qualitat dels petits elaboradors, fins als obradors compartits i els escorxadors fixes i/o mòbils.
La quantia subvencionable per aquesta línia d’escorxadors serà d’un 60% de les despeses elegibles fins a una màxim de 100.000€ anuals. Les bases reguladores sortiran publicades els propers dies i la convocatòria de la resolució en les properes setmanes, el termini de per presentar les sol·licituds serà de dos mesos. - Una altra mesura que ja fa un temps que es treballa per afavorir el manteniment de la ramaderia extensiva és el registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús. Ens en pots fer cinc cèntims?
Amb l’aprovació de la llei d’espais agraris hem aconseguit superar una assignatura pendent de fa molt temps. Un dels aspectes que s’hi regula és la protecció i la planificació dels espais agraris, però també el registre de terres en desús. Catalunya és un país que té propietats molt atomitzades i sovint de petites dimensions, que en alguns casos han estat abandonades. El que pretén aquest registre és posar en coneixement del sector la disponibilitat d’aquestes terres, facilitar el contacte amb el propietari per possibilitar relacions contractuals i que aquell qui ho desitgi pugui conrear i gestionar les terres que han quedat en desús i de les que el seu propietari no en tingui aquest mateix interès. - Al PEREC també es parla de la necessitat de la revalorització dels productes locals partint de la innovació i l’artesania.
Un dels aspectes que també s’ha recollit en el pla és la valorització dels productes alimentaris obtinguts de la ramaderia extensiva, i el poder incidir en la comercialització d’aquests. En aquest sentit, entenem que esdevé basic el poder etiquetar adequadament aquests productes per tal de transmetre al consumidor informació clara i concisa dels valors nutricionals del producte, juntament amb altra informació, com la dels beneficis ecosistèmics que aporta la ramaderia extensiva a la societat. Però no tan sols cal limitar aquesta informació als productes alimentaris, sinó a altres, com pot ser la llana, avui en dia considerada un residu amb poques alternatives de valorització però amb un gran potencial en àmbits com la moda o la construcció. En aquest sentit, juntament amb l’Agència de Residus de Catalunya estem explorant possibilitats de valortizació d’aquest subproducte. Més concretament hem fet un contracte a la Fundació per a la innovació del tèxtil, que ens ha de permetre explorar si es pot aconseguir un fil mixt (sintètic + llana) que pugui tenir bona acollida al mercat.
A més, en el marc del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya i per tal d’orientar el sistema alimentari català cap a un grau d’auto-proveïment més elevat (objectiu estratègic 3), s’està executant el projecte sobre la creació d’una “Estratègia i materials de promoció de productes autòctons poc coneguts i valorats” amb la Fundació Alícia. Aquesta proposta busca identificar els productes catalans poc conegut i valorats, als seus productors, analitzar la seva situació i problemàtica, i fer les actuacions que siguin necessàries per fomentar el seu coneixement i augmentar el seu consum. Això és farà tenint en compte actuacions en els punts claus de la seva cadena de valor, desenvolupant materials, creant eines i fent actes i presentacions que facilitin la comprensió, la comunicació i el consum d'aquests productes. El primer dels productes amb el que s’està treballant és la vedella.
- Si parlem del perfil dels pagesos i pageses de Catalunya, ens trobem davant d’un sector envellit. A la vegada, però, trobem joves que no provenen de pagès que es volen incorporar i no poden. Com s’està treballant des del Departament en aquest sentit.
En el sentit més ampli, des de la Secretaria d’Agenda Rural s’està treballant en una estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya. Però dins el que és el Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva algunes de les mesures que es plantegen per facilitar aquest relleu són la revisió de criteris per a la incorporació de nous agents agraris, la promoció de traspassos de finques, el reforç del servei de mentoratge o fins i tot creació d’una figura administrativa que ajudi al traspàs o relleu, així com espais test, perquè aquells que vulguin provar l’ofici, ho facin de la mà de persones del sector. - Un Pla que, en definitiva, busca mantenir els gestors del nostre territori.
El PEREC no és la solució màgica de res, és una eina més a disposició del sector per a millorar les condicions de vida dels pagesos dedicats a la ramaderia extensiva i que proposa els elements que es creuen necessaris per tal de que l’activitat agrària tingui continuïtat especialment en aquells indrets on aquest tipus de ramaderia està més arrelada. Per tant, el PEREC és un instrument que incentiva a que el territori rural català continuï viu i amb gestors -ramaders i pagesos- que el mantinguin, alhora que donin a conèixer a la societat tots els valors que emanen d’aquesta activitat que desenvolupen i tots els beneficis que reporten al conjunt de la societat.
