ANTONIO MARZOA: "El treball en xarxa i la cooperació ens donen la força necessària per defensar el desenvolupament local participatiu"

La pesca forma part de la teva trajectòria professional i personal. Com ha influït aquesta experiència en la teva visió del desenvolupament del territori marítim com a vicepresident d’ARCA?

Des de fa més de quaranta anys tinc la sort de treballar en el Sector Pesquer i, també, durant prop de 20 anys ho vaig poder compaginar amb el món de l’Aqüicultura. La vinculació amb el Sector Pesquer et permet copsar i entendre la importància que, socialment, econòmic i també ambiental, tenen les activitats del sector primari productor d’aliments.

Tot i el menyspreu i maltractament que pateixen els nostres Pescadors, Aqüicultors, Ramaders i Pagesos per part de la UE, aquestes continuen essent activitats cabdals al nostre territori. Allà on hi ha una Confraria de Pescadors, aquesta genera riquesa al seu voltant a través dels oficis i serveis vinculats a l’activitat pesquera. L’economia del nostre litoral es troba influenciada, des de fa segles, per l’activitat dels Pescadors, que han contribuït al naixement i desenvolupament de moltes de les viles que avui caracteritzen la nostra costa.

ARCA integra els Grups d’Acció Local Pesquers (GALP) des del 2024.  Quin valor consideres que els aporta formar part d’aquesta xarxa als territoris marítims i a les comunitats pesqueres catalanes?

La seva principal funció, treballant en xarxa i cooperació, donant suport als 5 Grups d’Acció Local Pesquers (GALP) i els 11 del món rural (GAL), és garantir el desenvolupament integral del món rural i del món pesquer a escala econòmica i social, generant oportunitats i millorant la qualitat de vida dels professionals i de les seves comunitats. Això requereix tenir presència i representació nacionalment, estatal i europeu per defensar els interessos dels territoris i del sector primari. En definitiva, ARCA constitueix una eina formidable per garantir un desenvolupament econòmic i social adequat tant al món rural com al nostre litoral.

Treballar en xarxa i cooperació és, precisament, el que permet a ambdós mons tenir suficient entitat i, d’aquesta forma, disposar dels majors i millors mitjans per a la defensa del desenvolupament local participatiu.

Des de la teva experiència, quin impacte han tingut els GALP en la dinamització dels municipis costaners i en la diversificació de l’activitat vinculada al mar?

L’activitat Pesquera ha estat, des d’abans de l’Edat Mitjana, un element clau en el naixement i desenvolupament de les nostres viles costaneres. Els GALP han vingut a constituir les millors eines, des de la filosofia del desenvolupament local participatiu, per analitzar els aspectes socials i econòmics del territori, detectar necessitats i oportunitats i aportar els mitjans necessaris per aprofitar les capacitats de cada zona. Són, de fet, un instrument fonamental per afavorir el progrés social i econòmic dels nostres territoris marítims.

El sector pesquer i el litoral català viuen un moment de grans transformacions, marcades per reptes com la pressió turística, la transformació econòmica o la pèrdua d’activitat tradicional. Quins consideres que són avui els principals desafiaments per garantir el futur de la Pesca i de les Confraries a Catalunya, i quin paper poden jugar els GALP i les Confraries per mantenir viu el teixit social i econòmic dels municipis costaners?

Recentment, la Comissió Europea ha acabat la seva avaluació de la Política Pesquera Comuna (PPC), una política que ja té més de 40 anys de vida. Aquesta és la quarta vegada que es porta a terme una revisió dels seus resultats i el cas és que, tot i que s’han fet coses positives, la PPC no acaba de ser capaç de mantenir els tres pilars sobre els quals diu que es basa: l’ambiental, l’econòmic i el social. El problema es troba en una clara prevalença del primer sobre els altres dos, fet que està portant a la pèrdua de teixit productiu en la Pesca i les activitats relacionades, així com a l’estancament de l’Aqüicultura Comunitària. Mentre aquesta activitat continua creixent mundialment fins a superar el 50% del subministrament de proteïna d’origen aquàtic per a l’alimentació humana, a la Unió Europea no experimenta cap creixement significatiu.

És sagnant constatar que Noruega, un país d’Europa que no pertany a la UE, s’hagi convertit en una de les principals potències aqüícoles del Món. Aquest fet constitueix, al meu entendre, una prova clara que les polítiques comunitàries estan portant a la pèrdua de capacitats productives, malgrat que disposem d’un dels mercats de consum més importants del món.

Mentre no hi hagi un veritable coneixement i sensibilitat, per part de Brussel·les, sobre la realitat social i econòmica de les diferents regions, continuarem patint polítiques i normatives allunyades de les necessitats dels territoris. Al mateix temps, s’ha anat perdent el lligam entre la societat i els productors d’aliments de primera necessitat, oblidant el paper essencial que Pescadors, Aqüicultors, Pagesos i Ramaders han tingut i continuen tenint per garantir l’alimentació i el benestar de la ciutadania.

Les Confraries de Pescadors, reconegudes com a corporacions de dret públic amb una llarga trajectòria històrica, han superat tota mena de canvis polítics i socials al llarg dels segles, demostrant la seva solidesa i valor. Juntament amb els GALP, constitueixen les millors eines per dissenyar i desenvolupar polítiques adaptades a la realitat social, econòmica i ambiental del nostre litoral.

Més del 70% dels aliments que consumim tenen origen de fora de la UE. I aquesta proporció continua augmentant any rere any, en perjudici de la nostra salut i benestar, en perjudici dels nostres productors, en perjudici del nostre estat del benestar.

Per això preocupa especialment la proposta de reducció del 67% dels fons estructurals destinats a la Pesca i l’Aqüicultura. Mentre es parla de seguretat i sobirania alimentàries, es continuen aplicant mesures que debiliten la capacitat productiva pròpia i incrementen la dependència de tercers països. Considero que cal reforçar el suport a les activitats primàries productores d’aliments i garantir les eines necessàries perquè les Comunitats Pesqueres puguin continuar contribuint al desenvolupament econòmic i social dels nostres municipis costaners.

La manca de relleu generacional continua sent una preocupació al sector. Per què costa atraure joves a la pesca i quines mesures creus que serien necessàries per fer-la més atractiva i viable?

La manca de relleu generacional és el resultat de molts anys de maltractament a les activitats del sector primari productor d’aliments. La nostra societat ha anat adoptant uns valors eminentment urbans que han afavorit l’allunyament dels ciutadans respecte dels seus orígens i de la realitat dels productors d’aliments. Mentre es presenten com a innovadores alternatives vinculades al food tech o a nous models de producció, sovint s’oblida el paper fonamental que continuen exercint Pescadors, Pagesos i Ramaders.

S’ha anat transmetent la idea que aquestes professions són activitats del passat, quan en realitat continuen sent imprescindibles per garantir l’alimentació, la cohesió territorial i el benestar de la societat. Hem deixat de reconèixer el valor dels nostres productors primaris i, sense un canvi en aquesta percepció social, serà molt difícil atraure noves generacions cap a unes activitats que continuen essent estratègiques per al nostre futur.

Com valores la participació d’ARCA i dels GALP en els debats europeus sobre el futur dels fons i les polítiques de desenvolupament territorial, especialment en el marc de la Crida Mediterrània, que defensa un paper més actiu dels territoris locals en el futur pressupost europeu? Creus que les comunitats pesqueres catalanes i la realitat mediterrània tenen prou pes a Brussel·les?

Malauradament, de cap manera les nostres comunitats tenen el pes i reconeixement de què són i s’han fet més que mereixedores.

Els GALP i ARCA, de la mà de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, estan portant a terme una tasca superlativa en la defensa dels interessos dels convilatans, dels pescadors, pagesos, ramaders i aqüicultors, així com de la realitat social i econòmica del territori.

Catalunya s’ha consolidat com a referència en política agrària i pesquera, esdevenint exemple de governança i cogestió, amb la implicació de productors, administracions, comunitat científica i societat civil en el disseny de polítiques i mesures encertades.

El treball conjunt des de la base, des de les confraries, GALP i GAL, amb el suport del Departament permet plantar cara les polítiques absurdes, servilistes i interessades de Brussel·les, davant la desídia d’administracions i organismes públics, davant una societat allunyada i absolutament enganyada i despistada.

Quin missatge voldries traslladar a les institucions europees sobre la importància de continuar apostant per la pesca i pel desenvolupament marítim com a eina de cohesió territorial?

L’alimentació és la nostra necessitat més elemental. Per això, la Pesca, l’Agricultura i la Ramaderia han estat històricament considerades activitats estratègiques, i fins i tot essencials durant la pandèmia, ja que ens subministren el que és més important en les nostres vides: l’aliment.

Si no som capaços de garantir la seguretat i, sobretot, la sobirania alimentària, quedem en mans de tercers en l’aspecte més cabdal de la nostra existència, el que defineix la salut, el creixement, el desenvolupament i fins i tot el tipus de societat que som i serem.

Per això, a escala global ja es comença a entendre l’alimentació com una eina de caràcter geopolític. Qui tingui garantit el subministrament d’aliments tindrà garantida la seva independència i la sostenibilitat del seu benestar; qui el delegui a tercers, queda en una situació de dependència.

En aquest context, Europa no pot continuar ignorant la importància estratègica de l’alimentació. Les decisions en aquest àmbit tenen un impacte directe sobre la ciutadania, que és qui en rep les conseqüències. Amb la proposta de la Comissió Europea d’una nova PAC que es redueix en un 20%, i d’una PPC a la qual es dedicarà sols 1/3 del que es feia fins ara, el que s’està fent és liquidar dues polítiques que són les primordials pels ciutadans i la construcció comunitària.

Cal, per tant, una reorientació productiva en què prevalgui la seguretat i la qualitat alimentàries, el foment del desenvolupament local i la capacitat de garantir el subministrament propi i les reserves estratègiques. Els productors d’aliments han de ser reconeguts com el que són: garants de la sobirania alimentària, del progrés i de l’estabilitat.

Mirant cap al futur, quins objectius t’agradaria que treballés ARCA en l’àmbit marítim i pesquer durant els pròxims anys?

La nostra alimentació es troba amenaçada. L’Agenda 2030, com han manifestat no pocs experts, literalment vol transformar la nostra vida, la nostra cultura, els nostres hàbits i la nostra forma de menjar. Hi ha un pla perfectament traçat per debilitar la Ramaderia, la Pagesia i la Pesca, i que des de fa anys dificulta el creixement de l’Aqüicultura a la Unió Europea.

Recentment, la directora de la DG MARE de la Comissió Europea, Sra. Charlina Vitcheva, ha verbalitzat la necessitat de revisar el “model econòmic” de la Pesca i avançar cap a un escenari en què Europa passi a dependre més de la importació d’aliments. Aquestes afirmacions, provinents de responsables de màxim nivell, no generen una resposta proporcional per part de les institucions ni del debat públic.

Tal com s’ha expressat, “les entitats, organitzacions i institucions són el que són les persones que les representen i les dirigeixen”. Per això, les decisions que es prenen depenen directament d’aquesta sensibilitat i orientació.

En aquest context, cal sensibilitzar la societat i les administracions sobre la importància cabdal de l’alimentació com a element central de la salut, el benestar i el desenvolupament social, així com del valor dels productors primaris.

També cal contrarestar les campanyes i dinàmiques que, de manera sostinguda, s’han anat consolidant contra els models productius tradicionals.

El resultat d’aquest procés és un canvi cultural profund que pot afectar la qualitat, la varietat i el patrimoni alimentari, així com la capacitat de producció pròpia. 

En aquest escenari, es considera necessari reforçar el paper d’ARCA, els GAL, els GALP, les confraries, les administracions properes i els governs autonòmics, així com la implicació de la ciutadania.