"Els emprenedors del territori han vist com amb pocs recursos la digitalització els hi facilita moltíssim l’accés al mercat"
L’emprenedor en el sector agroalimentari sovint es troba amb idees innovadores que vol desenvolupar, però no sap per on començar: es requereix saber i complir particularitats pròpies del sector. En parlem amb Eva Torrents, assessora en màrqueting i comunicació.
- En el teu dia a dia com a assessora (sobretot en casos d’acompanyament a persones emprenedores), quin tipus d’acompanyament i en quins aspectes tens més demanda?
Amb la Covid, s’ha disparat l’interès per la comercialització i digitalització dels negocis. Els emprenedors i emprenedores del territori han vist com amb pocs recursos, la digitalització els hi facilita moltíssim l’accés al mercat. De tota manera, tot i que la demanda principal és aquesta, en molts casos els demano de fer una aturada abans de llançar-se a la comercialització digital. No es pot començar la casa per la teulada si els teus fonaments estratègics trontollen. Els faig treballar fort el posicionament. És a dir, els atributs clau i el valor diferencial que volen que els consumidors percebin. Si això no està clar, no es resol res creant un market place o activant un whatsapp business. - Actualment, estàs col·laborant amb algunes entitats que donen suport a l’emprenedoria en el sector agrari, ramader i de transformació agroalimentària sobretot de la província de Barcelona. Creus que aquests acompanyaments s’haurien d’estendre a tot Catalunya?
Sense cap mena de dubte. Emprendre no és fàcil i menys si estàs sol. Un dels grans aprenentatges de l’emprenedoria és identificar en què tens competències suficients per tirar endavant sol i en què necessites un cop de mà. Sempre els hi dic que es focalitzin en allò que saben fer. De la resta, calen companys de viatge. I quan comences, si no et donen un cop de mà amb el finançament dels companys de viatge, a vegades no hi pots accedir. - El sistema de finançament d’aquests serveis a les entitats sovint ve donat per subvencions que reben aquestes entitats procedents de diferents fons i que es destinen a realitzar aquests acompanyaments amb experts. Com creus que s’hauria d’estructurar aquest servei i aconseguir que no fos tan dependent d’aquestes subvencions?
Obrint una mica la visió tant dels emprenedors i emprenedores, com dels companys de viatge, potser es podria articular un ecosistema o una xarxa d’acompanyament a emprenedors on els companys de viatge poguessin formar part o integrar-se en el negoci en funció de la seva participació. És a dir, en lloc de rebre honoraris, potser a algun company de viatge li pot interessar sumar-se al projecte. Com una equitat on l’assessor/a aporta espècies des del seu coneixement i això, li permet tenir una participació al projecte. Fins i tot potenciaria el vincle i compromís en el projecte. - L’acompanyament als emprenedors del sector agrari té algunes peculiaritats pròpies que requereixen un assessorament especialitzat en el sector primari. Coneixes alguna eina, xarxa o borsa d’experts en diferents àmbits i que treballin en aquest sector?
Més que eines en si mateixes, conec especialistes en el sector agroalimentari sempre dins els ens de promoció econòmica del territori. En l’àmbit comarcal, als ens de promoció econòmica, hi ha professionals molt especialitzats en aquest sector. - Creus que crear una xarxa d’experts per donar servei a diversos dispositius d’incorporació al sector agrari (espais test agraris o obradors col·lectius) seria una bona mesura?
Crec que sumar coneixement sempre és exitós. Això sí, quan les dues parts (el receptor i el donador) estan convençudes de la col·laboració.
