Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"Els obradors compartits i els espais test agraris són ideals per satisfer les dues necessitats bàsiques d’aprendre i acompanyar-se"

L’emprenedor en el sector agroalimentari sovint es troba amb idees innovadores que vol desenvolupar, però no sap per on començar: es requereix saber i complir particularitats pròpies del sector. En parlem amb Albert Cañigueral, membre cofundador de la xarxa Ouishare i fundador i editor del blog Consumo Colaborativo.

Albert Cañigueral - membre cofundador de la xarxa Ouishare i fundador i editor del blog Consumo Colaborativo (Foto: Laia Albert).
Albert Cañigueral - membre cofundador de la xarxa Ouishare i fundador i editor del blog Consumo Colaborativo (Foto: Laia Albert)
  1. Ens pots explicar què és el consum col·laboratiu? Creus que el sector primari i de transformació és un àmbit que cal que s’hi sumi? De quina manera?
    Tot i que vaig fundar el bloc “Consum Col·laboratiu” fa 10 anys, ara la paraula que es fa servir més és “economia de plataformes digitals”. Es pot debatre molt sobre què és i què no és col·laboratiu. Les plataformes digitals són una manera d’organitzar les interaccions en un entorn concret. Pot ser per desplaçar-nos amb BlaBlaCar, per comprar coses de segona mà a Wallapop o per finançar projectes amb Goteo. Les plataformes són una manera eficient de fer una trobada entre l’oferta i la demanda sota unes regles del joc concretes (els termes i condicions de cada plataforma, la seva web o app, etc.). Amb aquesta mirada, crec que el sector primari pot ser un gran beneficiat de l’ús de les plataformes digitals en el seu dia a dia. Des de compartir informació o eines, organitzar la compravenda de productes o coordinar aspectes logístics des de petites productores fins a mercats centrals.

  2. En una entrevista feta fa un temps a l’Opció del Baix Penedès afirmaves que “compartir els recursos serà un renaixement del sistema”. Creus que els obradors compartits i els espais test formen part d’aquests recursos?
    Sense dubte. En el nostre dia a dia, tenim un munt de recursos que no es fan servir de manera òptima. Puc esmentar el famós exemple del trepant (amb, als Estats Units, un temps útil d’ús de 12-13 minuts al llarg de la seva vida) o els cotxes (que estan sense fer servir un 95% del temps). Hi ha molt marge de millora si pensem que podem compartir recursos. Per exemple, millores en l’àmbit econòmic i mediambiental. Si, a més a més, pel fet de compartir recursos, aprofitem per crear o reforçar vincles socials ja tenim la combinació ideal. Els obradors encaixen perfectament en aquesta manera de pensar.

  3. Durant aquest darrer any, has escrit el llibre “El trabajo ya no es lo que era: Nuevas formas de trabajar, otras maneras de vivir”. Quin paper poden jugar els obradors compartits i els espais test agraris en relació amb aquestes noves formes de treball?
    Dues de les conclusions a les quals vaig arribar amb el llibre van ser que 1) en una situació ideal, treballar i aprendre hauria de formar part d’una mateixa activitat, i 2) totes les persones treballadores, autònomes i assalariades busquen trobar-se amb d’altres del mateix sector. Crec que els obradors compartits i els espais test agraris són un espai ideal per aquestes dues necessitats bàsiques d’aprendre i acompanyar-se. A més a més, crec que podrien arribar a ser un “tercer espai” (físic i digital) on s’organitzi la contractació del talent que es necessita per cada una de les etapes de la producció.

  4. En el marc del projecte XEMAC, ens vas acompanyar en el primer seminari titulat “Si ja compartim espais de treball, què més podem compartir?”, en el qual a la part final es va fer una dinàmica de grup. Quins aprenentatges se'n van extreure?
    Es va organitzar una dinàmica en forma de “Cafè Mundial” per explorar en petits grups les oportunitats i els reptes d'allò que s’havia presentat en la primera part del seminari. Destaco que la part de les oportunitats tothom la veia força clara (aprendre, compartir eines, logística i inversions, oferta conjunta als consumidors, reputació grupal, etc.). Per la part dels reptes, va emergir el tema de la bretxa digital (en molts casos de connectivitat bàsica a tot el territori), aspectes d’un entorn rural força conservador en el moment d’adoptar noves pràctiques i tota la part humana de gestió de grups de persones (comunicació, egos, gestió de conflictes, etc.). Ser conscient dels reptes és el primer pas per poder-los abordar.

  5. Les noves tecnologies poden afavorir dinàmiques de treball col·laboratiu al sector primari?
    A les plataformes digitals, com les que he esmentat al principi, hi ha dos elements principals que ajuden a crear dinàmiques de treball col·laboratiu. En primer lloc, la plataforma defineix la manera de relacionar-se. Es creen relacions socials i econòmiques en funció de com s’hagi programat la plataforma digital i el seu propòsit. No és el mateix Wallapop (compravenda de segona mà) que SegundaManita.com (regal d’objectes de segona mà en l’àmbit dels infants). Es diu que “el codi és llei”, ja que determina allò que es pot fer i que no es pot fer. Tenir clar això permet col·laborar si hem acordat les regles del joc.

    En segon lloc, tot allò relacionat amb la reputació i la generació de confiança, podem simplificar-ho parlant de les “estrelletes” que donem a les altres usuàries. Tota aquesta traçabilitat facilita separar el gra de la palla dins les plataformes i que puguem decidir, de manera informada a partir de l’experiència de terceres persones, si volem o no tenir una interacció amb una altra usuària. És a dir, si vull o no compartir cotxe a BlaBlaCar amb un conductor/a ho decidiré en funció del que altres persones hagin dit sobre viatges anteriors amb aquella persona i la reputació que tingui dins la plataforma. Aquests dos elements ajuden a poder establir dinàmiques de treball col·laboratiu.