Els pagesos del Camp de Tarragona només es queden amb un 6,5% del preu de venda.
Catalunya Ràdio es fa ressò de l’estudi "Anàlisi territorial de la cadena de valor agroalimentària a l’espai agrari del Camp de Tarragona", encarregat per ARCA en el marc del projecte "PECT Pobles Vius i Actius".
Catalunya Ràdio es fa ressò de l’estudi "Anàlisi territorial de la cadena de valor agroalimentària a l’espai agrari del Camp de Tarragona". Encarregat per ARCA, en el marc del projecte "PECT Pobles Vius i Actius", l'estudi analitza la cadena de valor agroalimentària al Camp de Tarragona i cerca solucions per incrementar la renda dels petits productors.
A continuació compartim l'article i l'entrevista de Catalunya Ràdio:
"Gairebé tot el que paguem quan comprem fruita, verdura, oli o vi s'ho queden els intermediaris: els que processen el producte, l'etiqueten, el distribueixen i el comercialitzen. El pagès només es queda amb un 6,5% del preu de venda als supermercats o les botigues.
Estudi al Camp de Tarragona
Les dades les ha donat a conèixer l'ARCA, l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya. A través d'una petició de la Diputació de Tarragona va demanar un estudi a Aretian, una empresa sortida de la Universitat de Harvard, sota la direcció de Ramon Gras.
El treball ha analitzat la cadena de valors agroalimentaris i ha cercat solucions per incrementar la renda dels petits productors. L'Eloi Guinjoan, tècnic de l'ARCA, ha acompanyat els redactors de l'informe final:
"Estem posant xifres a una cosa que més o menys tots ja visualitzàvem. Sabíem que estàvem fotuts, però ara podem posar-hi números. Realment, que el pagès retingui un 6% és molt poc."
El sector de la fruita seca, dels més perjudicats
El Camp de Tarragona és un dels principals productors de fruita seca del país. L'estudi demostra que només retenen un 3% del valor del producte. Més del 60% del que paguem al supermercat per una bossa d'avellanes o ametlles va a parar a les butxaques de la distribuïdora.
El 2% és el que es queden els pagesos de la vinya. El percentatge puja fins l'11% en el cas de l'oliva.
Possibles solucions
La fórmula per revertir aquesta situació, segons Guinjoan, és que els pagesos vagin més enllà de dedicar-se a conrear el producte:
"Quan el pagès comença a agafar la responsabilitat de fer altres tasques, a més de la producció, és quan es guanya la vida."
En aquest sentit, Guinjoan posa d'exemple el sector del vi:
"Hi ha molts viticultors del Priorat i la Conca de Barberà que han fet el pas de fer-se el seu propi vi."
D'igual manera, produir oli podria ser una solució per als pagesos de l'oliva, segons Guinjoan:
"El pagès de l'oliva que comença a fer el seu oli haurà d'aprendre a fer-ho, però segurament el seu negoci serà més rendible."
La transformació de les cooperatives
L'estudi proposa aprofitar l'estructura i la tradició cooperativista del Camp de Tarragona per anar un pas més enllà i incrementar l'aposta per la transformació de productes amb un alt valor afegit, la creació de marca, i el desenvolupament d'estratègies comercials i la innovació.
El document apunta que els pagesos podrien arribar a retenir fins a un 75% del valor total dels productes. Guinjoan assegura que hi ha cooperatives que s'han transformat:
"Hi ha cooperatives que segueixen ancorades en el passat, de la mateixa manera que ho feien fa 30 anys. No deixen de ser agrupacions de productors que ajuden a simplificar les coses. N'hi ha d'altres que han fet un esforç de modernització i d'adaptació als nous temps molt gran. L'exemple serien aquestes darreres."
Al territori ja hi ha iniciatives d'innovació agroalimentària per potenciar el valor dels productes dels pagesos. Aquest és el cas de l'Oficina Tècnica de l'Avellana, que impulsa el sector a partir de la cooperació entre l'Eurecat i el sector productiu.
En el sector del vi, el VITEC, Centre Tecnològic del Vi, també treballa en aquesta direcció. És un centre de recerca que col·labora amb les Denominacions d'Origen i les cooperatives vitivinícoles del Priorat.
A la Conca de Barberà, la cooperativa Fet a la Conca s'ha convertit en un exemple d'associacionisme i venda conjunta a la comarca".
FONT: Catalunya Ràdio