"Els recursos i l'acompanyament que ofereix l'espai test facilita i accelera molt la incorporació al sector a persones com nosaltres que no provenim de família pagesa"
L'Abril Ibáñez és la jove emprenedora que gestiona el primer espai test ramader de Catalunya, i de l'Estat, situat a la finca "La Casanova" de Sora, a la Vall del Ges, Orís i Bisaura. L'Abril compagina aquesta tasca amb els estudis de cicle superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal, i ens explica què ha significat per a ella poder-se incorporar al sector.
- El teu és un clar exemple d’incorporació al sector agrari i ramader sense ser-ne originaria.
Sí, jo soc originària de Vilanova i la Geltrú, on he viscut gairebé tota la meva vida. L’estiu del 2021, vaig conèixer l’Àlex, la meva parella i al setembre vam viatjar a França tres mesos per visitar granges de diferents tipus. Ja tenia interès en una vida simple a la natura, però a França vaig conèixer les cabres, de les quals em vaig enamorar. A partir d’aquí, el meu somni va ser tenir el meu propi ramat de cabres i fer formatge. Després del viatge, vaig decidir estudiar el cicle superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal, actualment estic cursant el segon i últim curs. L’Àlex, per la seva part, ha estudiat el grau en Enginyeria Agrària i Alimentària a Lleida i sempre li ha agradat aquest sector, malgrat que tampoc prové de família pagesa. Més tard, el 2022, va cursar el Curs d’Expert en Elaboració de Formatges organitzat pel Consorci del Lluçanès. - Un ofici, i sector en general, de difícil accés si no ets de família pagesa. En el teu cas, però, has estat escollida per gestionar el primer espai test ramader de Catalunya.
El 2022, quan vaig acabar el primer curs de Ramaderia, vaig decidir fer pràctiques a Les Cabres d’en Peyu, amb la Mireia i la Xen, elles m’han ensenyat moltíssimes coses. Un dia van venir alguns organitzadors del projecte Espai Test, del qual jo no en sabia res, i ens van explicar en què consistia. Resultava que les segalles que agafaven per fer el projecte eren les de les Cabres d’en Peyu. També va venir la Raquel Servitja, la veterinària del projecte, a veure l’estat de les segalles i que resulta que també havia de fer pràctiques a la seva finca més tard. Em dona la sensació de que la vida mateixa ens ha guiat a prendre la decisió de començar aquest projecte, amb moltes ganes i il·lusió. - Què significa per a tu poder participar d’aquest espai?
Per a mi, ara mateix, és una oportunitat enorme, fantàstica i perfecta. És el meu somni, llavors aquest Espai Test encaixa amb mi (i amb l’Àlex) d’una manera molt harmoniosa. Aquí, al posar-ho tot a la pràctica i haver de gestionar jo mateixa l’explotació, s’aprèn dia a dia. Tot aquest coneixement és molt valuós, gràcies també a totes les persones amb les quals podem contactar per demanar consell. El fet de no haver de fer una inversió inicial és el més atractiu d’aquesta oportunitat, ja que avui dia començar una granja significa endeutar-se un mínim de 20 anys. - A nivell productiu comptes amb 40 cabres segalles. Quin és el teu dia a dia amb el ramat?
L’horari va canviant segons l’època de l’any. Ara mateix, ens llevem al voltant de les 7, i l’Àlex els hi dona pinso i farratge. Sobre les 8:30h les treu a pasturar unes 3 hores. Després les tanquem o bé a l’aire lliure en un tancat elèctric mòbil o al corral mateix, si no fa bo. Sobre les 16:00h les trec jo a pasturar unes dues hores i les entro al corral i els hi dono pinso i farratge. Això és el que fem diàriament, llavors després hi ha feines també rutinàries que s'han d’anar fent, com posar palla al corral cada dos o tres dies, netejar els abeuradors, mantenir net el corral, etc. I també hi ha les feines d’abastiment, organitzar-nos per tenir sempre pinso, farratge i palla. I actualment, aprofitant que encara no munyim ni elaborem formatges, estem dedicant força temps a formar-nos. - Més enllà de facilitar-te un suport físic, la finca, un espai test significa també acompanyament i assessorament constant.
Sí, la idea de disposar d'un espai físic per fer el projecte possible ja de per sí és súper interessant, però a més disposem d'un assessorament amb diversos professionals del sector, que és un altre punt a favor. Al no ser de família pagesa, aquest món no el coneixíem, i per això necessitem formació constant. Ens ajuda molt poder disposar d'aquest suport, ja que per ser ramadera no només és necessari tenir coneixements sobre els animals, també cal conèixer altres àmbits de treball com l'economia, el màrqueting, la veterinària, l'elaboració de productes làctics... - En el teu cas comptes amb la propietària de la finca, la Mercè Oms, però també dues persones més que et donen suport i són les teves mentores
Doncs sí, sort en tenim dels nostres mentors i mentores. En el dia a dia amb el ramat sempre sorgeixen situacions que no sabem gaire com gestionar degut a la nostra inexperiència. En aquests moments, s'agraeix molt poder comptar amb l'opinió i l'acompanyament de persones experimentades. - Actualment compagines el teu treball amb els estudis de grau superior de Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal. Tens pensat continuar formant-te en el sector?
Sí, actualment estem en procés de buscar quins estudis són necessaris per a poder optar a la incorporació agrària en un futur. També ens formarem en temes relacionats amb l'emprenedoria i la gestió econòmica de l'empresa.
Igualment, pensem que és molt important formar-se en qualsevol etapa del projecte sobre diferents temàtiques que ens puguin interessar en cada moment. - Creus que la fórmula que es proposa des dels espais test és una bona opció per a la incorporació de nous pagesos i pageses al sector?
Sí, penso que els recursos i l'acompanyament que ofereix l'espai test facilita i accelera molt la incorporació al sector a persones com nosaltres, que no provenim de família pagesa. Tanmateix, tot i rebre aquestes ajudes, penso que cal molta passió i dedicació per part dels nous emprenedors per aconseguir consolidar el projecte. Ja que no és un sector gens fàcil. També trobo que l'accés a la terra és molt difícil actualment, i això també és un gran impediment per a molts nous pagesos. - Quina valoració fas d’aquest primers mesos?
En general faig una valoració molt positiva d'aquests primers mesos amb el ramat. Si bé és veritat que cada dia està ple de reptes, i això a vegades resulta esgotador, crec que podem dir que ens n'estem ensortint força bé. A les cabres se les veu contentes i sanes, i això també ens fa contents a nosaltres. - I de cara al futur, algun projecte en ment?
De cara al futur ens agradaria poder continuar amb el nostre projecte i poder viure del ramat i de l'elaboració i venda de productes làctics. És un estil de vida que ens agrada i volem seguir insistint cada dia per aconseguir-ho.
