Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

"És essencial afavorir una estratègia sòlida per al desenvolupament dels territoris rurals i mobilitzar tots els recursos pressupostaris de la Unió Europea mitjançant la implementació d'una veritable Agenda Rural Europea"

El 2019, a França, es va aprovar l’informe ‘Ruralitats: una ambició per compartir’, un document que recollia 200 propostes sorgides de baix a dalt i que van ser incorporades pel Govern Francès com a mesures en peu d’igualtat a les previstes per a les zones urbanes, convertint-se en l’Agenda Rural Francesa, la primera Agenda Rural aprovada a Europa. Conversem amb Gérard Peltre, president de l’Associació Internacional Ruralitat – Medi Ambient – Desenvolupament (RED) i del Moviment Europeu de la Ruralitat (MER), sobre l’Agenda Rural Francesa i sobre la necessitat d’impulsar una Agenda Rural en l’àmbit europeu amb objectius concrets per tal de reforçar la dinàmica innovadora dels territoris rurals i fomentar una cooperació interterritorial.

Gérard Peltre.
Gérard Peltre
  1. Què són la RED i el MER?
    L’Associació Internacional Ruralitat – Medi Ambient - Desenvolupament (RED) es va fundar l’any 1980 per iniciativa de dues organitzacions reconegudes i actives en el desenvolupament rural. Les seves reflexions s'han elevat en l’àmbit europeu i, amb el temps, l’Associació ha construït la seva reputació davant les institucions europees.

    La RED desenvolupa, a través de la seva xarxa de membres i socis europeus, intercanvis continus sobre les polítiques rurals amb un doble objectiu: millorar l'operativitat sobre el terreny i reforçar el diàleg amb les institucions europees. Aquest diàleg és fonamental i requereix transmetre un missatge molt clar: la implementació de polítiques dirigides al desenvolupament territorial rural integrat, i el reconeixement dels territoris rurals com a pols de desenvolupament i d'innovació, amb una visió multifuncional d’aquests territoris i amb una cooperació intel·ligent amb els centres urbans.

    El Moviment Europeu de la Ruralitat (MER) és una plataforma d'intercanvi col·laboratiu oberta a organitzacions no governamentals europees i internacionals actives en el desenvolupament dels territoris rurals, que advoca per una visió estratègica global al voltant d’iniciatives i comunicacions específiques, valorant les especificitats de les ONG associades.

  2. En l’àmbit europeu, quins són els principals reptes territorials que haurem d'afrontar en un futur immediat? Com veu la simbiosi rural - urbà en l'estratègia post 2020?
    Actualment els reptes europeus es centren particularment en àrees rurals i periurbanes, on els ciutadans se senten descuidats pel món polític. És bàsic donar suport a polítiques europees que afavoreixin el desenvolupament territorial, i molt especialment el desenvolupament local a càrrec de les mateixes comunitats locals.

  3. El reconeixement del potencial dels territoris rurals per aportar solucions als grans reptes climàtics, digitals i socials és, per tant, bàsic per fomentar la cooperació i la mobilització.
    Establir el paper de la Política Agrària Comuna és també un repte territorial. Es tracta d'inscriure’l com un dels mitjans per afavorir el desenvolupament dels territoris rurals i les transicions agrícoles. A aquest repte cal sumar-hi la definició del marc financer. El desenvolupament rural s'emmarca dins el segon pilar de la Política Agrària Comuna, una política sorgida del marc estratègic comú. Tanmateix, el desenvolupament rural no és només una política agrícola, com s’expressa a la “Declaració de Cork 2.0” per tal d'establir el "rural proofing".

    Aquesta és la raó per la qual és essencial afavorir una estratègia sòlida per al desenvolupament dels territoris rurals i mobilitzar tots els recursos pressupostaris de la Unió Europea mitjançant la implementació d'un marc estratègic, és a dir, una veritable “Agenda Rural Europea”. Les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de suport a les zones rurals, han d'anar acompanyades d'orientacions polítiques per aconseguir els objectius.

  4. Com han contribuït la RED i el MER a activar un moviment europeu que accepti i treballi per a una “Agenda Rural Europea”?
    Des del seu origen, la RED ha reclamat la necessitat d'una política rural europea. L’Associació sempre s'ha basat tant en la política de cohesió com en la política de desenvolupament rural, sense oposar-les. A la vegada, la RED també ha organitzat seminaris de treball, en col·laboració amb el Comitè Europeu de les Regions, per desenvolupar l'“Agenda Rural Europea”.

    És en aquest moment quan la RED comparteix aquest enfocament amb les organitzacions del Moviment Europeu de la Ruralitat (MER), les quals li donen suport des d’un inici i sumen aquestes demandes a la seva activitat. Aquesta dinàmica conjunta va permetre iniciar la creació de l’“Intergrup RUMRA” al Parlament Europeu i la votació de la Resolució a favor dels territoris rurals el 3 d'octubre de 2018.

  5. Com es va arribar a l'aprovació per part de Parlament Europeu de la Resolució del 3 d'octubre de 2018 a favor d'una “Agenda Rural Europea”? Va ser un procés “bottom up”? De qui va sorgir la idea inicialment?
    Sota el lideratge de la RED, les organitzacions del Moviment Europeu de la Ruralitat (MER) van ajudar a crear l'“Intergrup RUMRA - Rural, Mountainous and Remote Areas” al Parlament Europeu. Mercedes Bresso, membre de la “Comissió de Desenvolupament Regional” al Parlament, va acordar coordinar i presidir l’intergrup. Bresso també havia estat presidenta del “Comitè Europeu de les Regions”.

    Es van unir al projecte, Eric Andrieu, membre de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural”; Franc Bogovic, i altres diputats sensibles al futur de les zones rurals europees. L’intergrup, que es va basar en les propostes de l’Associació Internacional Ruralitat - Medi Ambient - Desenvolupament i d'altres organitzacions, va conduir a la votació de la resolució a favor de les zones rurals on es demana la creació d’una “Agenda Rural Europea”.

  6. En el cas francès, com s'inicia el camí cap a l'Agenda Rural Francesa? Va ser un procés “bottom up”? Ho va liderar l'administració?
    A partir de la votació de la resolució al Parlament Europeu, l’any 2018, la RED sol·licita el suport del Govern Francès per la creació d'una “Agenda Rural Europea”. Aquest fet propicia que França acabi establint una política semblant en l’àmbit nacional.

    El novembre de 2018, durant un Consell Europeu, la ministra francesa de Cohesió Territorial, Jacqueline Gourault, va recolzar la proposta de l'“Agenda Rural Europea” i va anunciar que França començaria a reflexionar entorn la creació d’una “Agenda Rural Francesa”. En aquest context, les 25 organitzacions anomenades "Les Voies de la Ruralité”, van donar suport a la proposta d’agenda europea, impulsada per la RED, i van sol·licitar una “Agenda Rural Francesa”.

    A instàncies dels alcaldes rurals de França, administradors de la RED, el President de la República va establir una missió per a estudiar la creació una “Agenda Rural Francesa”. Personalment, com a president de l’Associació, vaig participar en el procés de reflexió i estudi i en la redacció de l’informe final. Un informe amb 250 propostes sorgides del govern francès, de les quals una primera sèrie de mesures que va ser aprovada i presentada pel Primer Ministre Édouard Philippe el setembre de 2019.

  7. En els dos casos anteriors, l'europeu i el francès, es va crear algun tipus de comissió tècnica per a la redacció del document?

    Per a l'Agenda Rural Europea, l'informe sorgeix de la junta de RUMRA, basat en documents editorials de la RED; en les orientacions del MER; i en diverses reunions de treball. Al mateix temps, la reflexió es va complimentar amb diversos contactes amb actors institucionals, associatius i de camp.

    Per a l'Agenda Rural Francesa, el treball va començar sota l'impuls de la RED, amb els alcaldes rurals de França i el grup d'organitzacions "Les Voies de la Ruralité", que van defensar el desafiament d'una “Agenda Rural Europea”. Posteriorment, hi va haver la creació d'una comissió tècnica nacional per part de govern francès que va ser l’encarregada d’emetre un informe basat en les contribucions que va rebre.

  8. Seguint amb els casos europeu i francès, com es va coordinar la governança publicoprivada local - regional - administració central?
    De diverses maneres. L'impuls inicial va ser per part de les organitzacions. Posteriorment el Govern va crear una comissió tècnica per escoltar als actors associatius. Avui, les organitzacions continuen mobilitzant-se per interpel·lar el Govern i continuar el procés, ja que l'“Agenda Rural Francesa” no s'ha completat.

  9. Hi va haver un procés de participació ciutadana?
    Via les ONGs, reunions sobre el terreny, parlaments rurals, etc.

  10. Quin calendari va ser necessari per elaborar l'Agenda Francesa?
    En pocs mesos, ja que els operadors havien fet un treball preliminar.

  11. En l’àmbiteuropeu, a més de l'exemple francès, quines altres iniciatives de desenvolupament d'Agendes Rurals nacionals o regionals?
    L’únic equivalent a l'Agenda Rural Francesa és el que està succeint a la Gran Regió, amb el Centre de Referència per a la Ruralitat. S’ha treballat molt i la nostra ambició és poder desenvolupar una interrelació entre el que hem fet a la Gran Regió i el que s’està fent en l’àmbit francès. La Gran Regió exerceix el paper de laboratori en l'espai transfronterer.

    Però, la idea també està guanyant pes en altres llocs. A Alemanya, l'organització de municipis alemanys és la que pren la iniciativa. L’any 2018 es va crear una comissió sobre el "nivell de vida just". Hi treballen, especialment, amb el Ministeri d'Agricultura i Ministeri de l'Interior. L’any 2019, gràcies a aquesta Comissió, hi va haver incentius per crear llocs de treball a les zones rurals. Hi havia la voluntat de donar suport als territoris rurals. Tot i això, des d’aquestes iniciatives no s’ha fet res més.

    A Àustria, fa dos anys, i abans de l’arribada del darrer govern, hi havia un Pla d’Acció per a la Ruralitat. Es va crear en col·laboració amb municipis, comarques, agricultors, etc. Junts van presentar diverses propostes, incloent-hi una per descentralitzar les institucions federals i iniciar un procés de regionalització.

    Finalment, durant el Parlament Rural Europeu a Astúries, va ser el Govern Espanyol qui va esmentar la necessitat d'una Agenda Rural Europea.

    En conseqüència, els governs cada vegada fan més ressò de la nostra crida. Volem desenvolupar col·laboracions, però encara queda molt per construir.